La comissió d’investigació manté la hipòtesi de la ruptura de la soldadura

Un mes després de la catàstrofe ferroviària que va causar 46 víctimes mortals i un centenar de ferits a Adamuz (Còrdova), la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) manté com a hipòtesi central de l’origen del sinistre la ruptura en un soldadura que unia un tram de carril fabricat l’any 1989 i un altre del 2023. "Nosaltres seguim amb la hipòtesi de la soldadura i les anàlisis ens donaran la raó", augura el president de la CIAF, Iñaki Barrón, en declaracions a aquest diari.

A les 19.45 hores del 18 de gener, van descarrilar els dos últims cotxes del tren d’alta velocitat Iryo 6189 Màlaga-Madrid a l’entrada de l’estació d’Adamuz, a la via 1. Segons descriu la CIAF, van envair la via 2, per la qual arribava, circulant en sentit contrari, el tren Renfe Alvia 2384 Madrid-Huelva. Es va produir una col·lisió entre els cotxes descarrilats de l’Iryo i el cap de l’Alvia, i els dos primers cotxes de l’Alvia van caure per un terraplè de quatre metres, al costat de la via.

Possibles causes múltiples

"Anem buscant tot el que soni estrany, però en principi, estem investigant la ruptura a la junta o a prop de la junta", explica. Aquest enginyer de camins admet que les causes d’una fractura "poden ser múltiples. Que estigués mal feta, i en aquest cas caldria veure per què no s’hauria fet la comprovació de qualitat, o bé que estigués ben feta i s’hagi deteriorat. És hivern i, quan la temperatura baixa, els carrils es contrauen i són més freqüents les ruptures de carril o de soldadura, però aquest no sembla ser el cas. Mentre no fem l’anàlisi de metal·lúrgia, no podrem saber què s’ha trencat ni per què".

La comissió disposa ja d’una proposta de dos laboratoris, per tal que, quan ho autoritzi la jutge, s’analitzin les mostres de carril obtingudes a la zona zero (d’abans i després de la sortida de via) i la ruptura de la soldadura.

També estudia el canvi d’agulles. El descarrilament s’hauria produït metres abans de la desviació, però "una vegada que va descarrilar, amb el canvi, pot passar ja gairebé qualsevol cosa. Potser, després de descarrilar, algun eix se’n va poder anar per l’agulla desviada, però hem de comprovar-ho. No sembla que la causa sigui la ruptura d’una agulla o una desviació mal feta", precisa aquest responsable.

Confien, així mateix, que les anàlisis aportin informació sobre la qualitat dels carrils, tot i que "no sembla que sigui un defecte de fabricació", matisa. De moment i "oficialment", la CIAF no ha requerit informació a ArcelorMittal, fabricant del carril, però sí que preveu sol·licitar-li documentació sobre el procés de producció.

Juntament amb les anàlisis de laboratori, un altre avanç important de la investiga- ció arribarà amb el buidatge d’informació dels registradors dels trens o caixes negres, la qual cosa ajudarà a recrear l’accident.

Qüestions pendents

Notícies relacionades

Treballadors acomiadats de les obres del Camp Nou s’acolliran a la regularització de migrants: "Volem continuar treballant a Barcelona"

Una jubilada és obligada a tornar gairebé 23.000 euros per tenir el seu fill empadronat

La CIAF, dependent del Ministeri de Transports, pretén conèixer al màxim el que ha passat per plantejar recomanacions i contribuir a evitar que es repeteixin accidents similars. Per a això, necessita encara aclarir qüestions com per què unes rodes estan marcades i d’altres no; quan es va produir exactament la ruptura del carril; per què el tren, al sortir de la via, se’n va anar cap a un costat i no cap a l’altre, o el moment exacte de la col·lisió.

"Hi ha una sèrie de detalls tècnics que ens interessen i, de moment, continuem esperant algunes proves per tenir més clar què ha passat", afirma el president de la CIAF.