Enagás reafirma els seus plans sobre hidrogen, però ajusta el calendari

La setmana passada, la primera consumidora i productora d’hidrogen (Repsol) i la principal empresa gasista del país (Naturgy) van mostrar dubtes sobre el desenvolupament de l’hidrogen renovable a curt termini, pel fet de considerar que no tenia aparences de ser una tecnologia competitiva els pròxims anys. Ahir, Enagás, gestor del sistema gasista espanyol i de la xarxa de grans gasoductes, es va reafirmar en l’aposta per l’hidrogen verd, que concentra gairebé el 80% de les seves inversions el 2030, tot i que va reconèixer un "ajustament d’uns quants anys" en els objectius europeus.

"El 2030 és raonable pensar que Europa no consumirà 20 milions de tones que es van anunciar el març del 2022, però estarem en un procés que permetrà arribar a aquest objectiu els anys immediatament següents", va assegurar el conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, en la roda de premsa de presentació dels resultats anuals de l’empresa, en què va situar la nova fita els anys "2032 o 2033".

El directiu va defensar que l’hidrogen renovable s’enlaira "a una velocitat sense precedents" arreu del món i va afegir que qui diu el contrari "en realitat el que vol és que l’hidrogen no ocorri". Segons les xifres que fa anar la companyia, entre el 2024 i el 2025 es van aprovar a Europa inversions per aproximadament 2,5 gigawatts (GW), dels quals només 145 MW van correspondre a Espanya, país que aspira a liderar aquesta nova indústria. Aquest any 2026, la companyia espera que s’arribi a 7 GW a tot Europa, dels quals 780 MW seran a Espanya.

En tot cas, Enagás no té un paper de productor ni consumidor d’hidrogen, sinó que el seu rol passa per desenvolupar la infraestructura, instal·lar les canonades per les quals es transportarà aquest gas en el futur, per la qual cosa la seva tasca ha de ser anterior a la creació del mercat, segons va defensar el seu conseller delegat. "Perquè hi hagi mercat, la infraestructura és un requisit previ, no pas posterior. Sense xarxa troncal, el mercat no pot ocórrer", va explicar.

Xarxa troncal

La companyia està immersa en la construcció de la xarxa troncal d’hidrogen, que converteix les grans canonades per les quals circula el gas en infraestructures per distribuir l’hidrogen, i les interconnexions que connectaran aquesta xarxa troncal espanyola amb Portugal (CelZa) i França (BarMar) per transportar aquest vector energètic a la resta d’Europa. Enagás va donar un "impuls decisiu" a tots dos l’any passat amb la creació de la societat BarMar i els estudis geofísics d’aquest projecte. S’esperen avenços en la tramitació i enginyeria dels projectes.La companyia està immersa en la ‘construcció’ del que es coneix com a xarxa troncal d’hidrogen, que suposa convertir les grans canonades per les quals circula el gas en infraestructures per la qual distribuir l’hidrogen, i les interconnexions, que connectaran aquesta xarxa troncal espanyola amb Portugal (CelZa) i França (BarMar) per transportar aquest vector energètic a la resta d’Europa. Enagás va donar un "impuls decisiu" a tots dos l’any passat amb, entre d’altres, la creació de la societat BarMar i els estudis geofísics d’aquest projecte. Entre les fites per a aquest any s’esperen avançar en la tramitació i enginyeria dels projectes.

Enagás va obtenir un benefici després d’impostos de 339 milions d’euros el 2025, gràcies a la venda d’actius Soto La Marina i Sercomgas, la revaloració per l’adquisició del 51% de l’empresa de telecomunicacions Axent i la revisió a l’alça de la quantitat concedida en el laude que l’enfrontava amb el Perú pel projecte Gasoducto Sur Peruano. Deixa així els números vermells de l’any anterior (299,3 milions d’euros), marcats per l’impacte negatiu de la venda de Tallgrass.Enagás va obtenir un benefici després d’impostos de 399 milions d’euros el 2025, gràcies a la venda d’actius –Soto La Marina i Sercomgas–, la revalorització per l’adquisició del 51% que no tenia de l’empresa de telecomunicacions Axent i la revisió a l’alça de la quantitat que se li va concedir en el laude que li enfrontava al Perú pel projecte Gasoducte Sud Peruano. Deixa així els números vermells de l’any anterior (299,3 milions d’euros) marcats per l’impacte negatiu en els comptes de la venda de Tallgrass.

El benefici net va arribar a 266,3 milions d’euros, davant els 310,1 milions de l’any anterior. L’empresa, amb un 5% de la seva capital en mans de l’Estat, atribueix els seus resultats a l’"efectivitat" del seu pla d’eficiència, que li va permetre reduir les despeses operatives recurrents un 0,6%, i el bon comportament de les societats participades.El grup remarca que, sense tenir en compte els impactes extraordinaris, el benefici net va arribar als 266,3 milions d’euros, davant els 310,1 milions de l’any anterior. L’empresa, que compta amb un 5% de la seva capital en mans de l’Estat, atribueix els seus bons resultats a l’"efectivitat" del seu Pla d’Eficiència, que li va permetre reduir les despeses operatives recurrents un 0,6%, i el bon comportament de les societats participades.

La companyia va voler reconèixer en la presentació de resultats "l’acompliment" i "el paper crític" que va comportar per a la seguretat energètica el sistema gasista espanyol durant l’any passat, "mostrant una gran resiliència davant fenòmens meteorològics extrems" i en situacions excepcionals, com l’apagada del 28 d’abril.La companyia va voler reconèixer en la presentació de resultats "l’acompliment" i "el paper crític" que va suposar per a la seguretat energètica el sistema gasista espanyol durant tot l’any passat, "mostrant una gran resiliència davant fenòmens meteorològics extrems" i en situacions excepcionals, com la gran apagada del 28 d’abril.

Notícies relacionades

La venda d’habitatges arriba a la segona xifra més alta de la història

Repsol guanya un 8% més el 2025 i puja el dividend a un euro

Consum de gas

Aizpiri va revelar que el funcionament d’operació reforçada de Red Eléctrica va comportar que hi hagués un increment en el consum de gas per a la generació d’electricitat del 33,4%, fet que va portar a la demanda de gas natural a créixer un 7,4% a l’exercici, fins a arribar als 372 terawatts hora (TW h). El 2026, la companyia preveu que l’operació reforçada s’atenuarà i es tornarà als nivells de consum del 2024, amb una demanda total d’aproximadament 345 TW h. n la manera d’‘operació reforçada’ de Red Eléctrica va suposar un increment en el consum de gas per a la generació d’electricitat del 33,4%, cosa que va portar a la demanda de gas natural a créixer un 7,4% a l’exercici, fins a arribar als 372 terawatts hora (TWh). El 2026, la companyia preveu que l’operació reforçada s’atenuarà i es tornaran als nivells de consum del 2024, amb una demanda total d’aproximadament 345 TWh.