La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

Segons va publicar el Banc d’Espanya fa uns dies, les famílies van tancar el setembre amb crèdits impagats per valor de 15.698 milions, el 2,4% dels 653.738 milions que tenien concedits per part dels bancs. La reducció de la taxa de mora es deu tant al descens del saldo de préstecs amb quotes pendents (2.626 milions i un 14,3% des del tancament del 2024), com a l’increment del finançament concedit per la banca a les llars (17.565 milions i un 2,8%).

El setembre del 2008, per la seva banda, el saldo d’impagaments era més elevat (19.294 milions), però el deute de les famílies amb els bancs era a prop dels seus màxims històrics (816.755 milions). Per això la taxa va ser similar (2,36%).

Les entitats i els supervisors presten més atenció a la taxa que als saldos perquè, en la mesura que el percentatge de crèdits al corrent de pagaments sigui més elevat, els bancs generen més recursos per dotar les guardioles de capital i provisions amb què absorbeixen les pèrdues que els provoquen els préstecs impagats. La situació i l’evolució actual de la morositat de les famílies, en aquest sentit, és molt positiva.

Per posar-ho en perspectiva, la taxa d’impagaments va arribar a un màxim històric del 7,1% el març del 2014 i d’aleshores ençà baixa de manera pràcticament ininterrompuda, fins i tot malgrat la crisi de la covid i de la pujada vertiginosa dels tipus d’interès oficials entre juliol del 2022 i setembre del 2023 per frenar l’espiral inflacionista provocada per la sortida de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.

La bona evolució de l’ocupació és el factor fonamental que explica la millora dels nivells d’impagament de les llars. Segons estimacions del Banc d’Espanya, les famílies que tenen una caiguda de més del 20% de la renda o amb uns integrants que passen a l’atur deixen d’abonar els crèdits al consum entre sis i dotze mesos després, els rebuts dels subministraments bàsics l’any següent, i només al segon exercici les quotes de les hipoteques.

Baló d’oxigen

En aquesta línia, Espanya va tancar el 2025 amb un nou màxim històric anual de 21,84 milions de treballadors que van ser donats d’alta a la Seguretat Social, molt per damunt del mínim postbombolla de 16,17 milions de principis del 2014. S’hi afegeix també que els tipus d’interès han donat un baló d’oxigen a les llars endeutades gràcies al fet que el Banc Central Europeu (BCE) va abaixar el preu del diner de referència a la zona euro dos punts percentuals entre els mesos de juny del 2024 i del 2025, fins al 2%.

El tipus mitjà de les hipoteques en vigor, en conseqüència, ha baixat del 3,71% que va arribar el desembre del 2023 el 2,81% a l’octubre, mentre que el dels préstecs al consum s’ha moderat del 7,21% al 6,85%, i s’han rebaixat les quotes que han d’abonar les famílies.

Per segments, la morositat de les hipoteques va baixar entre el gener i el setembre en 2.219 milions i un 19,5%, fins als 9.144 milions i una taxa d’impagaments de l’1,85% (la més baixa des de l’1,82% de setembre del 2008). També es va reduir en el segment de la rehabilitació d’habitatges (un 13%, fins als 439 milions i una taxa del 2,95%).

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa 17 anys després al nivell previ a l’esclat de la Gran Crisi Financera

En el crèdit al consum, en canvi, el saldo morós va pujar (un 2%, fins als 4.333 milions), si bé la taxa va baixar lleugerament el 4% perquè el saldo total va augmentar més. En la resta de préstecs a les famílies –epígraf que inclou conceptes com el finançament de l’educació, viatges, adquisició de valors o compra de terrenys i finques rústiques– la baixada va ser del 19,4%, fins als 1.782 milions, i una taxa del 4,6%.

També la qualitat del crèdit empresarial té un bon acompliment: la morositat va disminuir en 2.010 milions i un 9,6% entre gener i setembre, fins als 18.830 milions i una taxa d’impagaments del 3,42%. De resultes de tot plegat, la morositat total del sector privat es va situar en el 2,84% a l’octubre (dada més avançada que la desglossada per components), de nou el nivell més baix des de setembre del 2008.