La banca veu innecessaris els límits a la concessió de crèdits que estudia el Banc d’Espanya

El sector financer va fer arribar la seva posició a l’organisme governat per José Luis Escrivá l’estiu passat, quan aquest va sotmetre a informació pública la seva decisió d’elevar del 0,5% a l’1% el matalàs de capital anticíclic que han de reservar els bancs del país (una guardiola per afrontar potencials pèrdues futures). Tot i que no era l’objecte del tràmit, els bancs es van anticipar i van mostrar el seu rebuig a la possible imposició de límits en la concessió de préstecs.

«Es considera que la menció, a l’Informe d’Estabilitat Financera de la primavera del 2025, que existeix un consens creixent sobre la necessitat de tenir activats uns límits macroprudencials sobre les condicions de concessió de préstecs no està en línia amb la situació actual de risc sistèmic cíclic intermedi», va defensar el sector, segons va revelar el Banc d’Espanya a principis d’octubre en un resum de les al·legacions que va rebre. Diferents fonts bancàries consultades per aquest diari confirmen que aquesta continua sent la posició predominant a la banca.

Anys en debat

Tot i que ha guanyat notorietat en els últims mesos, es tracta d’una qüestió que ve de lluny. El 2018 i el 2019, el Govern va dotar el Banc d’Espanya d’un paquet de noves eines per evitar bombolles de crèdit que emanen dels canvis regulatoris impulsats en àmbit global i europeu com a conseqüència de la crisi financera internacional iniciada el 2008. El supervisor les va fer operatives mitjançant una normativa pròpia (circular) a finals del 2021, però mai les ha posat en marxa.

Amb tot, el debat intern en l’organisme sobre la possibilitat d’activar-les ja va començar sota el mandat de l’anterior governador, Pablo Hernández de Cos. Part de la cúpula de la institució era partidària de posar-les en marxa fa dos o tres anys per «garantir la qualitat futura de la cartera de crèdit i el balanç» dels bancs. Però l’avui director general del Banc de Pagaments Internacionals (BIS) de Basilea va optar per activar el matalàs de capital anticíclic, una altra eina sorgida de la crisi financera per millorar la resistència del sector financer davant futures crisis.

A l’arribada d’Escrivá al càrrec de governador el setembre de l’any passat, es va trobar que Espanya era un dels pocs països dels 21 de la zona euro que no tenia aquestes mesures activades, juntament amb Itàlia i Alemanya (que no té límits a la concessió, però sí un matalàs de capital específic vinculat a les hipoteques). S’hi sumava que la Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS, el supervisor que vetlla per l’estabilitat financera conjunta de la UE) havia instat uns mesos abans el Banc d’Espanya a activar-les, una crida a la qual s’ha afegit recentment el Fons Monetari Internacional (FMI).

Accés a la vivenda

Davant aquesta pressió internacional, el Banc d’Espanya va anunciar a finals del maig passat que estava «avançant en el desenvolupament del marc de seguiment i calibració dels límits sobre les condicions de concessió de préstecs» i estava «avaluant-ne l’activació». En la mateixa línia, Escrivá va anunciar posteriorment a diversos banquers i a la JERS que estava analitzant-ne l’activació, segons sostenen fonts del sector. No obstant, en les últimes setmanes sembla haver-se refredat aquesta possibilitat: «Cal analitzar-ho molt més», va afirmar el governador la setmana passada en un acte de Pimec.

El Banc d’Espanya és conscient que es tracta de mesures especialment «complicades perquè afecten l’accés a la vivenda» quan s’apliquen a les hipoteques, com va admetre al maig el director d’estabilitat financera, Daniel Pérez Cid. S’hi suma que no resulta urgent aplicar-les per resoldre un problema, sinó que tindrien un caràcter preventiu, ja que els «estàndards de concessió creditícia no apunten signes de relaxació significativa», com va consignar en el nou informe d’estabilitat financera de fa uns dies.

A això últim s’aferra el sector bancari per defensar que els límits són innecessaris. «L’increment dels preus de la vivenda és a causa d’un desfasament entre oferta i demanda, però no estem veient una bombolla preocupant. Respecte als criteris de concessió, el més sa és que les entitats els utilitzin amb el seu millor criteri per a la concessió d’hipoteques perquè protegeix el client i l’entitat», ha argumentat César González-Bueno, conseller delegat del Sabadell.

Diferents opcions

Notícies relacionades

Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives

De la intenció a l'impacte: El certificat de sostenibilitat de Be Greenly que et permet reduir costos i guanyar credibilitat ecològica

Una possibilitat intermèdia podria ser que el Banc d’Espanya introduís recomanacions no obligatòries, com han fet Bèlgica i Portugal. És l’opció per la qual va advocar fa unes setmanes Gonzalo Cortázar, conseller delegat de CaixaBank: «Simplement començar amb l’obligació de fer públiques determinades xifres, que no sigui vinculant però que hi comenci a haver un seguiment, crec que és una cosa que acollirem amb normalitat si el Banc d’Espanya va per aquesta via». El mateix Escrivá va semblar llavors no descartar-ho, a l’afirmar que tot i que no veia les condicions per activar els límits, es podrien «posar en marxa en moments de certa normalitat sense que sigui necessàriament vinculant».

El Banc d’Espanya té la possibilitat de limitar el percentatge màxim que la hipoteca o un altre crèdit pot finançar del valor o el preu de l’immoble, la renda disponible màxima del client que pot anar destinada a pagar el crèdit, i els terminis de venciment i de carència del préstec, entre altres indicadors. També pot imposar als bancs que guardin una guardiola de capital específica per afrontar les futures pèrdues de les seves hipoteques o altres carteres de crèdits o actius (matalàs anticíclic sectorial) i establir límits màxims al pes de les esmentades carteres en el capital de l’entitat. L’organisme pot activar una o algunes d’aquestes mesures alhora i tant per a crèdits a particulars com a empreses.