Aena proposa apujar les tarifes un 3,8% anual i les aerolínies volen abaixar-les

Després de mesos d’especulació, després de l’anunci d’unes històriques inversions de 13.000 milions d’euros per al període 2027-2031, de les quals gairebé 10.000 milions corresponen a l’activitat aeronàutica, Aena proposa una pujada anual mitjana de les tarifes aeroportuàries del 3,8%. La pujada es tradueix en 43 cèntims més a l’any per passatger, tot i que l’increment definitiu a cada aeroport depèn de la seva mida.

Les aerolínies van criticar l’anunci. L’Associació de Línies Aèries (ALA) defensa una baixada anual del 4,9%, mentre que Ryanair va qualificar la proposta de "ridícula" i va demanar a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) i al Ministeri de Transports que la rebutgi.

"Moldejar els aeroports espanyols del futur, imprescindibles per a la mobilitat dels espanyols, diu Aena que costa el mòdic preu de 43 cèntims més. Això és del que estem parlant i no d’altres coses", va contestar el president d’Aena, Maurici Lucena, ahir. El directiu va defensar que aquesta actualització implica que les tarifes aeroportuàries espanyoles continuaran sent "de les més competitives d’Europa i en els aeroports mitjans i grans seran fins i tot les més barates, davant aeròdroms com Heathrow (Londres), Orly (París) i Charles de Gaulle (París)".

El Consell d’Administració de la companyia va aprovar ahir la seva proposta de Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2027-2031, que és el document en el qual el gestor aeroportuari recull la planificació per als pròxims anys, amb la llista d’actuacions que es duran a terme als diferents aeròdroms espanyols, les previsions de demanda i les tarifes aeroportuàries amb què la companyia finança les seves inversions, entre altres qüestions.

Les tarifes aèries són la quantia que Aena cobra a les aerolínies per utilitzar les seves terminals, pistes, passarel·les, estacionament d’avions, serveis de seguretat o serveis de handling i que aquestes repercuteixen en els preus dels bitllets d’avió. Després de la sortida a borsa d’Aena, el 2015, el Govern va establir un esquema transitori de deu anys en què no es podien fer inversions superiors als 450 milions d’euros a l’any ni apujar les tarifes per evitar sobreinversions.

Però aquell període transitori va finalitzar l’any passat i "coincideix amb la necessària evolució cap a un cicle de molta més inversió". Aena ja va anunciar un increment de les tarifes del 6,5% per a aquest 2026, fins a una mitjana de 10,52 euros (després d’aplicar l’ajustament de preus, qualitat i passatgers reals arriba als 11,03 euros), i ara estableix un camí de creixement del 3,8% de mitjana anual per als cinc anys següents, cosa que suposarà gairebé una alça acumulada del 16,2% en el quinquenni, fins als 12,69 euros el 2031.

El gestor semipúblic (el 51% del seu capital està en mans de l’Estat) defensa l’augment com l’única manera d’emprendre les inversions necessàries per "incrementar la mida" de les instal·lacions aeroportuàries, que en molts casos estan al límit de la seva capacitat.

Però les aerolínies consideren que Aena pot emprendre aquestes inversions sense necessitat d’incrementar-los els costos. ALA, que integra Iberia, Air Europa i Easyjet, entre d’altres, afirma que la xifra proposada per Aena és resultat d’una "subestimació del trànsit i una sobreestimació dels costos de capital i operatius".

Augment de passatgers

La indústria situa la previsió a l’alça dels viatgers en el 3,6% anual per al quinquenni, arribant als 401 milions de passatgers el 2031, davant l’1,3% estimat pel gestor, que calcula 347 milions aquell mateix any. Això implica més de 25 milions més de passatgers al final del període, després d’arribar als 320 milions el 2025, que majoritàriament es dirigiran als grans aeròdroms, que són els que estan al límit de la seva capacitat.

Així, a l’aeroport de Madrid Aena preveu arribar als 73,3 milions, quan la seva capacitat nominal és de 70 milions i l’any passat va tancar amb 68,2 milions. A Barcelona les estimacions apunten als 60,2 milions, quan la seva capacitat nominal és de 55 milions i l’any passat va tancar amb 57,4 milions.

D’altra banda, el retorn sobre la inversió (cosa que es coneix com a WACC) estimat per les aerolínies estaria en un 6,35%, davant el 9% que proposa Aena. Un altre sector regulat, com la distribució d’electricitat, tindrà una rendibilitat sobre la seva inversió en el mateix període del 6,58%. El gestor aeroportuari defensa que el cost de finançament en el període anterior va ser del 6,02% quan els tipus d’interès eren negatius, mentre que ara se situen entorn del 2% de mitjana.

Notícies relacionades

Telefónica pren el control de la britànica Netomnia per 2.300 milions

Puig va ingressar més de 5.000 milions i en va guanyar 600 el 2025

Totes aquestes xifres proven d’acompanyar les inversions previstes en el període, que ascendeixen a un total de 10.000 milions d’euros, per "atendre el trànsit en les pròximes dècades", al mateix temps que es manté la capacitat actual, "la seguretat, els nivells de qualitat i l’eficiència del sistema aeroportuari i es referma el compromís amb la sostenibilitat".

La companyia no va facilitar xifres per aeroports, però sí les actuacions que portarà a terme en cada un d’aquests. Així, entre les principals obres destaca l’ampliació de la T4 i la T4 Satèl·lit i el nou processador de la T1, 2 i 3 a Madrid i les actuacions d’adequació i millora a la T2, la reconfiguració de la T1 i l’ampliació de pista i nova T1 Satèl·lit a Barcelona.