La gran demanda posa al límit les empreses que retiren amiant

A aquesta pressió institucional s’hi afegeix el creixent interès de particulars i comunitats de veïns, que, segons les empreses del sector, estan més conscienciats després de l’aprovació de noves normatives i les campanyes informatives. "Cada dia rebem entre quatre i cinc sol·licituds de pressupost", explica la direcció de l’empresa de desamiantatge Urba Complet, que confirma un repunt sense precedents en l’activitat. "La gent comença a ser conscient del que pot tenir a casa, des de dipòsits d’aigua fins a calderes", apunta.

"Les empreses estan sobresaturades", confirma el director d’ACM 2020 Consultoría y Diagnóstico de Amianto SL, José Barrios. "Aquesta tardor han sortit projectes de gran envergadura, com els de Badia del Vallès o la Fira de Barcelona, que han mobilitzat gairebé totes les companyies del sector. Hi ha molta feina, però també molta pressió per complir terminis", afegeix.

Construo és una constructora gironina amb experiència en obra pública. En un parell d’anys ha triplicat el personal dedicat a erradicar amiant a causa de l’increment de peticions. L’asbest motiva ja entre el 25% i el 30% de la càrrega de feina en la companyia i s’ha adaptat per aspirar que capitalitzi el 50% dels encàrrecs. "Surten més licitacions públiques per suprimir cobertes i substituir-les, però encara ha de sortir el gran volum, encara estem molt lluny de tocar sostre", pensa Xavier Comas, gerent de Construo.

L’efecte de les subvencions

L’augment de fons públics destinats a la descontaminació ha tingut un doble efecte: accelerar l’eliminació de l’amiant, però també tensar l’oferta. A Catalunya, només una desena d’empreses compten amb certificacions per a la manipulació d’aquest material perillós, que requereix protocols de seguretat, equipament i personal especialitzat.

"El 95% de les consultes que estem rebent són de privats", estima Comas. No obstant, afegeix que potser de 50 pressupostos que elaboren al mes només en tiren endavant quatre o cinc. "Tots estan esperant subvencions, molts es van quedar fora en l’última convocatòria", recalca.

En tot cas, no ha sigut impediment perquè Construo hagi passat de treure una sola coberta al mes a poder arribar a desmantellar-ne unes quantes a la setmana. "Fem moltes retirades petites, de 50 o 100 metres quadrats, cosa que ha suposat un canvi important en el tipus de feina que fem", comenta Comas. "Ho fèiem esporàdicament i fa dos anys ens hi vam posar de ple, però hi hem volgut entrar gradualment i no de cop, perquè són molts maldecaps i hi ha molt perill per al personal", observa.

"Hi ha una sobresaturació clara, no només pel volum de projectes, sinó per la falta de mà d’obra qualificada", explica el director de la constructora Vilà Vilà, Ferran Vilà, una de les empreses més actives en el sector. "Fa quatre anys que vam formar el nostre propi personal per poder assumir aquest tipus de treballs. Ara tenim 12 treballadors especialitzats en tasques de desamiantatge, i tot i així la demanda ens supera". Actualment, tenen 400 treballadors en total.

Vilà descriu el moment com una oportunitat empresarial, però també com un compromís ambiental. "Per a nosaltres, és una ocasió de creixement, però sobretot una oportunitat d’eliminar l’amiant del nostre entorn. És una responsabilitat amb la salut pública i amb el futur", assegura.

La situació la confirma també el director d’Urba Complet i gerent de Desacomplet, Xavier Asensio, una de les firmes catalanes més dinàmiques del sector. "Estem vivint aquest pic d’activitat amb molta tensió –reconeix–. Hi ha molta espera per les obres que estan en licitació i això genera incertesa, perquè et canvia tota l’estructura empresarial segons el volum que aconsegueixis".

Asensio assegura que la demanda s’ha disparat fins a nivells mai vistos: "Ara mateix rebem uns quatre pressupostos al dia, des de petits dipòsits fins a projectes industrials enormes. Si mires el mapa de licitacions de l’Estat, cada dos dies n’apareix una de nova vinculada a la retirada d’amiant: a Valladolid, a Sevilla, a la Fira de Barcelona, etcètera".

L’empresa, que ha passat de 10 a 45 treballadors a l’estiu –el pic d’activitat de l’any–, manté una plantilla estable de 15, tot i que amb oscil·lacions constants. "D’aquí unes setmanes tornarem a ser 30, i si ens adjudiquen els projectes de Badia del Vallès i la Fira, podríem arribar a entre 80 i 90 empleats durant sis mesos –explica–. Cada lot de Badia requereix 16 persones, i la Fira, almenys 20 més. És un salt enorme".

L’increment d’encàrrecs ha obligat Urba Complet a reforçar la formació interna i rotar el personal per especialitzar-lo. "Estem preparant els equips tant en revisions mèdiques com en formació tècnica –detalla Asensio–. Alternem els treballadors entre diferents tipus de tasques de desamiantatge: uns se centren en confinaments i plastificació; d’altres, en desmantellaments complexos. Així, quan arribin les adjudicacions, ja tindrem equips llestos".

Notícies relacionades

L'auge del 'road trip' elèctric: viatjar amb zero emissions

Tres empreses catalanes i una ONG madrilenya expliquen com s’han adaptat al nou registre horari digital: del caos dels fulls d’Excel a l’eficiència amb Clockio

El director admet que el dèficit de mà d’obra és una preocupació generalitzada. "Ara mateix busquem qualsevol que vulgui treballar –confessa–. La realitat és que no hi ha prou personal qualificat. Molts operaris es mouen entre tres o quatre empreses grans del sector, i formar-ne un de nou és una inversió. Alguns comencen des de zero i d’altres es van especialitzant amb el temps".

A Construo també han passat que la plantilla rebi només aprenentatge extern per transvasar el material que se li imparteixi formació dins i fora de l’empresa. Comas troba a faltar que s’uniformitzin criteris per aclarir en quins casos convindria més encapsular que retirar plaques o canonades amb risc de ruptura i dispersió de fibres, així com per unificar els requisits dels ajuntaments.