Núria Rodríguez-Planas, professora d’Economia: "Reduir la bretxa de gènere beneficia les dones i també els homes"

¿Per què és important tancar la bretxa de gènere?

En els últims anys hi ha hagut molt progrés. En educació les dones no només han atrapat els homes, sinó que en algunes matèries tenen notes més bones. També s’ha millorat en la situació laboral i els salaris. Quan era petita, per exemple, als autobusos només hi havia conductors. Ara hi ha conductors i conductores. Hi ha moltes professions en què la dona ja participa tant com l’home. Tot i això, però, hi continua havent diferències en alguns sectors i en els salaris no només a Espanya, sinó també a Europa en general i als EUA. I en alguns països aquesta bretxa torna a augmentar.

¿Al voltant de quin percentatge és aquesta diferència?

Depèn de què parlem i d’on parlem. Diguem que és entre el 20% i el 30%. Als meus alumnes sempre els pregunto: si hi ha una diferència del 30%, què t’estimes més, ¿guanyar un 30% més o un 30% menys? ¿És una diferència grossa o petita? Hi ha una bretxa que no desapareix. Una àmplia investigació demostra que reduir la bretxa de gènere no només millora la situació de les dones sinó que també millora la situació dels homes. I no ho fa només en el mercat de treball, sinó també en molts altres àmbits. Per exemple, hi ha l’evidència empírica que en societats més progressistes, en temes de comportaments de risc en què tradicionalment els homes són més proclius, amb el consum d’alcohol o tabac, si la bretxa disminueix, també disminueixen aquestes activitats de risc. És un moviment en què guanyem tots.

¿Què fa que no es tanqui?

Una part es deu a les normes de gènere que determinen els rols de cada un en la societat: els acceptem o no. Després, hi ha un component institucional. En societats avançades, la diferència en salaris anuals entre homes i dones es produeix sobretot amb la maternitat. Homes i dones tenen un perfil professional molt paral·lel fins que arriba el primer fill. Llavors es produeix una caiguda important de salaris anuals. Segons he calculat, a Espanya la xifra és del 20%; a Dinamarca, del 30%, i als EUA, gairebé del 40%.

¿I això a què es deu?

He publicat un estudi amb Daniel Fernández-Kranz i Aitor Lacuesta en el qual podem explicar el 75% d’aquesta variació. Les dones s’agafen baixes temporals, més o menys llargues, i canvien les hores que passen a la feina: ja no treballen 37 o 40 hores per setmana, sinó que es redueixen. O canvien d’ocupació cap a professions que els donen més flexibilitat o tenen un horari compatible amb l’escolar, o cap a professions que els permeten conciliar més la vida personal i la vida professional.

¿En què hem avançat més i en què hem avançat menys?

En educació hem avançat molt. En general, les dones són més aplicades que no pas els homes. En el mercat de treball, la bretxa també ha disminuït, però no l’acabem de tancar. I aquí les institucions hi tenen un paper important: poden tenir molt bones intencions però que surti malament.

¿Per exemple?

La llei que permetia que pares o mares indistintament poguessin demanar una reducció de jornada laboral per cuidar els fills, al marge dels permisos de maternitat o de paternitat. Va ser exitosa: una gran proporció de les dones es van acollir a la reducció de jornada i va consolidar el treball a temps parcial. Però, ¿qui va conciliar família i feina? Les dones que tenien un contracte permanent. Entre les que no tenien contracte fix i els homes pràcticament ningú es va acollir a la nova normativa. Llavors, una llei que és molt progressista, que dona molta flexibilitat, però que només utilitzen les mares amb contracte fix, a la pràctica té implicacions en les dones joves –tant si volen ser mares com si no–, que pateixen el que anomenem discriminació estadística, és a dir, que et discriminen per raons que no tenen res a veure amb la productivitat, com és la possibilitat que vulguis tenir fills.

Notícies relacionades

El Govern eleva la pujada salarial dels funcionaris a l’11% fins al 2028

Competència avala la pujada de tarifes d’Aena per a l’any 2026

Algunes enquestes apunten que les noves generacions són més conservadores que no pas les seves antecessores. ¿Falla cap cosa en l’educació?

Sempre he defensat que la història és un pèndol. Ara feia anys que teníem un moviment que anava del que és tradicional al que és progressista, però això està canviant. Hi ha molta incertesa i canvis, i això fa que hi hagi grups més vulnerables i insatisfets i, per tant, més oberts a posicions més polaritzades. Per això cal treballar per tancar la bretxa: com més flexibles i més oberts, més capacitat tindrem d’adaptar-nos als canvis.