El Govern ofereix apujar el salari el 10% als funcionaris fins al 2028

El Govern ha ofert als funcionaris apujar-los un 10% el salari en un període de quatre anys, és a dir, entre el 2025 i el 2028. Així ho va exposar ahir el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública als sindicats majoritaris en la funció pública, que coincideixen a qualificar d’insuficient la quantia i veuen com la negociació se’ls complica. Més de tres milions d’empleats públics, tant de l’Administració General de l’Estat com de les comunitats autònomes o dels municipis estan pendents d’aquesta negociació.

Les quanties posades a sobre de la taula per l’Executiu donen compte de les limitacions pressupostàries i polítiques que travessa i amenacen de generar un forat en el poder adquisitiu dels empleats públics. Des de Funció Pública no han detallat les quanties concretes per a cada un dels exercicis, si bé sí que han transmès a les centrals que per a aquest any i per al vinent no poden superar el 4% d’augment. Tenint en compte que l’IPC està avançant a un ritme del 2,6% acumulat aquest any i les previsions per al que ve són d’una moderació molt suau, es fa difícil que entre el 2025 i el 2026 la inflació acumulada no superi el 4%.

"Un insult"

"És un insult", van manifestar des de CCOO. "El Govern està recaptant més que mai, ha elevat el sostre de despesa i, per tant, pensem que hi ha marge per poder apujar l’oferta", van afirmar des de CSIF. "És insuficient i ens complica la negociació", van apuntar des d’UGT. Hi ha consens entre les tres centrals sobre la insatisfacció amb una proposta que, segons va anticipar el Govern, pretenia cobrir el poder adquisitiu dels funcionaris durant els pròxims quatre anys. I, amb la forquilla que va posar a sobre de la taula el Ministeri dirigit per Óscar López, difícilment succeirà, a ulls de les centrals.

Davant l’enuig dels sindicats, des del Ministeri van manifestar el compromís a "estudiar els plantejaments realitzats per les organitzacions sindicals" i els van citar a una nova reunió per continuar abordant l’assumpte. El Govern té la potestat per decidir unilateralment els increments salarials que aplica als seus funcionaris, tot i que sí que està obligat a consultar-ho prèviament amb els sindicats majoritaris en la funció pública. En anys anteriors l’Executiu ha tirat endavant acords parcials amb les centrals, si bé és inhabitual fer-ho amb tots els sindicats en contra.

L’anterior acord plurianual amb els funcionaris va ser per al període 2022-2024. En aquest temps, l’increment salarial acumulat va ser del 9,5%, davant una inflació del 14,7% durant aquell mateix període. Les centrals reclamen compensar almenys part d’aquest poder de compra perdut i temen que el 10% posat sobre la taula no sigui suficient per a això.

Limitacions pressupostàries

El Govern té per davant uns encaixos complexos. Amb uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) prorrogats des de fa tres exercicis i sense previsió de poder tenir-ne uns de nous a curt termini, l’Executiu ha de revaloritzar les nòmines públiques. Aquestes, davant la situació de bloqueig parlamentari, estan congelades en tota l’Administració des de principis d’any. I no només s’ha de desbloquejar les d’aquest exercici, sinó les que han de regir a partir de l’1 de gener de l’any vinent, per al qual amb prou feines queda un mes i mig.

Notícies relacionades

Nova protesta al Camp Nou dels obrers turcs acomiadats

Les empreses noves perden fins al quart any

Per quadrar números i tenint en compte que el camí de despesa plantejat per Hisenda per a l’any que ve carrega pràcticament tota la reducció del dèficit sobre l’administració central, en favor de donar més marge a les autonomies, des de Funció Pública han assenyalat que el percentatge acumulat per a aquest any i el que ve no podrà ser superior al 4%. En cas contrari, suposaria superar el sostre de despesa, segons l’argument que les centrals afirmen que els han donat des del Govern.

Les centrals no donen per definitiva l’oferta del Govern i les negociacions continuen avui mateix.