"És trist passar per aquesta zona, però la vida continua"

Les pantalles de l’estació alternaven horaris confirmats amb avisos de demora. Alguns viatgers esperaven dempeus, maleta en mà, pendents de qualsevol actualització. D’altres s’acostaven als taulells per confirmar que el trajecte es realitzaria íntegrament per tren.

Lucía Contreras, resident a Sevilla però natural d’Andújar (Jaén), explicava que utilitzava habitualment l’AVE com a mitjà de transport. "Amb les inundacions també van tallar la Mitjana Distància i hem hagut de buscar viatges compartits i altres alternatives abans que el tren. Ara hi ha retard per problemes amb la infraestructura, segons ens han avisat, aleshores a veure a quina hora hi podem anar. Esperem que no hi hagi problema i puguem arribar a casa", afirmava Contreras.

Per la seva banda, Teresa García Cuevas, que viatjava de Còrdova a Madrid, reconeixia que afrontava el trajecte amb una mica d’inquietud. "Estic nerviosa. Ho veig tot bastant nerviós i tinc una miqueta de por. La tornada la vaig fer amb autobús i hauria preferit anar-me’n una altra vegada amb autobús. Em van dir que tindria sort i que anava estupendament, però tot i així estic intranquil·la", assegurava, i explicava que l’última vegada que va utilitzar el tren va ser el mes de desembre.

Una hora més de viatge

També amb destinació a Madrid, Mar Gutiérrez, de Burgos, i Jesús Pérez, de Bilbao, assenyalaven que encara no coneixien la via i dubtaven que el tren sortís en hora. "Teníem programat el trajecte Madrid-Còrdova, però ens l’havien cancel·lat i ha sigut bastant complicat contactar amb Renfe, canviar el bitllet i que ens el modifiquessin. Tot això de l’autobús estava ben organitzat, tot i que suposa una hora més de viatge. Estàvem encantats de poder viatjar així perquè s’escurça el temps respecte a les últimes setmanes. És una mica trist passar per aquesta zona, però la vida continua i hem de continuar utilitzant el servei", expressaven.

Ja a Madrid, a l’estació d’Atocha, Puri Garrido i Santiago González, usuaris de l’Imserso, es mostraven contents que el servei tornés a arrencar després de l’aturada. Viatjaven des de Bilbao fins a Chiclana (Cadis). En el seu cas, havien parat a Burgos i continuaven des de Madrid fins a Sevilla, per després seguir fins a Chiclana també en bus, tot i que reconeixien que el trajecte es feia llarg per carretera.

Tot i així, asseguraven que no tenien pressa: "No hi anem per feina ni res", deia ella mentre avisava els seus fills que tot anava bé.

Sobre l’alta velocitat, comentaven que l’havien utilitzat molt poc: era la tercera vegada que pujaven a un tren d’aquest tipus. "Una meravella. A 290, mirant per la finestra", destacaven amb entusiasme.

"Tant de bo no torni a passar"

Un altre grup viatjava amb l’Imserso en un tren Iryo amb destinació a Santa Justa. "No sabíem res de com seria el viatge", deien amb incertesa, pensant que encara un tram el farien amb autobús. "Vam trobar-nos aquí que el viatge era sencer amb tren", afegien, tot i que demanaven que "tant de bo no torni a passar una cosa així; és l’única cosa que podem opinar i desitjar", mentre miraven la pantalla de l’estació per saber la via que havien d’agafar. Al mateix tren hi pujaven grups de turistes asiàtics i d’Europa de l’est.

Notícies relacionades

Les ‘start-ups’ de salut catalanes baten el seu rècord de finançament

Telefónica pren el control de la britànica Netomnia per 2.300 milions

Durant aquest últim mes, la circulació entre Còrdova i Madrid va quedar interrompuda després del sinistre registrat a l’altura d’Adamuz, que va obligar a substituir diversos quilòmetres de via i a revisar sistemes de senyalització i seguretat. L’empresa pública Adif ha treballat contra rellotge per restablir la infraestructura, tot i que al tram afectat els trens circulen ara amb limitacions de velocitat com a mesura preventiva.

L’alta velocitat torna a creuar Adamuz. Els trens circulen, les estacions recuperen la seva bullícia, tot i que a poc a poc, i els plafons tornen a mostrar les destinacions habituals. Però per a molts viatgers, el trajecte ja no és exactament el mateix. Cada pas per aquest tram recorda que la normalitat, encara que torni, ho fa sempre amb memòria.