La possible ‘fusió’ amb Estée Lauder posa en dubte la continuïtat de Puig

Això, malgrat que tancar oficialment la "fusió" amb el grup nord-americà posi en dubte la continuïtat de la marca Puig. El desenllaç més plausible, segons es van anar pronunciant ahir els analistes i el que sospiten les fonts consultades per aquest mitjà, és que Estée Lauder acabi executant una opa sobre l’empresa amb seu a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), cosa que probablement la convertiria en una filial del grup amb seu a Nova York.

¿Per què valorar-ho, llavors? Primer –apunta una d’aquestes fonts–, per resoldre d’una vegada per totes la pèrdua de valor acumulada en borsa: Puig va començar a cotitzar valorada en uns 14.000 milions d’euros, però fa mesos que està instal·lada entorn dels 9.000 milions. Una operació d’aquest calibre seria una manera de restituir-se. En segon lloc –afirma una altra font–, perquè hi ha la possibilitat que la família Puig acabi convertida en un dels accionistes principals, si no el principal, del grup resultant.

Creixement

Això significa passar de controlar una companyia de 5.000 milions d’euros de facturació a jugar un paper crític en una de 12.000 milions que és, a més, un dels jugadors més importants del món. També –opina una tercera veu–, perquè així la seva empresa es fa "encara més forta".

De moment, la hipotètica opa és només una especulació procedent de firmes d’anàlisi de mercat com Jefferies o Citi citades per la premsa econòmica especialitzada, perquè ni Puig ni Estée Lauder s’hi han tornat a pronunciar. Hi ha, en qualsevol cas, bastant de lògica: Estée Lauder és més de dues vegades més gran que Puig en mida, cosa que clarament dona la veu cantant en aquesta operació.

"Des del punt de vista empresarial, té molt sentit", afirma Xavier Brun, codirector del Màster Universitari en Finances i Banca de la UPF School of Management. Totes dues són complementàries en els seus negocis i mercats més importants. No obstant, "Puig és una empresa familiar, cosa que obre la incògnita d’on queda la família en tot això. Per això es dona per fet que la fusió serà un intercanvi de cromos i que la família Puig es quedarà bona part de l’accionariat de la nova Estée Lauder. ¿I no és això una manera de comprar Estée Lauder sense haver de comprar Estée Lauder?", planteja aquest expert, que no amaga que, a més, l’operació suposaria una important injecció de capital per a ells: es calcula que el gegant nord-americà podria arribar a pagar entre un 15% i un 30% més del que val cada acció de classe A (les que tenen poder polític, que són les que té la família).

Al final, prossegueix Brun, el valor del grup Puig està en les seves marques, no tant en el nom de l’empresa per si mateix. De fet, segons la lectura d’aquest inversor, això és el que explica l’interès que ha manifestat el grup nord-americà.

"Estée Lauder es troba enmig d’una situació crítica que la va obligar a fer un canvi d’estratègia, perquè la que hi havia no li funcionava", contextualitza l’expert, que apunta que aquest gegant de la cosmètica està executant un pla de reestructuració que els ha portat a fixar-se més en les fragàncies.

En aquest sentit, Puig té en el seu catàleg tres marques de perfum líders que mouen milions de dòlars: Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier i Rabanne. "Això és clau: Puig és molt forta en fragàncies, però no tant en maquillatge o cosmètica; en canvi, Estée Lauder és molt forta just en maquillatge i cosmètica", assenyala Brun, per justificar què obtindria Puig, a la inversa, d’aquesta operació.

"Les dues marques estan patint en relació amb les seves valoracions actuals", afirma Julia Wolny, investigadora a EADA Business School sobre Marketing, Operacions & Supply. "És una fusió per enfortir-se les dues", intueix l’analista. "No sabem com es durà a terme, però l’important per a les dues és tancar una operació que els porti a una millor valoració", insisteix.

De tota manera, la resposta borsària per la part d’Estée Lauder ha sigut la contrària, probablement perquè el desemborsament econòmic necessari per integrar Puig vagi en contra del seu pla de reestructuració.

Pèrdua d’un centre de decisió

Notícies relacionades

Creix la desconfiança entre el president del grup i el CEO

Isdin remodela el seu consell d’administració

En el cas del grup català, l’única contrapartida que veuen els dos experts és més de tall simbòlic: que Puig és un "tresor nacional" i que Catalunya està prou falta de grans empreses i centres de decisió com per perdre, en certa manera, un dels seus grups més grans. "És una pregunta important: ¿què passarà amb aquesta herència [que arrossega Puig]?", es pregunta Wolny, que considera que la família està posant per sobre recuperar la seva posició de mercat, tot i que això suposi integrar-se en un grup nord-americà.

Les negociacions ja l’han situat sobre els 18 euros per acció, un preu que no es veia des del març de l’any passat. Els analistes, inclòs Xavier Brun, estimen que aquests títols s’acabaran comprant a uns 20 euros o més si s’oficialitza la "fusió". Això compensaria parcialment els accionistes que van comprar títols a 25 euros i que fa dos anys que els veuen entorn de 15 euros, una altra de les raons que pot estar inclinant Puig a favor de l’acord.De moment, només les negociacions ja l’han situat sobre els 18 euros per acció, un preu que no es veien des del març de l’any passat, i les càbales dels analistes (inclòs Xavier Brun) és que aquests títols acabessin comprant-se a uns 20 euros o més, si s’oficialitza la "fusió". És a dir, només a 5 de la valoració original de Puig. Això compensaria parcialment els accionistes que van comprar al seu dia títols a aquests 25 euros i que fa dos anys que els veuen entorn dels 15 euros, una altra de les raons que pot estar inclinant Puig a favor de l’acord.