El Govern demana a la CNMC "màxima supervisió" sobre les energètiques

El Govern ha encarregat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) augmentar la vigilància sobre les empreses energètiques després del conflicte obert a l’Orient Mitjà, que ha derivat en un increment de la volatilitat dels preus energètics. "Hem sol·licitat a la CNMC màxima supervisió per veure com reaccionen els mercats majoristes i quin és l’impacte sobre els preus minoristes tant d’electricitat com de productes petrolífers", revela la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

La situació estratègica de l’estret d’Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial i una cinquena part dels vaixells que transporten gas, ha disparat totes les alarmes. I tot i que el preu del barril de cru i la cotització del gas als mercats internacionals són lluny dels nivells arribats durant la guerra d’Ucraïna, els carburants sumen en l’última setmana una alça accelerada del 15% en el cas del dièsel i del 8,3% en el de la gasolina. "És important que l’organisme supervisor estigui molt pendent perquè els consumidors no pateixin un impacte que no sigui el desitjat, més enllà del provocat pels mateixos mercats energètics", adverteix Aagesen.

La vicepresidenta va enviar aquest divendres passat una carta a la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, per emplaçar el regulador a monitoritzar la situació dels mercats energètics amb l’objectiu de tenir "la màxima traçabilitat en la relació entre els preus majoristes i minoristes" i, així, poder garantir "que realment tot està en ordre i que tots els consumidors reben el tracte que els correspon per l’operativa dels mercats".

Lluny del 2022

Després d’una setmana de conflicte, després de l’atac a l’Iran el dissabte passat, la vicepresidenta tercera reconeix que des del punt de vista energètic "la situació està encara molt lluny del viscut amb la guerra d’Ucraïna l’any 2022" i adverteix que "la intensitat i l’impacte sobre el preu de la factura de la llum o dels carburants dependrà de quant duri l’escalada i de com afecti les diferents infraestructures energètiques".

Aagesen insisteix que en el moment actual ha de prioritzar "la tranquil·litat", ja que "encara és molt precipitat parlar d’un paquet de mesures". "No ens trobem encara en una fase d’actuar amb un paquet de mesures", reitera. ¿I quan seria el moment d’activar un nou escut protector sobre els consumidors? "Hauríem de veure que hi hagi una evolució abrupta dels mercats, però sobretot que es consolida una situació complexa al llarg del temps", respon.

La vicepresidenta reconeix que el Govern treballa amb "el ventall d’actuacions" que es va posar en marxa durant la guerra d’Ucraïna, "que incloïa rebaixes d’impostos, com la llum i el gas", bonificacions al combustible i ajudes directes a grans empreses consumidores d’energia, entre moltes altres actuacions. "Totes, absolutament totes les mesures, estan ara mateix a sobre de la taula. Però no tinc una resposta de quines seran les més necessàries", assegura.

Una resposta europea

La vicepresidenta explica que, de moment, "cap Estat membre ni la mateixa Comissió Europea ha plantejat activar mesures", ni tampoc l’Agència Internacional de l’Energia s’ha proposat "començar a alliberar les reserves estratègiques ni posar en marxa cap actuació". "Després de la guerra d’Ucraïna, Espanya va ser el primer país en actuar, i després va arribar Europa. Ara, Europa està preparada i la millor reacció seria una resposta conjunta, una resposta europea", afirma.

La vicepresidenta defensa que "Espanya està més ben preparada que el 2022" per fer front a una nova crisi gràcies a la seva aposta per "una transició energètica basada en unes tecnologies autòctones com són les energies renovables". "De fet, el Financial Times destacava divendres que Espanya està sent el país d’Europa que està aconseguint, ja durant aquesta primera setmana de guerra a l’Iran, mantenir els preus de l’electricitat més estables i competitius per a llars i indústria", presumeix.

Notícies relacionades

Isabel Rodríguez, Ministra d’Habitatge i Agenda Urbana: "L’HPO d’Alacant ho té tot: pensar que l’habitatge és un negoci i veure’s impune"

"Avaluarem i prendrem una decisió sobre Almaraz"

L’amenaça de Trump

Sobre les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de suspendre el comerç amb Espanya com a càstig a la negativa del Govern espanyol a deixar-li utilitzar les bases de Rota i Morón, la vicepresidenta adverteix que "qualsevol amenaça a Espanya és una amenaça a la Unió Europea en el seu conjunt", però es mostra "convençuda" que els Estats Units "no posaran a sobre de la taula mesures unilaterals que vagin en contra d’Espanya".