El caos de Rodalies causa pèrdues d’almenys 135 milions des del 15 de gener

Una de les afectacions més importants és la del sector de l’acer. Els talls mantenen bloquejades 24.000 tones d’acer a Portbou (Alt Empordà), al costat de la frontera amb França, i estan afectant especialment empreses com Seat, Ineos i Celsa. I d’aquí res la xifra s’incrementarà amb l’arribada de 9.000 tones més que, si res canvia, tampoc podran passar, de manera que es poden acumular un total de 33.000 tones a les instal·lacions de l’operador logístic Railsider. Són dades que va donar ahir el mateix conseller d’Empresa, Miquel Sàmper. L’acer que arriba des d’Europa té com a destí majoritari el sector de l’automoció. El bloqueig també afecta les exportacions d’acer que haurien de sortir de la planta de Castellbisbal de Celsa, així com els ports de Barcelona i Tarragona.

El president de l’àrea d’Indústria i Nova Economia de la patronal Pimec, Josep Soto, va alertar que, si el bloqueig de mercaderies continua, Catalunya es podria trobar davant una crisi de proveïment en el teixit industrial. Cada dia que passa sense transport ferroviari de mercaderies "juga en contra" del teixit empresarial, va dir. Soto també va lamentar que la situació impacta negativament en la imatge internacional. En la mateixa línia, el president de Pimec Logística-Clúster Logístic de Catalunya, Ignasi Sayol, explica que cada setmana haurien de sortir més de 200 trens del port de Barcelona, i per a les empreses cada tren equival a 40 camions. Això suposa un cost important per a les empreses que cada dia que passa va en augment. "Això ens preocupa molt, igual que la imatge que oferim", va insistir.

"Cada dia que passa la situació és menys controlable", adverteixen les empreses consultades. Totes estan pendents de les negociacions que ha obert el Govern català amb el Ministeri d’Indústria per canalitzar ajudes a les empreses afectades. També tenen l’ull posat a Adif, amb l’esperança que compleixi i avui restableixi almenys parcialment el trànsit ferroviari pel túnel de Rubí, via clau per al transport de mercaderies. Una possibilitat és que els trens de mercaderies –no els de passatgers– puguin creuar pel túnel en una franja horària determinada.

Els trens de mercaderies amb destí a Saragossa i Madrid, que haurien de circular pel tram tallat de l’R4 a Gelida, també estan pendents de l’avenç de les obres de la Direcció General de Carreteres a l’AP-7. En aquest cas, l’objectiu és que puguin circular inicialment per via única, ja que la solució provisional de desviar els trens per la costa en horari nocturn continua sent clarament insuficient. Sigui com sigui, tornar a la normalitat costarà, ja que hi ha una gran acumulació de mercaderies.

"Ens falten subministraments"

Un exemple clar de l’impacte que la crisi ferroviària està tenint en les empreses és l’aturada de la planta d’Inovyn a Martorell (antiga Solvay), on treballen unes 300 persones. "Tot va començar el dia 20. Immediatament van deixar de venir els trens", assenyala José Antonio Arévalo, portaveu d’aquesta indústria química. La fàbrica disposa d’un petit estoc que permet mantenir la producció durant dos dies en cas d’una interrupció del subministrament. "Vam veure de seguida el panorama i vam intentar reduir el ritme de producció. Però ja han passat molts dies i només ha vingut un tren, quan normalment n’arriba un cada dia", afegeix. "No podem continuar operant per la falta de subministraments", explica Arévalo.

Notícies relacionades

Una sentència pionera avala faltar a la feina per una urgència veterinària

Xoc entre Red Eléctrica i les grans energètiques pel control de les xarxes

En condicions normals, la planta rep cada dia un tren carregat amb dicloroetà, matèria primera imprescindible per produir els materials que subministra a altres fàbriques. El producte arriba des del port de Barcelona per ferrocarril, les vies del qual accedeixen directament a l’interior de la planta per a la descàrrega.

Sense material per poder continuar produint, dilluns es va prendre la decisió d’iniciar l’aturada de la planta "per seguretat". Es tracta d’un procediment complex: "La fàbrica no s’apaga i s’encén prement un botó. Requereix una sèrie de processos i tardarem tres dies". Durant aquest temps, els treballadors continuen a la planta realitzant les tasques necessàries per a la parada.