El líder augmentat en l’era de la IA

Durant anys, en els comitès de direcció es parlava de tecnologia com una cosa important, però també delegable. Avui passa el mateix amb la intel·ligència artificial (IA). S’esmenta en plans estratègics, però continua sent "una cosa de l’equip tècnic". El problema és que la IA ja influeix en decisions clau: algoritmes de preus dinàmics determinen quant paga cada client; models predictius anticipen quins consumidors abandonaran la marca; sistemes d’scoring prioritzen inversions; fins i tot en recursos humans, la IA estima riscos de rotació o burnout i condiciona promocions. No són decisions operatives. Són decisions de poder.

La paradoxa és ben evident: mai hi va haver tanta informació ni va ser tan fàcil perdre el control sobre les decisions. La IA no només automatitza tasques; sinó que també redefineix com decidim al prioritzar i anticipar escenaris basats en patrons invisibles per al judici humà. No executa ordres, influeix en criteris. No únicament estalvia costos, redistribueix atenció, recursos i oportunitats.

Quan un algoritme decideix quin client és rendible o quin talent mereix inversió, està modelant l’estratègia de l’organització de manera contínua i a escala. Per això, pensar en la IA només com una eina d’eficiència operativa és subestimar profundament el seu poder transformador.

Durant dècades, l’ideal de bon directiu va estar associat a la capacitat d’analitzar informació, decidir sota pressió i executar amb disciplina. L’experiència acumulada i la intuïció estratègica eren fonts legítimes d’autoritat en entorns que la informació era escassa i el canvi relativament lent.

Aquest món ja no existeix. Actualment, els directius operen en contextos dominats per dades massives i mercats volàtils. En aquest escenari, la intuïció sense contrast es converteix en un risc. No perquè l’experiència hagi deixat de ser valuosa, sinó perquè ja no és suficient. La IA introdueix una nova lògica en la presa de decisions: probabilística, dinàmica i basada en correlacions que cap ésser humà pot processar per ell mateix.

D’aquí sorgeix la figura del líder augmentat. No com una moda, sinó com una necessitat pràctica. Un líder augmentat no competeix amb els algoritmes ni tampoc s’hi sotmet; els integra amb un criteri humà. I això exigeix quatre competències que ja no són opcionals.

La primera és l’alfabetització algorítmica. No és convertir els executius en enginyers, sinó d’entendre la lògica bàsica dels sistemes: quines dades s’entrenen, quines variables pesen més, quins biaixos poden introduir i quins contextos fallen. Quan un directiu no entén com funciona un model, perd sobirania estratègica. No perquè l’algoritme mani, sinó perquè ningú a la sala sap fer les preguntes correctes amb la visió estratègica completa.

La segona competència és l’aplicació estratègica de la IA. Moltes organitzacions confonen l’adopció amb l’impacte, i acumulen pilots que automatitzen, però no canvien res de manera essencial. El líder augmentat no pregunta què pot fer la IA, sinó quines decisions humanes pot millorar. Sap dir no a solucions tècnicament brillants, però estratègicament irrellevants. Entén que aplicar IA no és automatitzar per automatitzar, sinó redissenyar processos, qüestionar supòsits i crear noves fonts de valor.

La tercera és el lideratge ètic i la governança algorítmica. Els algoritmes no són neutrals. Reflecteixen les dades amb què s’entrenen i els objectius que se’ls assignen. Poden amplificar desigualtats o discriminar sense cap intenció explícita. La regulació sempre arriba molt més tard que la tecnologia. Per això, delegar decisions en sistemes opacs sense governança no és innovació, és abdicar del lideratge. El líder augmentat entén que posar límits a l’ús de la IA no és una restricció, sinó una responsabilitat directiva, i que la rendició de comptes no desapareix quan la decisió és automatitzada.

La quarta competència és la gestió del canvi i la cultura organitzativa, potser la més complexa. La IA genera pors i desigualtat de ritmes. Conviuen els que la temen amb entusiastes que avancen sense governança i assumint riscos reals de biaixos o fugues d’informació. El repte del líder és equalitzar el ritme d’adopció: organitzar els més ràpids sense desmotivar-los i empoderar els més reticents sense infantilitzar-los.

Exigència present

El líder augmentat no és una figura futurista. És una exigència present. Humana, perquè els valors i la responsabilitat no es poden automatitzar. Augmentada, perquè ignorar el poder de les dades i els algoritmes és renunciar a liderar.

Notícies relacionades

Pau Relat, Sol Daurella i Marc Puig són els directius més ben valorats

L’home que teixeix grans consensos

Aquesta urgència és també generacional. Els primers graduats universitaris que han conviscut durant tota la seva carrera amb la IA ja són al mercat laboral. I els primers nens que no hauran conegut mai un món sense la IA ja estan actualment cursant primària. Per a ells, conviure amb algoritmes no serà una disrupció, sinó el punt de partida.

L’única pregunta és si els que lideren ho saben i estan preparats per assumir-ho.