Petroli, defensa i turisme, els que guanyen amb la guerra

Companyies com Repsol i Indra han vist una oportunitat per apujar els seus ingressos i marges de benefici en l’actual conjuntura/ Espanya emergeix com a destinació refugi de nòmades digitals abans basats a Dubai i Doha

Petroli, defensa i turisme, els que guanyen amb la guerra
5
Es llegeix en minuts

Els més de vint dies que dura fins ara el conflicte a l’Iran es poden catalogar com un cop a l’economia global. No obstant, d’aquesta situació també han sortit guanyadors, entre els quals destaquen les energètiques vinculades al petroli, el sector turístic i la defensa.

El cas de les petroleres resulta ben evident, amb el cru rondant els 110 dòlars el barril, cosa que promet grans beneficis. El Govern va reconèixer dimarts passat que la gasolina s’havia encarit un 16%, i el dièsel un 28% des del començament de la guerra. Per combatre les alces, la Moncloa ha posat en marxa un pla d’acció per pal·liar els efectes del conflicte, que inclou com a mesura concreta la reducció fins al 10% de l’IVA de la gasolina i el gasoil, a banda de la llum i el gas.

"Dies comptats"

No obstant, l’economista Javier Santacruz destaca que aquests marges "tenen els dies comptats". "Venen gasolina i gas comprats fa tres mesos amb els preus actuals, però quan hagin de reposar inventari, hauran d’enfrontar-se als nous costos", destaca.

Un dels grans avantatges de les companyies espanyoles, davant gegants com per exemple Saudi Aramco, és la seva baixa exposició al Golf, per la qual cosa els seus actius no han quedat congelats amb Ormuz. Així, Repsol no preveu patir disrupcions en les seves operacions a causa del bloqueig de l’estret, ja que afirmen que no tenen exposició a la zona del golf Pèrsic. Fa deu dies, el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, la va definir com una empresa completament "atlàntica".

D’altra banda, Moeve assegura que "no es veu especialment afectada" per aquesta situació, amb les fonts de subministrament "en altres punts geogràfics". Però ja no únicament és el petroli, sinó també el combustible.

El sector de la defensa aspira a ser dels més beneficiats per la conjuntura. Aquesta situació, no obstant, no és nova, ja que des de la guerra d’Ucraïna el sector ha anat guanyant preponderància al vell continent. Santacruz explica que el sector estava "endormiscat", fins que els estats han començat a injectar "milers de milions en nous contractes", per la qual cosa la indústria necessitarà primer assimilar els costos, tot i que els marges pujaran.

Des de les institucions s’impulsa des de fa temps aquest canvi. La Unió Europea, a través del Pla ReArmar Europa, presentat fa un any, ha dotat el sector d’un finançament de 800.000 milions d’euros procedent dels Vint-i-set. A finals de febrer, Defensa va donar a conèixer que la facturació del 2024 de les empreses del sector va ascendir fins als 10.000 milions d’euros, que suposava un 17,1% més que l’any anterior.

Fernando Fernández, el conseller delegat d’Escribano (EM&E Group), reconeix que una de les seves destinacions d’exportació més importants és l’Orient Mitjà. En aquest context, companyies com Indra, Oesía o Sapa apunten a ser de les més beneficiades, amb la guerra accelerant encara més les seves operacions.

Dins de la defensa, els drons cobren especial rellevància. Manuel Pinto, analista d’XTB, posa de manifest que "els conflictes recents han demostrat que poden ser una eina relativament barata, però molt efectiva en el camp de batalla". Són petits, difícils de detectar i capaços de ser controlats des de la distància, per la qual cosa Pinto assenyala que "la inversió en tecnologies capaces de desplegar-los o neutralitzar-los" s’està potenciant. Així, una font del sector assenyala empreses com UAV Navigation i Destinus, especialistes en el sector, com a possibles beneficiades per aquesta conjuntura.

Sistemes antidron

Companyies espanyoles com TRC, que desenvolupen sistemes antidron en col·laboració amb l’Exèrcit, afirmen que noten augments significatius en els contractes.

El turisme s’alenteix, però Espanya emergeix com a destinació refugi. Malgrat que la incertesa internacional i la pujada dels combustibles és un problema per a les aerolínies, Santacruz apunta que la conjuntura turística pot ser beneficiosa per a Espanya, posicionant-se com a favorita per absorbir els fluxos que deixin urbs com Dubai o Doha, "que estaven començant a competir amb Europa en temporada baixa".

No obstant, el turisme nacional no serà el que sumi suports. Els viatges per Setmana Santa apunten a una contracció de la demanda. Els espanyols gastaran 450 euros de mitjana en reserves de viatges, un 10,3% menys que el 2025, per la incertesa geopolítica, segons Webloyalty.

Pablo Díaz, investigador de la Universitat Oberta de Catalunya afirma que "algunes microdestinacions" a Espanya poden estar en el focus. Es tracta de les zones costaneres, vinculades al luxe, que poden ser l’objectiu ideal per al col·lectiu de nòmades digitals, abans basats a Dubai o Doha, que busquin oportunitats com la Costa Brava. Segons la plataforma de lloguers Spotahome, Barcelona es perfila com a principal destinació per als lloguers de curta durada, amb un increment en consultes del 479% en tot just dos dies.

Notícies relacionades

Sis empreses

L’ofensiva militar de Trump beneficiarà les companyies armamentístiques nord-americanes a les quals el Govern ha demanat augmentar la producció d’armes.L’empresa més gran que es pot lucrar amb el conflicte a l’Iran és RTX Corporation, abans Raytheon Technologies Corporation, valorada en 277.000 milions de dòlars. Aquesta multinacional militar i aeroespacial fabrica els míssils de creuer Tomahawk, capaços de recórrer grans distàncies i eludir la detecció per radar. També fabrica els sistemes de defensa aèria Patriot, que ven tant als EUA com a països de l’OTAN.Un altre gegant armamentístic que es frega les mans és Lockheed Martin. Aquesta companyia és coneguda per fabricar el caça F-35 Joint Strike Fighter, les bateries de míssils Patriot i el sistema de defensa THAAD. Boeing és una altra d’aquestes multinacionals. El fabricant aeronàutic nord-americà, més conegut pel seu negoci en l’aviació comercial, fabrica el caça F-15, l’avió de guerra electrònica EA-18G Growler, els radars PAC-3 que utilitzen les bateries antimíssils Patriot. Northrop Grumman, que fabrica la flota de bombarders furtius B-21 Raider; L3Harris, amb sensors de localització per guiar drons i avions militars i motors per a coets; i General Dynamics, que fabrica els tancs M1 Abrams, són tres de les companyies nord-americanes més beneficiades amb la guerra.