La inversió en infraestructures va caure el 2025 al nivell de 1995

L’informe, realitzat per la Fundació BBVA en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), posa el focus en la caiguda de la inversió pública en infraestructures. L’estudi apunta que la inversió d’infraestructures, que va arribar a representar més del 60% de la inversió pública total el 2009, es va situar el 2025 en 16.114 milions d’euros, cosa que equival a una caiguda del 25% respecte al seu nivell de principis de segle. L’any passat les infraestructures van suposar el 38% de la inversió pública, un nivell que s’ha mantingut des de la pandèmia, segons l’informe.

Els autors de l’estudi alerten de "la importància que té per mantenir les dotacions de capital aconseguides, tant per cobrir adequadament la depreciació ordinària de l’estoc de capital com reposar la depreciació extraordinària derivada dels desastres naturals".Els autors de l’informe alerten de "la importància que té per mantenir les dotacions de capital assolides, tant per cobrir adequadament la depreciació ordinària de l’estoc de capital com reposar la depreciació extraordinària de les dotacions de capital derivada dels desastres naturals".

Canvi de tendències

L’informe apunta el canvi en les tendències en les últimes dècades. Assenyala que entre 1995 i 2007 es va donar un "fort creixement de la formació bruta de capital fix", que va precedir la "intensa caiguda provocada per la Gran Recessió entre el 2008 i el 2013". A continuació, la inversió "va repuntar des del 2014 fins al 2019", però va acusar el xoc de la pandèmia. Segons apunta, "l’esforç inversor en els últims anys es manté en l’entorn del 20%, clarament per sota de l’elevada mitjana de la primera dècada del segle (26%-30%)".L’informe apunta el canvi en les tendències al llarg de les últimes dècades. Així, assenyala que entre 1995 i 2007 es va donar un "fort creixement de la formació bruta de capital fix", que va precedir la "intensa caiguda provocada per la Gran Recessió entre 2008 i 2013". A continuació, i seguint el cicle macroeconòmic, la inversió "va repuntar des de 2014 fins a 2019", però va acusar a continuació el ‘xoc’ de la pandèmia. Segons apunta, "l’esforç inversor en els últims anys es manté en l’entorn del 20%, clarament per sota de l’elevada mitjana de la primera dècada del segle (26-30%)".

El brusc descens de la inversió es deixa sentir en tota mena d’infraestructures: les ferroviàries van experimentar el descens més gran des del 2009, amb una caiguda del 66%, segons l’informe de la Fundació BBVA i l’Ivie, arribant als 4.589 milions d’euros. La despesa en carreteres va ser de 4.962 milions, un 41% per sota dels nombres de 2009. Les infraestructures hidràuliques han caigut un 61% respecte al 2009, van passar de concentrar a prop del 24% de la despesa en infraestructures a un 15%.El brusc descens doni-la inversió es deixa sentir en tota mena d’infraestructures: les ferroviàries han experimentat el descens més gran des de 2009, ja que s’ha desplomat un 66%, segons l’informe de la Fundació BBVA i l’Ivie, arribant als 4.589 milions d’euros. Per sobre, la despesa en carreteres va ser de 4.962 milions, en la línia de 2024 però un 41% per sota dels nombres de 2009. Les infraestructures hidràuliques han caigut un 61% respecte a 2009, i passen de concentrar a prop del 24% de la despesa en infraestructures a conformar-se amb un 15%.

L’informe apunta que unes altres tres categories d’infraestructures (urbanes, portuàries i aeroportuàries) segueixen lluny del nivell del 2009.L’informe apunta que unes altres tres categories d’infraestructures (les urbanes, les portuàries i les aeroportuàries) segueixen també lluny del nivell de 2009. L’estudi avisa que els baixos nivells d’inversió han implicat que algunes dotacions hagin vist reduït el seu valor durant anys. La recurrència de desastres naturals més gran evidencia "tant les insuficiències de les inversions en infraestructures preventives com la destrucció de part de les dotacions que ja hi ha existents".L’estudi avisa que els baixos nivells d’inversió en aquest camp han implicat que algunes de les seves dotacions hagin vist reduït el seu valor durant anys. En aquest context, la recurrència de desastres naturals més gran fa que s’evidenciïn "tant les insuficiències de les inversions en infraestructures preventives com la destrucció de part de les dotacions existents".

Notícies relacionades

La marca col·lectiva Corpinnat factura un 27% més el 2025

Alimentaria-Hostelco reforça el perfil internacional en el 50è aniversari

Es proposa anticipar la inversió per prevenir fenòmens com les danes. "L’esforç inversor addicional que s’hauria de realitzar per compensar els efectes de les inundacions no és excessivament elevat si s’anticipa l’esforç i es posa en relació amb la inversió nacional", afirma l’estudi.En aquest sentit, es proposa anticipar la inversió per prevenir fenòmens com les danas. "L’esforç inversor addicional que s’hauria de realitzar per compensar els efectes de les inundacions no és excessivament elevat si s’anticipa l’esforç i es posa en relació amb la inversió nacional", afirma l’estudi.

Els autors de l’informe adverteixen de la importància de "prestar atenció a les conseqüències de mantenir baixos nivells d’inversió pública durant períodes llargs" perquè la inversió no cobreix la depreciació del temps i perquè "és fonamental reconèixer els riscos del canvi climàtic". Demanen "repartir l’esforç inversor necessari en llargs períodes i entre els diferents territoris afectats".Els autors de l’informe adverteixen de la importància de "prestar atenció a les conseqüències de mantenir uns baixos nivells d’inversió pública durant períodes llargs de temps" perquè la inversió no cimera la depreciació que comporta el pas del temps i perquè "és fonamental reconèixer els riscos que es deriven del canvi climàtic". Per aquesta raó, demanen "repartir l’esforç inversor necessari en llargs períodes de temps i entre els diferents territoris que poden veure’s afectats".