CaixaBank revisa a l’alça els objectius fins al 2027 després d’un benefici rècord

El banc va guanyar 5.891 milions el 2025, un 1,8% més / El marge d’interessos va caure al 3,9% per la baixada de tipus, compensada amb més activitat comercial

CaixaBank revisa a l’alça els objectius fins al 2027 després d’un benefici rècord
3
Es llegeix en minuts
JORDI CUENCA / NATÀLIA RÍOS / PABLO GALLÉN

Els històrics resultats del 2025 han portat els directius de CaixaBank a revisar a l’alça els objectius que l’entitat es plantejava en el pla estratègic 2025-2027, segons va anunciar ahir el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, durant la presentació dels comptes anuals. L’entitat financera va obtenir el 2025 un resultat net de 5.891 milions d’euros, amb un increment de l’1,8% respecte a l’exercici precedent, per sobre del pronòstic que van fer al seu dia el mercat i els experts. El banc considera ara que el volum de negoci, en lloc de créixer un 4%, com estava previst, ho farà un 6% el 2027. També calcula una millora fins al 4% del marge d’interessos i que la taxa de morositat, en lloc de caure al 2,1%, arribarà a l’1,75%.

"Els objectius del pla estratègic avancen més de pressa del que estava previst. Ens va més bé del que esperàvem", va dir el conseller delegat, que va afegir que preveu que l’entitat no es veurà afectada per la volatilitat derivada d’un context internacional carregat d’incerteses, ja que està "més protegida que altres entitats davant la inestabilitat política", entre altres motius perquè el seu àmbit d’expansió és Espanya i Portugal.

Pel que fa als resultats del 2025, CaixaBank va tornar a superar el seu rècord de benefici i va créixer més del que estava previst tant en crèdit com en recursos de clients. Malgrat que l’avenç de l’any passat és més moderat que el 20% registrat el 2024, el banc recolza les seves perspectives per al 2027 en la solidesa de l’economia espanyola i l’evolució favorable dels tipus d’interès. En el compte de resultats, el marge d’interessos baixa un 3,9%, fins als 10.671 milions per la reducció dels tipus, mentre que els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, fins a arribar als 5.266 milions d’euros.

Segons detalla CaixaBank, les comissions netes van créixer un 5%, fins als 3.966 milions, i el resultat del servei d’assegurances va escalar un 6,9%, fins als 1.300 milions. El marge brut va assolir el 2,5%, fins als 16.270 milions, i un marge d’explotació del 0,9%, fins als 855 milions. Les pèrdues per deteriorament d’actius financers es van reduir un 14,5% (903 milions), cosa que reflecteix una solidesa financera més alta.

En un any marcat per la caiguda dels tipus d’interès, que s’ha compensat parcialment, entre altres motius, per una activitat comercial més gran (més volums de crèdit i de recursos), la rendibilitat financera de CaixaBank es va reduir lleugerament: el ROE va caure del 15,4% amb què va tancar el 2024 al 14,9% del 2025, i la rendibilitat sobre el patrimoni tangible (ROTE) va cedir del 18,1% al 17,5%. El volum de negoci va arribar a 1,1 bilions d’euros, després de créixer un 6,9%.

Pagament d’un dividend

Notícies relacionades

CaixaBank va comunicar que el consell d’administració va aprovar dijous proposar en la pròxima junta general ordinària d’accionistes (al febrer) el pagament d’un dividend complementari en efectiu de 0,3321 euros bruts per acció, amb càrrec als beneficis del 2025, que s’abonaria a l’abril. Sumant aquest dividend complementari al dividend a compte ja pagat el novembre del 2025, la remuneració total en efectiu amb càrrec al 2025 pujaria fins a 0,50 euros bruts per acció, que equival al 59,4% del benefici net consolidat. El Consell va aprovar mantenir el 2026 el mateix esquema: distribuir entre el 50% i el 60% del benefici net consolidat en dos pagaments.

Gortázar també es va referir a la situació del mercat immobiliari: "No tenim una bombolla que preocupi els balanços bancaris, sinó un profund desequilibri entre oferta i demanda que impacta en l’economia i en la societat". I tot seguit va afegir: "Per construir habitatges fa falta sòl i fa falta liberalitzar sòl amb processos que no durin vuit anys, sinó que siguin més senzills. Tenim un problema regulatori i de coordinació entre administracions, d’agilitat".