Espanya serà el quart país de l’OCDE amb menys treballadors per pensionista

Espanya serà el 2054 el quart país de l’OCDE amb una ràtio més baixa de treballadors per pensionista, només superat per Corea del Sud , el Japó i Itàlia. Avui, per cada pensionista hi ha gairebé tres adults en edat de treballar i en tres dècades aquesta proporció baixarà a un pensionista per cada 1,3 adults en edat de treballar. Més persones dependents del sistema públic de pensions i menys cotitzadors aportant a la caixa comuna, una tensió compartida amb les principals economies occidentals, però que a Espanya serà especialment intensa i posarà a prova les costures de la Seguretat Social.

L’OCDE va publicar ahir l’informe Pensions at a glance, una revisió periòdica de l’estat dels sistemes de pensions de les principals economies del planeta. Analitza un dels principals reptes que tenen per davant els mecanismes col·lectius de protecció social, que no és cap altre que la jubilació de la generació dels anomenats baby boomers i el seu relleu per grups generacionals menys nombrosos.

A Espanya els boomers han començat a jubilar-se fa relativament poc temps, en comparació amb altres països on l’esclat demogràfic posterior a la Segona Guerra Mundial va ser més primerenc, i ara s’erigeix com una de les economies que més s’envelleix.

Segons les dades de l’organisme, Espanya serà el país europeu que més envellirà en les pròximes dècades i l’increment de la proporció de pensionistes per treballador serà similar al que experimentaran estats com l’Índia, Mèxic o Indonèsia, països avui més joves i amb piràmides demogràfiques diferents.

Els avis van guanyant pes en el conjunt de la societat i això requereix més recursos per part del sistema públic, que funciona de manera solidària entre generacions. És a dir, els treballadors actuals paguen les pensions dels seus predecessors, per més que el seu import es calculi amb relació a la contribució d’aquests durant la vida laboral. L’informe estima que Espanya serà el país d’aquest grup de 38 estats que dedicarà una proporció més gran del seu PIB a costejar les prestacions públiques: un 17%.

Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions recorden que l’organisme parteix de les projeccions de l’Ageing Report, que assenyalen que Espanya arribarà el 2050 a un nivell de despesa del 17,3% del PIB, si bé el mateix document està una mica desfasat tenint en compte les últimes revisions de l’evolució del PIB. Les últimes projeccions assenyalen un nivell de despesa del 16,3% i l’estimació del supervisor públic espanyol, l’Airef, el xifra en un 16,1%.

La taxa de natalitat a Espanya ha anat disminuint en els últims anys i si des del punt de vista poblacional el país ha continuat creixent només s’explica per l’aportació dels migrants. També en l’àmbit laboral. En l’últim lustre, el 36% dels nous llocs de treball creats els han assumit persones nascudes fora d’Espanya i aquest col·lectiu ja supera els tres milions de cotitzadors a la Seguretat Social.

Gabinets d’estudis com Funcas alerten que aquesta arribada de migrants no està sent suficient per compensar la transició demogràfica i que "l’envelliment ja està restant ingressos a l’IRPF i aquesta pressió anirà a més; si no s’amplia la base fiscal", segons recull un document publicat la setmana passada. En aquest sentit, des de l’entitat quantifiquen que "es necessita un treballador immigrant per cada alta de jubilació per mantenir la recaptació de l’IRPF".

Notícies relacionades

La Comissió enviarà veterinaris a Catalunya a supervisar les mesures contra la pesta porcina

Catalunya es juga fins a 1.000 milions d’euros amb la crisi de la pesta porcina

La caixa comuna

Mantenir aquesta recaptació fiscal serà clau per, entre d’altres, poder sustentar el sistema públic de pensions, ja que actualment la caixa comuna no només se sosté de les cotitzacions, sinó que també necessita aportacions directes de l’Estat via Pressupostos. El Govern, no obstant, considera que informes com el de l’OCDE tendeixen a "subestimar" la recepció de migrants i confia a continuar atraient població jove d’altres països en les pròximes dècades.