L’Hospitalet encadena dues vendes de centres comercials en un any

Que l’Hospitalet de Llobregat concentri dues grans transaccions en el sector ‘retail’ pot ser casualitat, però no és aliè a un moviment molt més ampli marcat per la tornada de l’inversor al comerç físic. Després d’anys d’incertesa postpandèmia i l’auge del comerç electrònic, els centres comercials han demostrat a Espanya una resiliència que torna a atraure capital nacional i internacional. N’és una prova que, només entre el gener i el setembre del 2025, la inversió en ‘retail’ va arribar a 1.919 milions d’euros. Segons CBRE, el segment –que inclou parcs, centres comercials i locals a peu de carrer– ja representa el 15% del total invertit a Espanya, amb un creixement interanual del 16%.

Dins d’aquest volum, els centres comercials ocupen un lloc especial, acaparant dos terços del capital, superant els 1.200 milions i concentrant el màxim interès. Amb aquestes dades, des de Savills preveuen que el ‘retail’ tanqui el 2025 amb un volum d’inversió rècord des del 2019, amb més de 2.700 milions transaccionats en aquest segment, per sobre de la mitjana històrica.

Invertir per desinvertir

¿Per què tornen els inversors? La tornada té diverses explicacions. La primera, el seu comportament operatiu: les afluències –les visites a centres comercials– van créixer el 2,7% entre el gener i el setembre del 2025, i les vendes ho van fer el 7%, i van arribar al maig a un repunt rècord del 13,5%, segons dades de la consultora. Des del punt de vista macroeconòmic, «la taxa mitjana d’estalvi de les llars va arribar al 12,8% en el primer semestre del 2025, molt per sobre de la mitjana històrica dels últims 20 anys (8,5%), cosa que es podria traduir en una millora del consum privat en els pròxims mesos», assenyalen.

La segona raó és estratègica. Tal com explica a EL PERIÓDICO Yola Camacho, directora de Retail Capital Markets a Cushman & Wakefield, molts fons internacionals tenien un «excés de pes» en oficines i han decidit diversificar incorporant ‘retail’, un segment en què «amb bona gestió es pot crear valor de manera notable». La caiguda de tipus, la millora de l’accés a finançament (bancs i altres entitats financeres estan donant més diners perquè ho veuen com una inversió segura) i unes rendibilitats del 6,5%-8,5% per a grans centres dominants completen l’atractiu.

Espanya, a més, s’ha situat al capdavant del mercat europeu. La seva barreja de clima, hàbits socials i una penetració de l’e-commerce més moderada que al Regne Unit o Alemanya genera millors afluències i vendes que a la majoria de països del nord. «És el país amb més interès inversor internacional», secunda Salvador González, director nacional d’Inversió Retail a Savills.

¿Quins centres són els més demandats?

En aquest oceà de capital, no tots els actius atrauen de la mateixa manera. I bons exemples per explicar-ho són, precisament, les operacions de La Farga i Gran Via 2. Així, Yola Camacho, que va assessorar la venda del primer centre i va analitzar a fons l’entorn de l’Hospitalet i les seves particularitats, explica que, malgrat la proximitat, els dos centres comercials mai competeixen directament, sinó que atenen públics i necessitats diferents.

La Farga és un centre al qual els visitants acudeixen caminant o com a part de la seva ruta diària, «fet que el converteix en una opció convenient per a compres ràpides o serveis de passada». La seva mida més reduïda –18.000 metres quadrats– implica un volum d’inversió menor. «Això el fa atractiu per a inversors que busquen tipologies de centres comercials, però amb un volum més acotat, o que no volen concentrar tot el seu risc en un únic actiu», assenyala Camacho, que no pot revelar el valor de l’operació per motius de confidencialitat.

En el costat oposat hi ha un actiu com Gran Via 2 –54.000 metres quadrats–, amb una àrea d’influència àmplia, operadors potents, una tracció estable i pràcticament sense competència futura. «És un centre que requereix l’ús de cotxe i aparcament, cosa que suggereix una ubicació menys cèntrica o més orientada a un públic que es desplaça en vehicle», explica Camacho, que recorda que les seves més de 3.400 places de pàrquing són un actiu clau. A més, la seva localització al costat de la Fira i de diverses multinacionals a la plaça d’Europa «podria atraure un perfil més professional o fins i tot turistes de negocis». Per això, tot i que requereixi un ticket elevat i tingui menys compradors potencials, és «un immoble únic, que rota molt poc i manté rendibilitats altes», apunta González, de Savills.

En aquest sentit, cal recordar que aquesta venda és la primera rotació de Gran Via 2. La Farga, en canvi, ha canviat de mans més de tres vegades des de la seva obertura el 1996: el 2002, quan es va vendre al fons Sierra i a Retail Property Fund Iberica –gestionat per CBRE Global Investors–; el 2014, quan va passar al fons anglès Temprano Capital Partners, i finalment aquest any, després d’una inversió de 13 milions en una reforma, amb la seva venda al grup GL.

L’èxit d’un centre comercial el 2025

Notícies relacionades

La UE autoritza 143 dies de captures per als pescadors del Mediterrani, sense requisits ambientals extres

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

No obstant, en un mercat en què augmenten les afluències, despunten les vendes i s’abarateix el finançament, els centres comercials més exitosos no són necessàriament els més grans, sinó els més capaços d’adaptar-se. «Que un centre tingui una ocupació alta depèn d’una gestió activa i una voluntat constant de generar valor, des de grans reformes fins a la incorporació de noves marques o l’ampliació de les locomotores ja existents», explica Camacho.

A això s’hi suma una oferta de serveis i lleure que vagi més enllà del ‘retail’ tradicional, perquè «l’oci és el que fa que la gent surti de casa i diferencia l’experiència física de la compra ‘online’». El disseny també és determinant: «l’arquitectura, la llum natural i els espais agradables fan que el visitant s’hi vulgui quedar més temps», afirma. I, de cara a l’inversor, la integració de criteris ESG «és clau per a la viabilitat de qualsevol actiu».