Joan Batalla: «Seguretat i solidesa avui per a la transició de demà

Europa ha après els últims anys que la seguretat energètica no és una variable secundària en el procés de transició, sinó una condició indispensable perquè aquesta sigui viable. La reducció d’emissions és irrenunciable, però ha de caminar al mateix ritme que l’autonomia estratègica, l’estabilitat del subministrament i la competitivitat industrial. Sense seguretat energètica no hi ha política climàtica sostenible en el temps.

Espanya compta amb un sistema gasista que exemplifica com la visió a llarg termini, la inversió sostinguda i l’excel·lència en la gestió permeten construir infraestructures robustes i preparades tant per a la transició energètica com per donar resposta a escenaris crítics inesperats d’oferta i demanda.

Les dades més recents ho confirmen. El 2025, la xarxa gasista va transportar 372 TWh, sumant consum nacional i exportacions, un 7,4% més que l’any anterior. El mercat interior va absorbir 331,4 TWh, reflex de la importància del gas en llars, comerços i indústries i, per descomptat, la generació elèctrica. I les exportacions van créixer un 17,4%, consolidant Espanya com un node gasista clau en el context europeu.

Però més enllà de les xifres, el rellevant és l’arquitectura tècnica que ho fa possible: una elevada capacitat de regasificació, una xarxa mallada i flexible de gasoductes de transport i distribució de gas, una diversificació real d’orígens i un sistema d’emmagatzematge gestionat amb rigor. Aquesta combinació permet absorbir increments sobtats de demanda i respondre davant situacions operatives excepcionals sense comprometre la seguretat ni la qualitat del subministrament.

L’any passat va oferir dos exemples clars. El 28 d’abril, durant el denominat «zero elèctric», la disponibilitat del sistema gasista va ser decisiva per restablir l’equilibri del sistema elèctric i garantir el funcionament dels cicles combinats. Mesos abans, l’onada de fred va elevar la demanda convencional de llars i indústria per sobre de les previsions. El subministrament es va cobrir amb absoluta normalitat gràcies als nivells de reserves als tancs de gas natural liquat (GNL) i en els emmagatzematges subterranis. Aquesta capacitat de resposta no s’improvisa: es planifica amb temps.

La fiabilitat que avui ofereix el sistema gasista espanyol és el resultat de dècades de planificació, inversió i coordinació tècnica. És també una condició imprescindible per acompanyar la descarbonització. Les xarxes actuals són la infraestructura sobre la qual poden integrar-se progressivament gasos renovables com el biometà o l’hidrogen renovable, especialment rellevants per a sectors industrials on les alternatives energètiques no són tècnicament viables o econòmicament assumibles a curt termini.

Per això, la pròxima revisió del model retributiu per al període 2027–2032 resulta determinant. El marc que adopti la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) no només afectarà un sector concret: condicionarà la sostenibilitat economicofinancera d’infraestructures crítiques i enviarà senyals clars a la inversió en modernització, digitalització i integració de nous vectors energètics. Un entorn regulatori estable, predictible i equilibrat no és una aspiració corporativa; és una garantia per als consumidors, la indústria i la seguretat energètica del país.

Notícies relacionades

El port de Barcelona prepara futurs accessos viaris i licita el nus nord

Iberdrola compra un altre parc eòlic i accelera la seva expansió a Austràlia

Preservar i enfortir aquestes infraestructures no simbolitza ancorar-se en el passat, significa dotar-se de les eines necessàries per afrontar el futur amb més seguretat, amb realisme, ambició i responsabilitat. La transició energètica no pot construir-se sobre la fragilitat ni sobre l’obsolescència prematura d’actius estratègics. S’ha de donar suport a una adaptació progressiva i eficient, sostenible per al sector gasista i assumible per a les llars i el teixit productiu nacional.

Reforçar la capacitat del sistema gasista per assegurar el subministrament, contribuir a la descarbonització i sostenir la competitivitat industrial és una decisió de país. En ella es juga no només l’equilibri energètic, sinó el benestar econòmic i social de les pròximes dècades.