Adif és la principal beneficiària dels fons europeus a Espanya

Segons la informació disponible, Adif (el gestor de les infraestructures ferroviàries) en concret ha percebut 2.262 milions d’euros, mentre que les quanties entregades a Adif Alta Velocitat (el gestor dedicat a l’AVE) pugen fins als 2.091 milions. Els recursos de les dues firmes s’han invertit en la xarxa de rodalies i convencional, corredors estratègics i alta velocitat, seguretat i digitalització i mesures de descarbonització. En la seva informació sobre el finançament europeu, Adif situa bona part d’aquestes actuacions en els components 1 i 6 del pla, que s’orienten a inversions en la xarxa transeuropea de transport, amb noves infraestructures als corredors atlàntic i mediterrani, i la modernització de les ja existents, respectivament. El paper d’Adif està sent qüestionat arran del tràgic accident d’Adamuz, que va causar 46 víctimes mortals, entre acusacions d’haver relaxat la supervisió i el manteniment de les obres d’alta velocitat al no haver-hi destinat prou recursos. Com ha publicat EL PERIÓDICO, Espanya destina a manteniment de la xarxa d’alta velocitat una mica més que la mitjana europea, però està per sota de països de referència del nostre entorn com Alemanya, França i Itàlia.

Ajudes a fons perdut

Aquests fons "són finalistes", és a dir, no són préstecs, sinó ajudes a fons perdut, i totes s’han destinat a projectes que o bé ja estan executats o estan en execució, confirmen fonts de l’administrador ferroviari. A aquestes quanties s’hi podrien sumar 559 milions més que va percebre el Ministeri de Transports a títol propi per a les mateixes finalitats: invertir en mobilitat sostenible. Les xifres percebudes per Adif d’Europa són de gran magnitud, tenint en compte els seus volums habituals de licitació: per exemple, el 2025 va treure a concurs projectes per valor de 2.992 milions, segons la patronal de les grans constructores, Seopan. Si es té en compte el volum total, entre els exercicis 2021 i 2025 aquest import s’enfila fins als 18.546 milions.

Amb aquests fons NextGeneration EU, Adif i Adif AV han finançat en concret actuacions de l’anomenat Component 6, és a dir, aquelles orientades a construir nova infraestructura ferroviària i modernitzar l’existent als corredors atlàntic i mediterrani, que es consideren xarxa transeuropea de transport. En alta velocitat, una part rellevant es concentra al corredor mediterrani, per impulsar la connexió entre Múrcia i Almeria en trams com ara Múrcia-Llorca, Llorca-Almeria, Pulpí-Águilas o Múrcia-Llorca, a més de la implantació de l’ample estàndard en el tram València Nord-València Joaquín Sorolla, clau per a la continuïtat de l’alta velocitat en aquest node.

Al corredor atlàntic i a la xarxa d’alta velocitat ja en servei, els fons NextGenerationEU s’han destinat a reforçar seguretat i interoperabilitat; per exemple, a noves sortides d’emergència en túnels de la línia Vitòria-Bilbao-Sant Sebastià, a actuacions associades a la connexió Burgos-Vitòria i a la línia d’alta velocitat entre Madrid i Astúries tot passant per la variant de Pajares.

Notícies relacionades

Una sentència pionera avala faltar a la feina per una urgència veterinària

Xoc entre Red Eléctrica i les grans energètiques pel control de les xarxes

D’altra banda, s’han finançat obres de remodelació de grans eixos com la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla, en la qual s’ha produït el greu accident ferroviari a Adamuz. Tot i això, alguns d’aquests projectes no només van rebre fons NexGeneration EU, sinó que també, per exemple, en el cas d’aquesta última línia, fins a 111 milions de la Comissió Europea i un préstec de 90 milions del Banc Europeu d’Inversions, segons va informar el Partit Popular Europeu.

En el cas de Rodalies i la xarxa convencional, amb fons europeus s’han finançat actuacions com les obres per millorar l’evacuació i ventilació en cas d’incendi a l’estació subterrània de Rodalies de Getafe Centre, a Madrid; la substitució del paviment d’andanes a l’estació de Passeig de Gràcia, a Barcelona; els primers passos de la construcció de la nova estació de Parla Nord, també a la capital; la substitució de motors d’agulles a Rodalies de Biscaia; actuacions associades a la duplicació de via de la línia R3 de Barcelona, o projectes d’increment de capacitat a l’entorn de Pinar de las Rozas-Las Matas i d’ampliació de Rodalies cap a Soto del Real, totes dues a Madrid. Lligat al ferrocarril –però aliè al trànsit–, Adif ha invertit en la instal·lació de més d’un miler de llocs de recàrrega de vehicle elèctric en 80 estacions i en aproximadament de mig centenar de plantes solars en cobertes i marquesines.