Els agents d’IA anticipen una revolució en mòbils i empreses

Aquesta lliçó ha planejat en totes les xerrades i debats sobre el present i el futur de la IA que s’han celebrat durant el Mobile World Congress (MWC), fira tecnològica organitzada per GSMA, patronal mundial de les empreses de telecomunicacions, i que Barcelona acull des de fa 20 anys.

Els agents d’IA com OpenClaw –responsable de Moltbook– són sistemes programats per executar tasques d’una forma més o menys autònoma i sense la necessitat d’intervenció dels usuaris. Pensi en un majordom digital capaç de fer-ho gairebé tot per vostè: escriure i enviar correus electrònics, fer una reserva en un restaurant, programar una videotrucada o comprar entrades d’un concert. Tot sense obrir el mòbil.

L’MWC ha comptat amb desenes de xerrades i conferències sobre l’anomenada IA agentiva, una tecnologia encara a les beceroles. "El 2026 serà l’any dels agents d’IA, el principi d’un gran canvi en el qual passarem d’un ecosistema digital basat en el mòbil i les apps a un de basat en els bots capaços d’operar a través de dispositius", va vaticinar Cristiano Amon, director executiu i president de Qualcomm, una de les empreses de semiconductors més importants.

Si l’any passat es va debatre la seva integració en telèfons mòbils, en aquesta edició s’ha posat el focus en la seva aplicació a l’empresa, en particular a les telecos. La indústria tecnològica promet que externalitzar part de la feina a aquests bots obrirà la porta a un augment de la productivitat i a noves fonts d’ingressos. "La IA té riscos per les seves imperfeccions, però encara té més beneficis. Per exemple, si amb els agents podem rebaixar el cost que els suposen les trucades, això els permetrà reimaginar el seu negoci", va dir Bret Taylor, president de la junta d’OpenAI (ChatGPT), que abans va dirigir la cocreació de Google Maps i el desenvolupament tecnològic de Facebook.

Aquest auguri sedueix tant GSMA que, durant la primera jornada del congrés celebrat al recinte Gran Via de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat, va crear una petita cimera dedicada en exclusiva a aquest tema.

Accés a dades personals

Perquè puguin executar totes aquestes tasques i prendre decisions per nosaltres, els agents han de circular lliurement dins del dispositiu de l’usuari, saltant d’aplicació en aplicació i accedint a tota mena de dades personals sensibles com la biometria –empremta dactilar, iris o fisonomia facial– o les credencials bancàries.

Aquesta necessitat és l’arrel d’un dels seus principals problemes: la falta de ciberseguretat. I és que, si l’agent comet un error o és piratejat, aleshores es posa en perill tot el sistema. Amb Moltbook, els missatges i les adreces electròniques de més de 6.000 propietaris i més d’un milió de credencials van quedar exposats. "Són increïblement perillosos (...). És una amenaça que s’està comercialitzant com una comoditat", va explicar Meredith Whittaker, presidenta de la Fundació Signal, l’octubre passat en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

La Generalitat compra la meitat de la seu del Banc d'Espanya a Barcelona

El preu de l’habitatge registra la seva pujada més gran en 18 anys

Aquest temor també ha sigut present en esdeveniments paral·lels a l’MWC 2026. "Moltbook va ser una farsa, però els agents d’IA semblen un nou paradigma computacional, el més radical del moment", va advertir dimarts la investigadora científica Kate Crawford, autora d’Atlas de IA, en un espai de diàleg organitzat al CaixaForum Barcelona. "Pot modelar la nostra manera de veure el món de forma més potent que la propaganda de fa segles i convertir-se en una nova forma d’inseguretat cognitiva".

Que cada vegada més empreses estiguin relaxant les seves mesures de seguretat per ser les primeres en la competició global pel domini de la IA no ajuda a dissipar aquests dubtes. A mesura que s’incrementa la pressió competitiva –tant entre empreses com entre països– es parla més de comercialitzar aquesta tecnologia que de regular-la.