Defensa canalitza 34.000 milions per arribar al 2% en despesa militar

Espanya compta amb Pressupostos Generals de l’Estat prorrogats des del 2023. Malgrat que els comptes públics no han posat negre sobre blanc el pla de modernització de les Forces Armades, el Ministeri de Defensa es presentarà a finals de gener davant l’OTAN amb la documentació que acredita que el país va complir l’any passat l’obligació de dedicar el 2% del PIB a despesa militar. És la primera vegada que compleix l’objectiu acordat el 2014 per a aquesta dècada. Aquest percentatge –que es va revisar en l’última cimera de l’Aliança Atlàntica perquè els països hi destinin un 5% del PIB el 2035– es tradueix en 34.000 milions d’inversió a través de 31 adjudicacions només el 2025. Si es tenen en compte els ja aprovats anteriorment, la xifra total ascendeix a 79. Aquests contractes són d’aeronaus que construeix Airbus, fragates i submarins per a l’Armada que desenvolupa Navantia, obusos autopropulsats per cadenes i rodes de l’aliança entre Indra i Escribano o el blindat 8x8 Dragón del consorci Tess Defense. En aquests programes també hi apareixen contractistes com Oesía, Saes, Urovesa, Telefónica, Santa Bárbara i Epicom.

El 2025, la companyia més activa ha sigut Indra assumint el rol de tractor de la indústria amb aliances com les que ha assolit amb Aicox, GMV, Egatel, Ficosa, Sirt, Airtificial, Lecitrailer, Piedrafita i internacionals com l’alemanya Rheinmetall o l’emiratiana Edge. La cotitzada que lidera Ángel Escribano va tancar l’adquisició del 89,68% d’Hispasat a Redeia per 725 milions d’euros.