Torres destaca l’augment del 66% en acords entre Govern i comunitats

Segons va avançar Torres, amb dades actualitzades, des que Pedro Sánchez va arribar al Govern fa set anys, els litigis entre administracions s’han reduït globalment un 57% respecte als set anys anteriors amb Mariano Rajoy de president, frenant la judicialització a les taules bilaterals.

Els recursos presentats després d’exhaurir-se totes les vies prèvies sense acord entre el Govern i les comunitats autònomes no han arribat al mig centenar. En l’època anterior, segons va remarcar el ministre, van ascendir a 114 els recursos. Tot i que solen ser més noticiables els desacords que els acords, aquests últims van arribar a 298. És un augment del 66%.

Traspassos de competències

En matèria de traspassos de competències a les autonomies, els acords amb les administracions territorials també s’han redoblat. Només en aquesta legislatura se n’han produït 17. Des del 2018 aquesta xifra s’eleva a 38, cosa que en fa un total de 50 des que Sánchez és cap de l’Executiu. La màxima traslladada pel ministre per defensar aquesta política i incardinar-la amb la diversitat dins de la unitat és que "més autonomia no és menys Espanya".

Va concretar que, en els seus dos anys al capdavant de Política Territorial, s’han produït traspassos amb el País Basc i Catalunya, "però també", amb Castella i Lleó, Andalusia, Galícia o les Canàries. En aquesta línia, va posar en valor que aquests acords es van aconseguir entre administracions de "diferent color polític".

Notícies relacionades

La inflació es modera sis dècimes al gener, fins al 2,3%, gràcies a l’electricitat i els carburants

El consorci de Blackstone i EQT adquireix Urbaser per 5.600 milions

El ministre també va destacar com una "fita", un "èxit col·lectiu", l’acord –que va confessar que es va negociar "fins a l’extenuació" i va lamentar que no va ser unànime– per a la reubicació de migrants menors des de les comunitats autònomes, cas de les Canàries, que es van declarar en "contingència migratòria". Així, va assenyalar que ara hi ha una "magnífica acollida al marge de les diferències polítiques". Es va adoptar, va dir, un mecanisme que està funcionant "amb una magnífica relació interadministrativa entre els territoris receptors i els d’acollida, al marge de les diferències polítiques, i es fa amb normalitat, preservant el superior dret del menor".

Torres va posar a més el focus en la memòria democràtica, perquè suposa també, va dir, "un element de cohesió territorial" i una "cola democràtica", tenint en compte que l’objectiu és "la veritat, la justícia, la reparació i donar garanties de no repetició". Així, va indicar que aquest "anhel de justícia" que ressona als territoris part de la llei de memòria democràtica, "que no està feta contra ningú, ni per ningú, ni per obrir ferides" sinó per "tancar" les sutures que segueixen pendents, apuntant que s’han "aconseguit recuperar 9.000 restes" d’assassinats durant la Guerra Civil i la dictadura. Cal "caminar perquè no quedi cap" fossa comuna, va recalcar.