A falta de Pressupostos, un altre fons

La principal característica d’aquest nou fons és aprofitar els 10.500 milions d’euros procedents dels préstecs dels fons europeus per començar a impulsar, via diversos sistemes de finançament, projectes de molt diferent índole. A més, s’hi uniran 2.800 milions més de fons europeus no reemborsables, fruit de les subvencions atorgades a Espanya per la UE. Els actius que reben els fons sobirans, per distingir del fons Creix, procedeixen d’ingressos derivats directament d’un actiu subjacent propi de l’activitat econòmica del país. Per exemple, petroli/gas –cas del fons de Noruega o dels països àrabs– o altres recursos minerals.

El primer objectiu del fons, que serà gestionat per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), haurà de ser aixecar 120.000 milions d’euros, un 7% del PIB espanyol. D’aquests, la meitat seran públics i la resta, privats. ¿Com ho farà? És la primera de les preguntes que encara no tenen una resposta clara.

Coinvertir

Notícies relacionades

Les elèctriques esgoten l’enviament d’informació per no tancar Almaraz

L’Executiu buscarà atraure conglomerats indis

Gràcies als 13.300 injectats inicialment, augura tenir "capacitat pròpia" per arribar a 60.000 milions. Només pot fer-ho via emissió de deute nou, refinançament de deute existent –l’ICO té emesos prop de 22.000 milions en bons– o traspassos de l’Estat via pressupostària. Els altres 60.000 han de procedir del sector privat. L’última valoració de les inversions de Criteria, primer grup privat espanyol, propietat de Fundació La Caixa, arribaven als 37.300 milions. ¿Quines empreses o particulars voldran "coinvertir" amb el fons Espanya Creix de la mà de l’ICO? ¿Què els aportarà més enllà de les inversions que ja porten a terme com a tals, en alguns casos ja coinvertint amb l’administració?

No només la font de desemborsament del fons genera dubtes. També la distribució de les seves inversions i de com aquestes es diferenciaran dels altres fons. La Moncloa ha esmentat la santíssima trinitat inversora: ha de ser verda, tecnològica i social (com si no n’hi hagués) i, per exemplificar amb algun número, ha xifrat l’interès en "mobilitzar" 23.000 milions d’euros per construir 15.000 habitatges assequibles a l’any. ¿On, com –en conjunció, se suposa, amb autoritats locals i autonòmiques– i a quin preu? S’haurà de veure. Cal recordar que, a Espanya, el Banc d’Espanya xifra en 700.000 el dèficit d’habitatge. El 2025 s’espera que s’hagin acabat donant 140.000 visats de construcció. A falta de pressupostos i consensos per solucionar un dels llasts de l’economia espanyola, un fons amb més ganes, tot i que ple de dubtes.