La IA ja sacseja les oficines i destrueix en dos anys gairebé 3.000 llocs de treball a Barcelona

Les companyies estan implementant les noves potencialitats de la IA, que passen, entre d’altres, per adjudicar les tasques més repetitives i automatitzables a un assistent virtual, en comptes d’un humà. Aquest fet, entre d’altres, ha contribuït que el sector d’oficines i despatxos hagi perdut gairebé 3.000 llocs de treball durant els dos últims anys, segons constata l’informe de conjuntura presentat aquest dimarts per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació.

«Vam començar a veure una tendència», ha afirmat la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, Carmen Poveda, que assenyala els més joves com els principals perjudicats del fenomenChatGPT, ja que aquest «dificulta la primera entrada laboral dels menors de 30 anys i afecta la creació d’ocupació, mentre que les tasques dels més sèniors i de més valor afegit és més difícil que les reemplacin», ha analitzat.

Destrucció d’ocupació d’una banda, creació d’una altra. A l’altre costat de la balança, a la capital catalana cada vegada hi ha més gent que desenvolupa i explota aquestes capacitats de la intel·ligència artificial. Decreix l’ocupació en oficines i activitats administratives i continua creixent l’ús de professionals ‘techies’, que compensa amb escreix l’efecte destructor d’aquestes noves tecnologies, mentre que en els dos últims anys ha aportat gairebé 10.000 nous ocupats a la província de Barcelona.

«Estem en un bon moment econòmic», ha qualificat la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, amb una taxa d’atur del 7,4%, la més baixa en una dècada i mitja. La dirigent socialista ha posat en valor l’«aposta explícita pel sector tecnològic», que genera una «ocupació d’un valor molt important». Si bé també ha reconegut que l’ecosistema de la capital ha de domar aquesta onada tecnològica perquè no alimenti els seus aspectes adversos, com una persistent bretxa de gènere, tant en participació, rang i salari. «Hem de millorar i ho estem fent», ha insistit.

‘Techies’, ‘riders’ i cambrers

El diagnòstic conjunt que realitzen des de la Diputació i la Cambra sobre l’economia de la província de Barcelona és positiu. Projecten que continuarà creixent amb força, per sobre dels nostres països veïns i guanyarà en qualitat en l’ocupació, reforçant aquesta forta concentració del sector tecnològic a Barcelona. La demanda interna ha agafat el relleu de la demanda externa i el sector privat agafa el relleu al sector públic com a generador d’ocupació, i destaca la contribució especialment del sector serveis.

El creixement de l’ocupació a Barcelona, no obstant, s’està produint des de dos mons substancialment diferenciats. Simplificant-ho, la capital i les altres ciutats de la província guanyen en ‘techies’ que treballen amb un portàtil des d’una cafeteria i en cambrers que els serveixen aquest cafè o repartidors que els porten el sopar a casa quan abaixen la tapa del seu portàtil, tots ells nascuts fora de Barcelona. I és que durant l’últim any gairebé la meitat dels nous afiliats a Barcelona són d’origen estranger i un quart dels ocupats a la província han nascut fora d’Espanya.

Notícies relacionades

Adamed Laboratorios: Ciència útil per a la salut de tots

Catalunya dissenya la seva xarxa ferroviària del futur: tres noves estacions AVE, empresa pública de trens i dos grans eixos que reordenen el mapa

No en va, la capital catalana fa anys que es consolida com un dels principals pols d’inversió tecnològica en àmbit internacional. Avui dia, el 17,4% de tota la població TIC d’Espanya viu a Barcelona. La ciutat comtal i els seus voltants concentra més del 90% de professionals tecnològics que resideixen a Catalunya i l’esmentada concentració va en augment, segons expliquen des de la Cambra i la Diputació.

«Barcelona es consolida amb els seus ‘hubs’ tecnològics i universitats com un pol d’activitat molt important», ha afirmat Poveda. Actualment, aquest sector ocupa 130.485 persones, segons dades tancades del 2024, una xifra gairebé el doble que la que hi havia el 2012, quan l’economia va començar a sortir de la Gran Recessió. El seu pes en el total de l’ocupació ha passat en aquell període del 3,2% al 4,7%.