El Govern apuja la despesa en defensa un 25% sense passar pel Congrés

El Govern ha elevat la despesa en defensa des de començament d’any fins als 2.135 milions d’euros. Es tracta d’un increment de més del 25% respecte al mateix període del 2025. Els mecanismes utilitzats per a la seva aprovació en el Consell de Ministres eviten passar pel Congrés, on l’Executiu no té majoria, per esquivar el veto dels seus socis. A càrrec del fons de contingència es van aprovar 698 milions d’euros en un Consell de Ministres el 10 de febrer per fer front a la despesa de missions de pau a l’estranger.

Més recentment, el 10 de març, es va aprovar una altra partida per a Defensa de 1.339 milions d’euros "amb la finalitat d’atendre necessitats ineludibles" mitjançant una transferència d’Hisenda. Aquest últim és un dels mecanismes més habituals, juntament amb els suplements de crèdit. En les mateixes dates de l’any passat, les partides aprovades de forma executiva per al ministeri que dirigeix Margarita Robles ascendien a 1.700, tot i que d’ells 400 milions corresponien a l’actualització dels sous dels militars aprovada per reial decret.

El salt és significatiu en un context que està marcat per l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà. L’última partida, aprovada en el Consell de Ministres ordinari de dimarts passat, està destinada al subministrament de tres sistemes de defensa de vaixells de l’armada per "prevenir i frenar possibles amenaces de drons i de sistemes llançacoets" per un valor estimat de 29,7 milions d’euros.

Ucraïna

Els fronts per la conjuntura geopolítica se superposen i fa uns dies el president del Govern, Pedro Sánchez, garantia al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, un "compromís de 1.000 milions d’euros per al 2026 de suport bilateral militar" durant la seva reunió a la Moncloa.

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, el 2022, el Govern haurà dedicat 3.795 milions d’euros en ajuda militar al país. En la mateixa trobada es van ratificar acords per "cofabricar en l’àmbit de la indústria de defensa, incloent sistemes de radars d’atac profund o míssils d’alta precisió". Des d’Esquerra Unida, un dels partits que integren Sumar, van rebutjar la "decisió unilateral de Sánchez" al considerar que suposa "allargar la guerra d’Ucraïna".

Malgrat la pressió de l’Administració dels EUA per augmentar la despesa en defensa fins al 5%, a l’Executiu continuen defensant la limitació al 2,1%. Un percentatge que estaria basat en dades calculades conforme a les capacitats que Espanya necessita per afrontar els seus desafiaments en el marc de l’OTAN, com va tornar a argumentar Sánchez. El president va posar en valor que en els vuit anys que porta al capdavant del Govern s’ha triplicat la despesa en defensa i han sigut desplegats més de 3.000 soldats en diferents missions de l’Aliança, especialment al Flanc Est. La bona marxa de l’economia i el creixement del PIB fa que per mantenir la despesa en el 2,1% marcat s’hagin d’incrementar les partides en defensa.

Enviament de tropes

L’Executiu combina aquests compromisos i l’augment de la despesa en defensa amb la seva posició del "no a la guerra". Trucades a la desescalada a l’Orient Mitjà i la necessitat de complir el dret internacional, aprenent de les lliçons de la guerra de l’Iraq, que no va portar "gens bo per a l’Orient Mitjà, ni per a Europa ni per al món sencer".

Només un eventual enviament de tropes a Ucraïna en missió de pau, precisaria d’autorització del Congrés segons la llei de seguretat nacional, però la ronda de contactes amb els grups per abordar aquest assumpte s’ha anat posposant des del mes de gener passat. Des del PP s’ha exigit al Govern sotmetre a votació l’enviament de la fragata Cristòfor Colom a Xipre en una operació defensiva després de ser atacada la base britànica que hi ha en aquest territori. No obstant, els socialistes afirmen que no necessita autorització del Congrés al tractar-se d’una missió ja en curs, no d’una nova.

Notícies relacionades

David Plana: "M’agradaria que la Ryder Cup deixi un llegat a Girona"

Preu de la gasolina i del dièsel avui, 23 de març a Espanya per la Guerra de l'Iran: caiguda important del cost dels carburants

El "no a la guerra" és un element de mobilització amb què el Govern pretén sobretot treure de l’abstenció als seus. Des del convenciment que "la societat espanyola és pacifista i antimilitarista", segons expliquen fonts de la Moncloa amb els seus sondejos a la mà, s’ha endurit el discurs amb la guerra a l’Orient Mitjà i el xoc amb els EUA i Israel.

Així mateix, s’utilitza per confrontar amb el PP, instal·lant la dicotomiapartit de la guerra i partit de la pau per tornar al 2003 i acusant de "vassallatge" a les posicions que contemporitzen amb les amenaces de Donald Trump a Espanya.