Els tipus empenyen els bancs a apujar el preu de les noves hipoteques

Així ho reflecteix el preu de les assegurances que les entitats financeres contracten amb l’objectiu de cobrir-se de pèrdues en crèdits com les hipoteques. L’índex Interest Rate Swap (IRS) mesura el tipus mitjà dels derivats financers que els bancs subscriuen per no perdre diners amb els seus préstecs si els interessos del mercat pugen o baixen més enllà d’uns certs nivells. S’entén que aquest índex reflecteix el cost dels diners a un termini concret sense prima de risc. Per això, si l’IRS puja, els bancs tenen més pressió per encarir les hipoteques que miren de vendre als seus clients per evitar que augmenti el seu risc de patir pèrdues.

Referència temporal

El novembre passat, en aquesta línia, els IRS a 20 i 30 anys van superar el nivell del 3% per primera vegada des d’octubre del 2023, segons va publicar fa uns dies el Banc d’Espanya. Es tracta d’una referència temporal molt significativa, perquè és el mes posterior que el Banc Central Europeu (BCE) elevés els tipus oficials de la zona euro al màxim del 4% a què els va apujar durant el seu cicle de lluita contra l’espiral inflacionista provocada per la sortida de la pandèmia de la covid i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

Les baixades de tipus posteriors del BCE, fins a l’actual 2%, van provocar que els dos IRS baixessin a un mínim del 2,212% i el 2,011% el desembre del 2024, respectivament, cosa que va permetre als bancs abaratir les noves hipoteques per captar negoci. Des d’aleshores, no obstant, han pujat de manera notable fins al 3% i el 3,006% de novembre, amb la qual cosa ara pressionen les entitats a encarir els crèdits.

Pràctica insostenible

Així ho va assenyalar ara fa uns dies Gloria Ortiz, consellera delegada de Bankinter, una de les primeres banqueres a criticar com a "irracionals" els preus que estan aplicant algunes entitats. L’executiva va destacar que s’han arribat a veure hipoteques amb uns tipus inferiors al 2% a 30 anys, quan les assegurances que els bancs contracten per cobrir-se de pèrdues en els crèdits a aquell termini estan entorn del 2,9% (dada d’octubre). "No és preocupant si són campanyes per captar clients i no són una pràctica comuna. Però és una pràctica que no pots prolongar en el temps eternament", va advertir.

Per la seva banda, José Sevilla, president d’Unicaja, va defensar que "el sector manté una política de concessió creditícia sana i saludable, i el nivell de risc de les hipoteques que es concedeixen és baix". Però alhora, va admetre també que "en els últims trimestres és possible que el sector en el seu conjunt se n’hagi anat per la part baixa en termes de preu". L’exconseller delegat de Bankia, en qualsevol cas, es va mostrar convençut que aquesta situació s’anirà corregint.

Ajustar els preus

"El més raonable és que es vagin ajustant els preus amb normalitat i aquest swap a mitjà i llarg termini del 2,9% ha de ser la referència", va afirmar el banquer. Entre altres factors, va afegir, perquè a principis d’any semblava que els tipus oficials continuarien baixant i ara es preveu que es mantinguin "estables o fins i tot que pugin en els pròxims 10 anys".

Aquesta és precisament la raó que els IRS a terminis més llargs estiguin actualment en el 3% com a finals del 2023, malgrat que llavors els tipus de referència a curt termini del BCE estiguessin en el 4% i ara se situïn en el 2%. Si fins fa uns quants mesos la idea predominant en el mercat era que la institució rebaixaria els tipus oficials fins a l’1,75% en la part final de l’any o principis del 2026, la majoria dels analistes estimen ara que els deixarà en el 2% a mitjà termini i que a llarg termini són més probables pujades que retallades.

L’euríbor

Això s’ha traslladat als tipus de referència del mercat: l’euríbor a 12 mesos (que mesura l’interès mitjà a què els bancs es presten diners entre ells) ha encadenat ja quatre mesos de pujades, des del 2,079% de juliol al 2,217% del novembre passat.

Aquest encariment també incideix directament en el preu de les noves hipoteques a tipus variable, ja que el preu que tenen es construeix a partir de l’euríbor més un marge (per cobrir els diferents costos que suposa a les entitats concedir els préstecs) i una prima (per, entre altres coses, el risc d’impagament del client que assumeixen). També influeix indirectament en les de tipus fix, el tipus de les quals es construeix a partir de l’interès del bo del Tresor (en el 3,17% a 10 anys i el 3,59% a 15).

Notícies relacionades

El Govern contractarà tècnics per pilotar el tancament de les nuclears

Iberdrola aconsegueix 174 milions de les ajudes públiques a les grans bateries

De moment, en qualsevol cas, tot això s’ha reflectit únicament de manera moderada en el preu de les noves hipoteques. El seu tipus mitjà va baixar del màxim del 3,93% al qual va arribar l’octubre del 2023 (la seva cota més alta des de principis del 2009) a un mínim del 2,62% el juliol passat.

L’agost passat, no obstant, el preu va trencar una ratxa d’un any anant a la baixa, al pujar lleugerament fins arribar al 2,68%, un nivell en el qual es manté estable des de llavors (2,67% aquest novembre). El dubte, per tant, és si els bancs més agressius mantindran la guerra hipotecària al voltant d’aquests nivells o cediran a la pressió dels tipus del mercat i començaran a encarir els crèdits.