La igualtat de gènere a Espanya avança, però el país tardarà 36 anys a tancar la bretxa

Amb motiu del 8-M, Dia Internacional de la Dona, aquestes són les principals conclusions del quart Índex ClosinGap, elaborat per 14 grans empreses espanyoles juntament amb la consultora PwC, que quantifica l’evolució de la igualtat de gènere a través de cinc grans categories: Ocupació, Educació, Conciliació, Digitalització i Salut i Benestar. Així, si l’índex, que entén el 100% com igualtat plena, reflecteix una bretxa del 34,1% per tancar.

L’ocupació pública impulsa l’avenç de la igualtat

Dins d’aquests cinc pilars, el que explica en gran mesura l’avenç és l’àmbit de l’ocupació, que millora 1,8 punts percentuals l’últim any fins a vorejar el 70%. Dins d’aquesta millora, resulta decisiu el salt en el lideratge femení a l’Administració General de l’Estat, que se situa ja en nivells pròxims a la paritat.

En concret, la presència de dones en càrrecs directius públics arriba al 94,5% de l’indicador, després d’un fort increment tant en termes absoluts com relatius. Així, l’informe ressalta que el nombre de dones en aquests càrrecs ha crescut amb intensitat, passant de 143 el 2024 a ser 170, cosa que suposa un augment del 19%, mentre que el d’homes ha descendit un 12%, estrenyent una bretxa que històricament havia sigut significativa.

«El que ens diu aquest resultat és que hi ha marge per ser més ambiciosos en els nostres objectius» traslladen des de Closingap a ‘actius’, el suplement econòmic de Prensa Ibérica. «Si podem veure millores d’aquesta magnitud en un any en algunes àrees, significa que el ritme actual de progrés –que projecta 36 anys per tancar la bretxa– no és una llei inamovible» asseguren.

La conciliació continua sent el gran fre

El problema és que aquest progrés no és generalitzat. Més aviat al contrari, ja que l’índex reflecteix que la igualtat avança recolzada en un sol pilar, mentre altres àmbits evolucionen amb més dificultat o fins i tot retrocedeixen.

És el cas de la conciliació, que continua com la categoria més endarrerida, amb un nivell de paritat del 44,2%,després d’una reducció de dues dècimes percentuals. Aquest deteriorament es deu a un empitjorament de la variable del temps dedicat a l’oci, que ha caigut del 92,9% al 74,5%, cosa que significa que les dones continuen tenint menys temps lliure que els homes.

En concret, les dones dedicarien 3,2 hores més que els homes a tasques de la llar i cures diàries, segons dades d’un informe impulsat per Repsol des de l’organització. I és que, «mentre la corresponsabilitat no sigui una expectativa cultural i empresarial, continuarem veient aquests retrocessos. Perquè no es tracta només de tenir permisos disponibles, sinó de crear entorns on prendre’ls no penalitzi la carrera professional de ningú, independentment del seu gènere», remarquen.

Les dones continuen sent minoria en carreres STEM

Un altre pilar que ha empitjorat respecte a l’any anterior tres dècimes és el de l’educació. I en concret, ho fa per la disminució relativa de la presència de dones en carreres de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM), on l’indicador d’igualtat se situa en un 39%. És a dir, que tot i que el nombre de dones que s’apunten a aquestes carreres no ha disminuït, no ha crescut al mateix ritme que el dels homes. Aquí, hi intervenen des de factors com la falta de referents al sector, cosa que influeix en les decisions de les nenes, fins a biaixos en contractació i promoció.

Més enllà de l’ocupació, l’evolució de la resta d’indicadors és més continguda. La salut i el benestar mostren una lleugera millora, acostant-se a la paritat, mentre que la digitalització es manté estable gràcies a l’augment de dones en perfils tecnològics, que compensa retrocessos en altres competències digitals.

La bretxa de gènere costa el 17% del PIB

Notícies relacionades

El port de Barcelona prepara futurs accessos viaris i licita el nus nord

Iberdrola compra un altre parc eòlic i accelera la seva expansió a Austràlia

Més enllà de l’avenç, l’informe posa el focus en el cost econòmic d’aquesta desigualtat. La bretxa de gènere suposa avui un llast equivalent al 17% del PIB, cosa que es tradueix en més de 271.000 milions d’euros que l’economia espanyola deixa de generar, el potencial que no s’activa. Es tracta d’un càlcul que no mesura el cost directe, si no quant creixeria el PIB si dones i homes participessin en el mercat laboral en igualtat de condicions d’accés, temps de treball i productivitat.

«El cert és que seria difícil quantificar quin percentatge seria assequible a curt termini» confessen des de l’organització. No obstant, el desglossament del cost d’oportunitat dona pistes sobre on actuar: 8,6% del PIB en participació laboral, 6,5% en hores treballades, i 1,9% en productivitat sectorial.