Lideratges 2025: Sol Daurella, Josep Oliu, Marc Puig i Joan Font

Sol Daurella

Forma part dels rànquings de dones més influents del món i és la catalana que més alt ha arribat en l’esfera global dels negocis. Sol Daurella Comadrán (Barcelona, 1966) porta les regnes de l’embotellador més gran del món de Coca-Cola, Coca-Cola Europacific Partners, una companyia cotitzada de més de 41.000 empleats que opera a 31 països d’Europa, el sud-est asiàtic i Austràlia-Pacífic que sumen 600 milions de consumidors potencials, i que va obtenir uns ingressos de 20.700 milions d’euros el 2024. De tarannà discret i allunyada sempre dels focus, Daurella, que acaba d’enviduar després de la mort de Carles Vilarrubí, és la dona més rica de Catalunya, amb una fortuna que Forbes estima en 3.500 milions de dòlars. El seu lideratge al capdavant de l’embotelladora i del hòlding familiar Cobega l’han portada a ser la segona líder empresarial de Catalunya més valorada.

La clau del seu èxit ha sigut saber multiplicar la fortuna familiar que va heretar del pare i l’avi, Santiago Daurella Rull, que el 1951 va firmar el primer contracte per embotellar la marca Coca-Cola a Espanya i va fundar Cobega. Amb el seu cosí Alfonso Líbano i Mario Rotllant, Daurella forma des dels 90 una encertada tríada gestora que ha diversificat el hòlding familiar territorialment i amb l’entrada en nous negocis: té la xarxa de botigues de Nespresso a Espanya i Andorra i la masterfranquicia de Domino’s Pizza a Portugal i nou països d’Europa de l’Est. A més, Cobega té el 74% d’Equatorial Coca-Cola Bottling, l’embotelladora de la marca nord-americana a 13 països del Magrib i l’Àfrica occidental. La gran carta de Daurella ha sigut l’ambició i capacitat de lideratge per unificar l’atomitzat sistema d’embotellament de Coca-Cola que hi havia a Espanya i estendre aquesta estratègia a la resta d’Europa i del món, sempre amb el beneplàcit i confiança de la central d’Atlanta. Daurella és des del 2015 consellera de Banc Santander i vicepresidenta de la Fundació de Recerca Oncològica FERO. SERGI SABORIT

L’art de teixir una gran entesa pel Banc Sabadell

Josep Oliu

L’últim any i mig hi ha hagut unanimitat absoluta a Catalunya en una matèria: era clau que el Banc Sabadell no desaparegués. Sindicats, patronals i partits polítics de tots els colors van abraçar la causa de l’entitat d’origen vallesà davant l’amenaça de l’opa del BBVA. ¿Qui va teixir, entre bastidors, aquesta gran entesa? Josep Oliu (Sabadell, 1949), president del Banc Sabadell des del 1999. El veterà financer, que ocupa un dels despatxos més poderosos de Catalunya, ha sigut votat com a quart directiu més respectat.

Forma part del selecte grup dels minnesots catalans com a doctor en Economia per la universitat americana de Minnesota. Durant la dècada dels 80 va madurar a l’Institut Nacional d’Indústria (INI) i el 1991 va substituir el seu pare, Joan Oliu, com a director general del Banc Sabadell. Llavors el Sabadell era un petit banc local. Aquell any va guanyar 12.860 milions de pessetes (77 milions d’euros), davant els 1.827 milions d’euros del 2024. Els beneficis s’han multiplicat per deu amb Oliu al capdavant.

Durant la seva presidència, ha viscut tres moments clau: la sortida a borsa el 2001, la política d’adquisicions i la gran recessió, a la qual va sobreviure, en part pel lideratge durant dècada i mitja juntament amb Jaume Guardiola, reemplaçat el 2021 per César González-Bueno. Amb aquest últim va aconseguir l’impossible: derrotar un banc sis vegades més gran, el BBVA. ALBERT MARTÍN

Èxit amb creixement, disciplina i projecció internacional

Marc Puig

El destí natural de Marc Puig no va ser mai dirigir Puig. O, almenys, no quan va accedir al càrrec, fa ja gairebé 20 anys. El lloc havia de ser per al seu germà gran, Marian Puig, primogènit del llavors director d’aquest grup català perfumer, Mariano Puig. Aquell empresari devia veure alguna cosa en el fill menor. I sí que hi havia alguna cosa: Puig ha passat d’ingressar 950 milions d’euros l’any que Marc Puig va ser nomenat conseller delegat i president executiu de la companyia (2007) als més de 5.000 milions que, amb tota probabilitat, ingressaran aquest 2025.

No solament això. L’empresa durant diversos anys consecutius obté beneficis rècord, s’ha convertit en el desè grup més important del món en el sector de la bellesa, té 14 marques conegudes (Paco Rabanne, Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier, Nina Ricci...), ven en uns 150 països, ha diversificat amb èxit entrant en el negoci de la cosmètica i el maquillatge i ha esdevingut una companyia cotitzada. Tot plegat amb Marc Puig al capdavant. És qui prepara el grup perquè funcioni, quan ell decideixi retirar-se, sense algú de la família al comandament.

Votat com el tercer directiu més ben valorat, Marc Puig és disciplinat, discret, amb olfacte per als negocis i molt ben connectat amb l’ecosistema (ha sigut president de l’Institut d’Empresa Familiar i vicepresident del Cercle d’Economia). Sobre la sortida a borsa, que no li surt tan bé com esperava, Puig sempre respon que el que importa és el llarg termini. PAULA CLEMENTE

Un projecte de vida edificat amb tenacitat i anomenat Bon Preu

Joan Font

Notícies relacionades

Pau Relat, Sol Daurella i Marc Puig són els directius més ben valorats

L’home que teixeix grans consensos

Joan Font encarna la figura de l’empresari fet a ell mateix. Nascut a Torelló (Osona) i fill d’un matrimoni que venia olives, bacallà i envinagrats, ha edificat amb tenacitat durant 50 anys un dels èxits més grans del sector de la gran distribució, el grup Bon Preu. El primer establiment es va inaugurar a Manlleu el 1974 i avui la cadena té més de 200 punts de venda amb les marques Bonpreu i Esclat, i una xarxa de 66 benzineres EsclatOil.

Amb uns 11.000 empleats, l’última dècada la companyia gairebé ha triplicat la mida i ha superat 2.400 milions de facturació el 2024, després de créixer un 7%. Font, votat com el cinquè empresari de Catalunya més respectat, ha formulat un model de negoci guanyador i diferenciat en un mercat molt competitiu. La seva aposta ha sigut guanyadora per un model de botiga impol·luta, amb una fórmula comercial que posa el focus en els productes frescos i de proximitat, i en un assortiment molt ampli i de qualitat. La política de reinversió permanent dels beneficis també és clau del seu èxit. El 2024 les inversions es van elevar a 158 milions. A Font li agrada explicar que els valors que han guiat Bon Preu són l’honestedat, el pragmatisme, fer equip, el fair play, la voluntat de servei, l’actitud positiva i la visió a llarg termini. Ha apostat per operar només a Catalunya i ha refusat nombroses ofertes de compra perquè Bon Preu "és un projecte de vida". S. S.