Aliança d’Indra per desenvolupar un component que potencia les armes

La tecnològica espanyola estira un projecte que porta el nom del component essencial en la seva pròpia denominació industrial: GIGaNTE. Es parla aquí del GaN, sigles amb què químics i enginyers simplifiquen el nom del nitrur de gal·li, un element el domini del qual és l’objectiu d’una de les discretes carreres mundials del rearmament. Espanya és un dels únics nou països que pot portar a terme desenvolupaments amb aquesta tecnologia, a més d’Itàlia, Alemanya, França, Corea del Sud, els Estats Units, la Xina, Taiwan i el Japó.

L’objectiu és que Espanya no depengui de ningú a l’hora de fabricar nous circuits electrònics d’alta capacitat, que puguin processar a més temperatura, amb més voltatge i davant una amplada de banda més gran, un cabal cada cop més ampli d’informació, principalment en antenes i radars. Indra va fer públic ahir que treballa en una aliança amb tres firmes espanyoles en GIGaNTE: la fàbrica d’elements de GaN SPARC Foundry, la tecnològica Televés Corporación i l’electrònica RBZ Robot Design.

De la planta de SPARC, el projecte gallec sorgit d’un grup de científics de la Universitat de Vigo, Indra va comprar recentment el 37% del capital, i actualment és soci majoritari d’una firma que aspira a ser fàbrica principal de xips i semiconductors fotònics i de radiofreqüència, en bona mesura aplicables a sistemes de defensa en diversos dominis, incloent-hi l’aeroespacial.

Les altres dues firmes ja les coneix Indra des de fa temps. L’aliança, confirmen fonts de la tecnològica espanyola, part de "la complementarietat tècnica que aporten", però també que venen col·laborant dins d’un dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el Perte Xip.

En matèria de defensa, Televés està implicada en una altra disrupció tecnològica ambiciosa. És en aquest cas un projecte europeu. Es diu Arrow, i uneix tecnologies de nou firmes, entre les quals dues de corunyeses, per desenvolupar un vaixell de guerra autònom. El dron marí planejat és una embarcació de 12 metres d’alta velocitat, model hydrofoil, de les que s’eleven sobre la superfície i naveguen a més de 45 nusos sense gairebé tocar l’aigua més que amb el timó.

El 2028 es veuran navegant els primers d’aquests drons per aigües frontereres. Entre les firmes europees implicades en l’Arrow, les dues gallegues que participen en el projecte, Maxwell Applied Tech i D3 Applied Technologies, són propietat de Televés Corporación.

Per a la robòtica RBZ, GIGaNTE és el primer projecte amb implicacions en la defensa. És una firma especialitzada a integrar solucions electròniques a altres aparells, i fer-les funcionar en condicions de gran exigència. Entre aquesta alta exigència hi ha la que implica el treball electrònic dels sistemes antimíssils, els radars i els sistemes de defensa embarcats en plataformes preparades per actuar en ple front.

Capacitat crítica

Hi ha nou milions d’euros disposats per a GIGaNTE. Al darrere hi ha l’alè del CDTI. El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació té en marxa un vehicle de subvenció inclòs en la convocatòria Missions. Allà es recolza la recerca de sobirania espanyola en la fabricació de superprocessadors. El GaN permet transmetre amb la llum, i en matèria de radiofreqüència, multiplica el rendiment de sistemes que, en la batalla, han de ser capaços d’adquirir molta informació amb molta velocitat, perquè en això es basa crear als militars i les màquines una "consciència situacional" en entorns molt complexos. Els vidres de nitrur de gal·li són la base d’aquesta nova potència.

Universitats

Notícies relacionades

La marca col·lectiva Corpinnat factura un 27% més el 2025

Alimentaria-Hostelco reforça el perfil internacional en el 50è aniversari

Aquest és un d’aquests projectes que reuneixen empreses i científics; per això a GIGaNTE hi ha també universitats. Hi ha la de Salamanca i la de Vigo, la Politècnica de Madrid i el Centre Tecnològic de les Telecomunicacions de Galícia, Gradiant. La seva aportació és la investigació en arquitectures GaN i integració de circuits.

Com que el GaN transformarà la potència d’armes i sensors militars, a Indra consideren a aquest element part del "desenvolupament de capacitats tecnològiques crítiques des d’Espanya". Joaquín Ponz, cap de Dossier i Innovació d’Indra Group, ha explicat que l’horitzó del projecte és "avançar cap a sistemes de radar, guerra electrònica i comunicacions molt més potents, eficients i fiables".Com el GaN transformarà la potència d’armes i sensors militars, creant una nova generació de sistemes, a Indra consideren a aquest element part del "desenvolupament de capacitats tecnològiques crítiques des d’Espanya". Ho diu Joaquín Ponz, cap de Portfolio i Innovació d’Indra Group. L’horitzó del projecte és "avançar cap a sistemes de radar, guerra electrònica i comunicacions molt més potents, eficients i fiables," ha explicat.