Brussel·les avala més fusions bancàries per reforçar la integració europea

La UE ha començat a preparar el terreny per a un nou impuls a les fusions bancàries transfrontereres. Així ho va voler deixar ben clar Alexandra Jour-Schroeder, directora general d’Estabilitat Financera (DG FISMA), en el tercer Fòrum Financer de Prensa Ibérica, que va tenir lloc ahir al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, quan va advertir que, malgrat la solidesa del sector, el sistema financer europeu continua sent "massa fragmentat" per afrontar els reptes de la pròxima dècada.

Segons la responsable comunitària, els bancs europeus avui estan en una posició sòlida, amb nivells de capital elevats, liquiditat folgada i una morositat reduïda a l’1,8%. La rendibilitat també ha millorat i el mercat ha començat a reconèixer aquest avenç mitjançant valoracions més altes. Brussel·les, però, considera que amb aquesta evolució positiva no n’hi ha prou. El continent, va dir, necessita entitats "amb més escala i capaces d’operar a través de fronteres" si vol finançar projectes industrials estratègics i competir davant els gegants globals i els nous actors digitals.

Mercat bancari únic

La Comissió constata que Europa continua lluny d’un veritable mercat bancari únic. En comparació amb els seus rivals internacionals, les entitats continuen sent més petites, menys rendibles i amb costos més alts, fet que encareix el finançament per a empreses i consumidors. "El moment ha arribat per avaluar a fons la competitivitat del sector i avançar en la integració", va dir. Brussel·les ja ha iniciat consultes amb el sector i preveu presentar les conclusions el 2026.

El diagnòstic comunitari coincideix amb un moment de forta transformació tecnològica. La irrupció de fintech, neobancs i nous sistemes de pagament accelera la competència i obliga les entitats tradicionals a invertir ingents recursos en digitalització, ciberseguretat i resiliència operativa. Per a Jour-Schroeder, la resposta no pot ser cap altra que créixer: només bancs prou grans podran absorbir aquests costos i competir en un mercat cada vegada més globalitzat.

El suport a les fusions encaixa amb l’altre gran front obert per la Comissió, que és la creació d’una autèntica unió de l’estalvi i la inversió (SIU, per les seves sigles en anglès). Brussel·les vol mobilitzar capital europeu per finançar la transició verda, la digitalització i la defensa, i per fer-ho necessita institucions amb prou múscul per canalitzar recursos a llarg termini. L’organisme ha llançat iniciatives com ara comptes paneuropeus d’estalvi-inversió, una estratègia d’educació financera i un paquet per reforçar els sistemes de pensions complementàries, amb un objectiu comú: convertir el ciutadà en inversor i augmentar la disponibilitat de capital estable.

A aquesta agenda s’hi afegeix també la recent proposta d’integració dels mercats de capitals, que es va presentar la setmana passada, que pretén eliminar barreres reguladores, revitalitzar la titulització i reforçar la supervisió europea. La Comissió aspira a un mercat financer més homogeni, en què el finançament pugui fluir sense friccions i les entitats puguin operar sense les limitacions actuals.

Amb el títol de Les noves formes de competència de la banca, el III Fòrum Financer de Prensa Ibérica es va celebrar ahir, organitzat per EL PERIÓDICO i el vertical econòmic del grup, ‘actius’, amb el suport de la consultora Grant Thornton i el patrocini de CaixaBank, BBVA, Ibercaja, Cajamar, Arquia Banca, CBNK, Myinvestor i Trade Republic.

Notícies relacionades

El preu de la carn de porc torna a baixar per segona setmana

El Sabadell defensa el seu pla per "estar en plena forma" després de la opa

Correcció borsària

L’economista i jurista Manuel Conthe va advertir que les dues "principals fonts de vulnerabilitat" que afronta l’estabilitat financera espanyola, europea i global són l’alt endeutament del sector públic que hi ha a molts països i la "possible correcció borsària" que es podria produir pels elevats preus de moltes accions. "No són gaire imminents i greus per a Espanya, però són importants", va advertir l’ex secretari d’Estat d’Economia (1995-1996) i expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (2004-2007).