L’empresariat català opta per millorar el finançament a partir de la proposta d’Hisenda

Les organitzacions, que inclouen el conegut com a G8 (cosa que implica la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, el Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia, la Fira de Barcelona, FemCat, RACC i Barcelona Global), urgeixen els partits polítics catalans a treballar junts «per millorar el model proposat i garantir que els canvis previstos s’hi consolidin en el futur».

Així, per exemple, els signants de l’escrit destaca que la proposta que hi ha sobre la taula «no només beneficia Catalunya, sinó que millora la situació d’altres comunitats infrafinançades com Múrcia i el País Valencià», celebren que, a l’eliminar fons com el de suficiència global o els de convergència, reduirà l’arbitrarietat de l’Estat en el repartiment de recursos i valoren positivament el final dels pagaments a compte per passar a una recaptació en temps real, cosa que atorga més previsibilitat a les finances autonòmiques.

Amb tot, la nota és especialment dura amb el dèficit d’infraestructures, la quantia del qual acumulada ja és similar al pressupost anual de la Generalitat, i denuncia que Catalunya va ser, el 2023 i per tercer any consecutiu, la comunitat amb el grau d’execució més baix de la inversió estatal. «Mentre que la mitjana d’execució a Espanya entre el 2015 i el 2023 va ser del 72,6%, a Catalunya es va desplomar fins al 55,6%», constata.

Actualitzar cada cinc anys

Els signants consideren que, tot i que la suficiència financera de la Generalitat encara no està plenament garantida, la reforma «avança en la direcció correcta». I afegeixen que, per evitar que el desequilibri vertical torni a produir-se en el futur, és necessari incorporar mecanismes de revisió automàtics que s’activin cinc anys després de la seva entrada en vigor.

Al seu entendre, un dels problemes més clars de l’actual sistema de finançament autonòmic són els pagaments a compte que l’Estat entrega cada any a les comunitats, coneguts com a avançaments. Aquestes quantitats es calculen a partir de previsions de recaptació i, més endavant, s’ajusten segons els ingressos reals. El resultat pot ser un maldecap per a les comunitats, que pateixen desequilibris de tresoreria mentre esperen l’ajust final.

Notícies relacionades

El ministre Óscar Puente defensa la despesa a Rodalies: «Hem invertit molt, però no és suficient»

El MWC 2026 preveu elevar el seu impacte econòmic a Barcelona fins als 585 milions d’euros

Per això, per a les entitats, la idea de substituir aquest sistema per un altre que permeti a les autonomies rebre la recaptació en temps real facilitaria la seva gestió pressupostària, i reforçaria la responsabilitat fiscal de cada territori, una de les reclamacions més destacades de l’informe publicat pels signants el març del 2024.

Entre les opcions de millora que es recullen al document de les organitzacions empresarials, destaca la de la creació d’un consorci d’inversions entre la Generalitat i l’Estat per garantir que el pressupostat es converteixi en realitat.