La gran fira tecnològica de BCN

L’MWC mira a l’espai

L’aposta del sector tecnològic per l’anomenada economia ‘new space’ es tradueix en desenes de xerrades amb més de mig centenar de directius i experts d’empreses i organitzacions com SpaceX, Hispasat o l’Agència Espacial Europea.

El mercat de la connectivitat per satèl·lit va mobilitzar 285,81 milions de dòlars el 2024

L’MWC mira a l’espai
2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Antenes terrestres, cables submarins i ones electromagnètiques. Fa dècades que la indústria digital colonitza terra, mar i aire, però la seva pròxima frontera va més enllà: a l’espai. Una fixació compartida pel Mobile World Congress, que, després d’anys donant presència a l’anomenada economia new space, en aquesta edició ha fet el pas per dedicar-hi, per primera vegada en la seva història, una cimera exclusiva dins del recinte Gran Via de Fira de Barcelona.

Conquistar l’espai ha passat de ser un tema secundari a esdevenir un dels pilars estratègics de la connectivitat global. I és que, on no arriben les torres de telecomunicacions, ho fan els satèl·lits. Impulsades per la creixent demanda d’una transmissió de dades sense latència que exigeixen des dels mòbils fins a la intel·ligència artificial, les conegudes com a xarxes no terrestres (NTN, per les seves sigles en anglès) deixen enrere les proves pilot per centrar-se en els llançaments comercials.

Aquesta realitat obre la porta a un lucratiu mercat que el 2024 va arribar fins als 285,81 milions de dòlars i que es podria enfilar un 33,5% anual fins al 2034, segons les estimacions de la firma Polaris Market Research.

Pedro Duque, d’Hispasat. /

.

Mentre que els operadors tradicionals havien desplegat satèl·lits en òrbita geoestacionària (GEO) a més de 35.000 quilòmetres de la Terra, SpaceX va transformar el sector quan va apostar per satèl·lits en òrbita terrestre baixa (LEO), que operen a tan sols 160-1.600 quilòmetres de distància del nostre planeta. El gegant aeroespacial fundat i controlat pel magnat Elon Musk lidera aquest mercat amb puny de ferro. El seu projecte Starlink, que va anunciar en l’MWC del 2021, ha llançat ja més d’11.400 satèl·lits a l’espai. Així i tot, segons constaten dades de la firma d’intel·ligència financera S&P Global, la competència creix.

Aquest protagonisme del new space s’ha traduït als passadissos de l’MWC 2026. La fira tecnològica celebrada aquesta setmana a l’Hospitalet de Llobregat ha aplegat més de mig centenar de directius i experts vinculats a la comercialització de l’espai. Els ponents més destacats han sigut Gwynne Shotwell, presidenta i cap d’operacions de SpaceX, Michael Nicolls, vicepresident de Starlink, l’astronauta de l’Agència Espacial Europea Tim Peake, Jean-François Fallacher, director executiu de la francesa Eutelsat, i Pedro Duque, president d’Hispasat, exastronauta i exministre de Ciència i Innovació d’Espanya.

Comunitat d’emprenedors

Notícies relacionades

L’aposta per l’espai com a economia de futur també ha sigut visible en el 4YFN, l’espai que l’MWC dedica a la comunitat d’emprenedors. En aquesta edició, el pavelló de les start-ups ha acollit més de 25 sessions relacionades amb la tecnologia espacial o SpaceTech.

"No som lluny de celebrar el congrés a l’espai", es va vaticinar en una xerrada a la qual va assistir EL PERIÓDICO durant l’MWC del 2024. Els somnis de la indústria queden, ara per ara, al terreny de la ciència-ficció.

Temes:

Elon Musk Intel