Lagarde deixarà la presidència del BCE abans que acabi el seu mandat per facilitar una transició moderada i esquivar l’auge de la ultradreta

Així, l’alta funcionària francesa, que es va incorporar a l’organisme el novembre del 2019 procedent del Fons Monetari Internacional (FMI), deixaria la màxima autoritat del BCE abans del 31 octubre del 2027, data en què venç el seu mandat de vuit anys no renovable al capdavant de la institució. El BCE, en tot cas, ha apuntat que Lagarde «està totalment centrada en la seva missió i no ha pres cap decisió sobre el final del seu mandat».

Qüestió política

Davant aquesta resposta oficial, fonts internes de l’organisme expliquen que la clau per entendre aquests moviments està en el temor de l’auge de l’extrema dreta. A França, Emmanuel Macron, que deixarà la presidència l’abril del 2027 al no poder presentar-se a un tercer mandat, fa mesos que desitja participar en l’elecció del successor de Lagarde al capdavant del banc. Atesa la importància de França a l’eurozona com a segona economia del bloc, la visió de la presidència gal·la resulta crucial en el procés de successió del BCE. Les enquestes al país veí projecten com a guanyadora dels comicis Marine Le Pen, líder del partit ultradretà Reagrupament Nacional, amb reconegudes actituds euroescèptiques.

A Alemanya, l’extrema dreta també lidera les enquestes. Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit ultra encapçalat per Alice Weidel i conegut també pel seu euroescepticisme, guanyaria les eleccions superant per la mínima la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el partit de Merz, i el Partit Socialdemòcrata (SPD), els dos blocs històrics del país. Per això, Merz ha arribat a la mateixa conclusió que Macron: és necessari assegurar-se que un bloc moderat pacta un candidat idoni al capdavant d’un organisme clau com el BCE.

Rumors

En declaracions realitzades a ‘Bloomberg’ el mes passat, Lagarde va afirmar que va acceptar el càrrec del BCE el 2019 –després d’un acord entre Macron i la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, que també va portar Von der Leyen a presidir la Comissió Europea– sota la impressió que compliria un mandat de cinc anys. Aquestes paraules van portar els analistes a pensar que l’executiva estava anticipant una sortida primerenca del seu càrrec.

El rum-rum sobre la seva possible sortida, de fet, va començar a prendre vida l’estiu passat, tot i que llavors per una qüestió més personal que política. L’expresident del Fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, va assegurar que l’executiva estava estudiant fer un pas al costat per assumir la direcció de l’organisme que convoca el fòrum de Davos. No obstant, en aquell moment, el BCE va sortir el pas per desmentir aquestes paraules, reafirmant que Lagarde estava decidida a complir el seu mandat. Des d’aleshores, el rumor d’una possible sortida de Lagarde no ha deixat de sonar.

Favorits

Des de l’estiu passat, dos noms han aparegut repetidament entre els favorits per substituir Lagarde a ulls dels analistes i experts: l’expresident del Banc d’Holanda, Klaas Knot, i l’actual director general del Banc de Pagaments Internacionals (BIS) i exgovernador del Banc d’Espanya (BdE), Pablo Hernández de Cos. També han aparegut altres possibles candidats, com els alemanys Isabel Schnabel (actual consellera executiva del BCE) i Joachim Nagel (governador del Banc Central d’Alemanya), ja que la primera economia de l’euro mai ha ocupat la presidència del BCE.

La composició del comitè executiu del banc central és sempre fruit d’un delicat equilibri d’interessos polítics i nacionals, en el qual la posició d’Alemanya i França és clau per arribar a qualsevol consens. A més, les quinieles no són infal·libles, com demostra que Lagarde no figurés en cap quan va succeir Mario Draghi el 2019, com va recordar a principis d’any Luis de Guindos, que deixarà el seu lloc de vicepresident al croat Boris Vujcic el pròxim 1 de juny.

Paper d’Espanya

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va donar mostres aquest dimarts d’estar preparant-se per als canvis que s’acosten al BCE. «Espanya vol tenir un rol preponderant en el nou consell, una vegada que es renovin els càrrecs que queden pendents, i treballarem per a això. És una bona finestra d’oportunitat per a Espanya i tindrem la millor candidatura possible i estem preparats per si aquesta decisió s’avança», va assegurar a Brussel·les. A més dels mandats de Guindos i Lagarde, l’any que ve vencen els de l’economista en cap (l’irlandès Philip Lane, el 31 de maig) i la responsable de l’anàlisi dels mercats financers (l’alemanya Isabel Schnabel, el 31 de desembre).

Notícies relacionades

Illa pacta amb la patronal i els sindicats destinar 900 milions d’euros a habitatge el 2026

El president d’Aena, Maurici Lucena: «La inversió a l’aeroport de Barcelona-el Prat va cinc anys tard per culpa de l’anterior president del Govern, que la va bloquejar»

Sembla en principi difícil que Espanya pugui aspirar al lloc de president del BCE: el candidat que tindria més opcions reals, Hernández de Cos, és percebut pel Govern com a pròxim al PP i en cercles pròxims a l’Executiu es descarta proposar-lo. Serà clau, això sí, quin partit estigui en el Govern i a quin càrrec es vulgui aspirar en el moment de negociar-lo. El fet que es pugui avançar la negociació per la sortida anticipada de Lagarde i que Pedro Sánchez digui tenir intenció d’esgotar la legislatura apunta que la decisió podria quedar a les seves mans.

Si s’aspira a un càrrec de rellevància, és possible que el Govern pogués mirar de col·locar algú afí, com l’actual governador del Banc d’Espanya (José Luis Escrivá),l’exministra d’Economia Nadia Calviño ( actual presidenta del Banc Europeu d’Inversions) o el seu successor, Carlos Cuerpo. Si l’Executiu s’inclina per buscar un perfil marcadament tècnic, també podria tenir opcions Óscar Arce, director general d’economia del BCE i exdirector d’economia del Banc d’Espanya, si bé no és gens habitual que un directiu del seu nivell pugi a l’executiva de l’organisme. La paritat és també una variable a tenir en compte en la composició del comitè executiu del BCE, cosa que pot donar opcions a perfils com Lucía Rodríguez (consellera del Banc d’Espanya) o Montserrat Martínez Parera (assessora del governador Escrivá).