L’FMI retalla al 2,1% la previsió de creixement econòmic d’Espanya
L’organisme rebaixa també l’expansió del 2027 a l’1,8% per la guerra de l’Iran / Reclama introduir límits en la concessió de les hipoteques
El Fons Monetari Internacional (FMI) va retallar ahir les previsions de creixement per a Espanya per l’impacte de la guerra a l’Iran. La institució dirigida per Kristalina Georgieva preveu que el creixement del PIB es moderi aquest any fins al 2,1%, des del 2,8% del 2025, cosa que suposa una revisió a la baixa de dues dècimes respecte al pronòstic del gener. Per al 2027, anticipa una expansió de l’1,8%, una dècima menys. Més enllà del 2027, la institució preveu que el creixement anual del PIB s’estabilitzarà al voltant del seu potencial a mitjà termini, d’aproximadament l’1,7%.Quant a les previsions de creixement, l’FMI ha moderat les seves anàlisis d’Espanya. La institució presidida per Kristalina Georguieva contempla que el creixement del PIB es moderi aquest any al 2,1% des del 2,8% del 2025, cosa que implica una revisió a la baixa de dues dècimes respecte del pronòstic del gener passat, mentre que per al 2027 anticipa una expansió de l’1,8%, una dècima menys. Més enllà del 2027, la institució preveu que el creixement anual del PIB s’estabilitzi entorn del seu potencial a mitjà termini d’aproximadament l’1,7%.
Tenint en compte la taxa d’inflació general interanual, el personal tècnic de l’FMI calcula que assoliria aproximadament el 3% a finals del 2026 i baixaria fins al 2,2% a finals del 2027.Atenent la taxa d’inflació general interanual, el personal tècnic de l’FMI calcula que assoliria aproximadament el 3% a finals del 2026, per després descendir al 2,2% a finals del 2027.
Aquest escenari base suposa una evolució dels preus del petroli i del gas consistent amb els preus dels futurs a mitjans de març del 2026 i anticipa que l’actual conflicte al Pròxim Orient afecti negativament l’economia espanyola, "principalment per l’augment dels preus del petroli". L’impacte de la pujada dels preus del gas "s’hauria de veure atenuat per diversos factors, entre els quals la gran proporció d’energies renovables en el mix elèctric d’Espanya".Aquest escenari base suposa una evolució dels preus del petroli i del gas consistent, en línies generals, amb els preus dels futurs a mitjans de març del 2026 i anticipa que el conflicte al Pròxim Orient afecti negativament l’economia espanyola, "principalment per l’augment dels preus del petroli", mentre que l’impacte de la pujada dels preus del gas "s’hauria de veure atenuat per diversos factors, entre els quals la gran proporció d’energies renovables en el mix elèctric d’Espanya".
"Si bé existeixen alguns riscos a l’alça de caràcter domèstic, en conjunt els riscos per a les perspectives s’inclinen majoritàriament a la baixa", apunta l’FMI. Va advertir que un conflicte prolongat al Pròxim Orient podria traduir-se en un augment més durador dels preus de l’energia, un enduriment de les condicions financeres i una incertesa més gran, cosa que pesaria sobre la inversió, el consum i el creixement. També podria provocar més efectes de segona ronda sobre els salaris i la inflació, mantenint la inflació general per sobre del 3% durant un temps."Si bé existeixen alguns riscos a l’alça de caràcter domèstic, en conjunt els riscos per a les perspectives s’inclinen majoritàriament a la baixa", apunta l’FMI, advertint que un conflicte prolongat al Pròxim Orient podria traduir-se en un augment més durador dels preus de l’energia, un enduriment de les condicions financeres i una incertesa més gran, cosa que pesaria sobre la inversió, el consum i el creixement, mentre també podria provocar més efectes de segona ronda sobre els salaris i la inflació, mantenint la inflació general per sobre del 3% durant un temps.
A banda de la crisi per l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran i la resposta del país persa, la institució assenyala també que la recrudescència d’altres tensions geopolítiques i de les mesures comercials és un altre risc extern important per a Espanya i l’economia global. A més, de la crisi oberta per l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran i la resposta del país persa, la institució assenyala que la recrudescència d’altres tensions geopolítiques i de les mesures comercials és un altre risc extern important per a Espanya i per a l’economia global.
L’organisme va instar així mateix Espanya a introduir "mesures per limitar les hipoteques" davant la crisi d’habitatge que assola el país, a l’apreciar "una relaxació dels criteris de concessió en els préstecs hipotecaris".
"Per prevenir l’acumulació de vulnerabilitats financeres (...) l’any vinent s’haurien d’introduir mesures hipotecàries basades en la capacitat de pagament dels prestataris (BBM, per les sigles en anglès), almenys en forma d’orientació supervisora", van ser les conclusions de l’organisme, divulgades en un informe recollit per Europa Press.
Fragmentació política
L’FMI adverteix que la fragmentació política posa en dubte la capacitat del Govern per aplicar les mesures de consolidació fiscal necessàries per complir els compromisos del Pla Fiscal Estructural de Mitjà Termini (PFEMP) i per aplicar mesures decisives que tranquil·litzin els mercats en cas de tensions financeres.A nivell intern, adverteix que la fragmentació política planteja dubtes sobre la capacitat del Govern per dur a terme les importants mesures de consolidació fiscal que el personal tècnic estima que seran necessàries per complir els seus compromisos en el marc del Pla Fiscal i Estructural de Medi Plazo (PFEMP), així com per aplicar mesures decisives que tranquil·litzin els mercats en cas de tensions financeres.
Per contra, el creixement del turisme podria ser més resilient del que s’havia previst a causa de la diversificació més gran entre regions, la reducció de l’estacionalitat i una desviació de turistes cap a Espanya arran del conflicte al Pròxim OrientP. nor contra, en el costat positiu, el creixement del turisme podria ser més resilient del previst a causa de la diversificació més gran entre regions, la reducció de l’estacionalitat i una desviació de turistes cap a Espanya després del conflicte al Pròxim Orient.isme, la política d’Espanya favorable a la immigració podria mantenir les entrades netes d’immigrants per sobre del pronòstic de referència, que es basa en la previsió a mitjà termini de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mentre que el consum podria créixer més del projectat si la reducció de la taxa d’estalvi de les llars cap al nivell previ a la covid fos més ràpida del previst.
- Estil de vida natural La dieta d'Antoni Gaudí: extremadament senzilla i molt poc original
- Tercera setmana de conflicte La guerra al Pròxim Orient posa en qüestió l’aliança estratègica del golf amb els EUA
- De manera «imminent» El TSJC obliga el Parlament a penjar la bandera espanyola a la seva façana
- Rodalies Una avaria a l’R3 obliga a tallar la circulació entre Centelles i la Garriga
- Acte de protesta Veïns de Nou Barris reclamen una piscina pública prevista fa 40 anys i encara pendent de construir-se a Barcelona
