Cinc actius financers per a tota mena d’inversors

El 40% del patrimoni dels espanyols invertits en fons és en renda fixa, gairebé 180.000 milions, davant la segona categoria que més pes té a les carteres dels estalviadors que és la renda variable internacional, que suposa 66.000 milions, segons dades del novembre d’Inverco.

Renda variable

Des de l’aparició d’internet i els últims desenvolupaments tecnològics, parlar de borsa passa irremeiablement pels set magnífics de Wall Street: Apple, Microsoft, Alphabet, Amazon, Meta, Nvidia i Tesla. Pocs bancs d’inversió i gestores internacionals estan fora d’aquests valors, perquè suposen el 40% de l’índex tecnològic nord-americà Nasdaq 100 i el 36% de l’S&P 500. En un món en què la competència dels fons indexats és cada vegada més gran, és complicat veure fons d’inversió en els quals alguna d’aquestes companyies no sigui entre les principals apostes. Els gestors es baten contra l’índex i fer-ho amb altres armes és complex. Una cosa similar passa a l’Ibex-35 amb la banca.

Més enllà d’aquests sectors, Renta 4 deixa alguns noms sobre la taula després d’un 2025 en el qual la seva cartera espanyola s’ha revaloritzat gairebé el mateix que l’índex nacional, un 47%: ArcelorMittal, Cirsa, Enagás, IAG, Banco Santander, Almirall, Neinor Homes, Rovi i Banc Sabadell. CBNK es queda amb sectors com les companyies d’infraestructures, amb Ferrovial com a vaixell insígnia; energètiques com Endesa i Iberdrola. Bankinter es queda per al 2026 amb companyies de tecnologia i semiconductors, bancs, energètiques, defensa, ciberseguretat i de manera selectiva empreses de luxe.

Renda fixa

L’estalvi financer de les famílies espanyoles es va situar en 3,28 bilions d’euros a finals de juny del 2025 segons dades dels comptes financers de l’economia espanyola difoses pel Banc d’Espanya. Malgrat que la renda fixa és l’actiu estrella dels espanyols en la seva inversió en fons, l’estalvi directe en bons és molt reduït i només suposa un 1% fins als 35.370 milions d’euros davant les 357.320 milions en accions, segons les dades d’Inverco.

El full de ruta de la gestora suïssa Mirabaud per al 2026 combina renda fixa de països a més anys de venciment i una selecció de deute corporatives més exigent, amb un posicionament «constructiu però cautelós», entorn de 5,2 anys de durada en la seva estratègia global de bons estratègics i 3,2 anys (lleugerament per sobre de l’índex) en renda fixa especulativa –high yield–.

Renta 4 aposta per bons a curt termini, ja que les rendibilitats tendiran a moderar-se tot i que continuaran sent atractives per a perfils conservadors – entorn del 2% a Europa i al 3,5% als Estats Units–, mentre que en deute empresarial prefereixen emissions de qualitat (investment grade, en l’argot propi del sector).

Divises i criptodivisas

Prop del 10% de les llars de la zona euro assegura tenir algun tipus de criptoactiu, segons dades del Banc Central Europeu (BCE). El Banc d’Espanya estima que aproximadament el 4,8% de la població espanyola tenia criptomonedes, cosa que situava el país entre els mercats de la UE amb una adopció més primerenca. Segons el consens d’estimacions, l’interval que més es repeteix col·loca bitcoin en una forquilla de 120.000 a 180.000 dòlars al llarg del 2026. En l’actualitat cotitza a 76.643 dòlars, cosa que suposa un potencial del 56,5% després de deixar-se l’any un 15%. XTB destaca ethereum: «El creixent interès institucional, el potencial deflacionari del seu disseny i la validació de la xarxa reforcen el seu perfil davant Bitcoin en un entorn de Bitcoin en un entorn de tipus a la baixa», comenten.

Després de la marcada apreciació de l’euro en la primera meitat de l’any per les polítiques de Trump, el seu canvi sembla haver-se assentat entorn dels 1,17 dòlars. Els reajustaments de cartera podrien continuar donant impuls a la moneda única, especialment si la Reserva Federal retalla més els tipus que el BCE. Funcas preveu que l’euro pugui situar-se en 1,18 dòlars el 2026, un cèntim per sobre de la seva estimació anterior.

Matèries primeres

Notícies relacionades

Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

El Banc Mundial preveu una caiguda del 7% en els preus de les matèries primeres el 2026. ¿Les raons? La feble activitat econòmica global, l’excés d’oferta de petroli i les tensions comercials. No obstant, els preus es mantindran un 14% per sobre dels nivells prepandèmia. Per al 2026 s’espera una baixada suau de les matèries agrícoles (-2,2%), amb aliments com el cafè i cacau frenant els preus després de l’avenç d’aquest any. En metalls, l’avenç seria molt moderat: el coure continuarà fort per la transició energètica, mentre alumini i estany aguanten per les restriccions d’oferta, i el ferro flaqueja per la crisi immobiliària de la Xina.

L’or ha sigut una de les estrelles del 2025, amb el seu avenç més gran des del 1979 i una revalorització del 69% fins als 4.400 dòlars gràcies a la debilitat del dòlar, les compres dels bancs centrals i els fluxos rècord dels fons indexats. Les previsions coincideixen que l’or continuarà sent un actiu clau a les carteres el 2026: JP Morgan situa el preu entorn de 5.200-5.300 dòlars, mentre que firmes com BNP Paribas, Schroders i J. Safra Sarasin interpreten el moviment com a part d’un canvi estructural del sistema financer, no un repunt puntual.