L’ISE obre l’edició més gran i converteix BCN en capital mundial de l’audiovisual

Ho serà perquè Integrated Systems Europe (ISE) obre les seves portes avui fins divendres vinent. Es tracta del congrés més gran del món dedicat a aquesta indústria i, també, la segona fira professional més gran que acollirà la ciutat, per darrere del Mobile World Congress (MWC), tot i que el desplegament sigui cada vegada més semblant.

Ocuparà 101.000 metres quadrats de superfície, gairebé un 10% més que en la seva última edició al cobrir cada racó disponible del recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona (a l’Hospitalet de Llobregat) i sumar, per primera vegada, part del recinte de Montjuïc. Són nou pavellons i fins i tot l’espai exterior entre alguns d’ells.

El congrés reuneix uns 1.700 expositors (un 6% més que l’any passat) de sectors molt diversos. Fabricants d’altaveus, gestors d’il·luminació, proveïdors de pantalles, productors de projectors, agents que s’encarreguen de desenvolupar solucions per a tots aquests suports i, cada vegada més, els qui produeixen els continguts.

De fet, una de les novetats aquest any és una zona que han anomenat Spark (espurna, en anglès) dedicada a la creació de continguts. Segons els organitzadors de l’esdeveniment, la idea és que sigui tant espai d’exhibició com fòrum de reflexió entorn dels esdeveniments en directe, les plataformes de streaming i els videojocs. Per exemple, segons va avançar el director general de la fira, Mike Blackman, en la seva presentació, el festival de música Tomorrowland mostrarà el floating sky (cel flotant) que va estrenar en la seva edició passada. A més, directius de Netflix participaran en una conferència sobre com aquesta plataforma fa servir la tecnologia per fomentar la creativitat.

Videojocs i ‘streaming’

Un informe presentat la setmana passada reflecteix que el sector dels videojocs és el subsegment que més creix en àmbit mundial dins de la indústria de l’audiovisual (s’espera que mogui 300.000 milions de dòlars el 2029) i que el mercat que combina vídeo, televisió i streaming ascendirà cap als 319.000 milions de dòlars aleshores.

Elaborat entre Acció –agència de promoció econòmica de la Generalitat– i el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, aquest document afirma que el futur del sector passa per la transformació tecnològica i el protagonisme de l’experiència (cosa que desembocarà en una «proliferació» d’instal·lacions immersives i interactives). Per això tot això guanya importància en l’ISE: els organitzadors del congrés valoren fer créixer la zona Spark l’any que ve i que ocupi un pavelló de Montjuïc.

La Generalitat està entossudida que Catalunya jugui un rol central en tot això. «L’audiovisual és una aposta estratègica d’aquest Govern i l’ISE és la palanca per fer-lo créixer», va dir el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, al Parlament la setmana passada. Ho va dir amb dades com que hi ha unes 850 empreses més dedicades a aquesta activitat que el 2021, quan es va celebrar la primera edició d’ISE a Barcelona, després d’anys a Amsterdam. Aquestes empreses van ingressar més de 9.000 milions d’euros el 2024 (últimes dades disponibles). «És un creixement espectacular», va titllar Miquel Rutllant, president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, en la presentació de l’informe que revela que aquest impuls beu de la indústria catalana del videojoc. Hi ha un 48% més d’estudis que fa un any i la facturació és gairebé un 32% més alta.

Notícies relacionades

Catalunya lidera la destrucció d’ocupació i perd 47.000 ocupats al gener

El preu mitjà d’una nit d’hotel a Espanya puja a 166 euros

L’expectativa no és menor aquest any, sabut que el congrés va deixar un impacte econòmic de 520 milions d’euros després de la seva última edició i amb la possibilitat aquest any de rondar els 90.000 assistents. A dies d’estrenar-se, els registres estaven un 7% per sobre dels de l’any passat.

«L’ISE 2026 serà la nostra edició més gran fins ara i reflecteix cap on es dirigeix la nostra indústria: el sector audiovisual ja forma part de la nostra vida quotidiana, influint en la manera en què treballem, aprenem i interactuem amb el món que ens envolta», sintetitza Blackman.