Espanya inverteix un 35% menys que els EUA en noves tecnologies

La Unió Europea es troba en desavantatge tecnològic davant els Estats Units i la Xina i corre el risc de quedar atrapada en la "trampa de la tecnologia mitjana", exposa un estudi elaborat pel think tank europeu EuropaG. El Vell Continent destina a innovació l’equivalent al 2,3% del PIB davant el 3,5% dels Estats Units, segons indiquen les últimes dades disponibles de l’Eurostat i l’OCDE (2023). Per tant, la UE inverteix fins a un 35% menys en innovació, una tendència que es manté estable el 2025, segons el document La nova política industrial a la Unió Europea.

Aquest estudi defensa la necessitat de duplicar els fons comunitaris d’innovació, reformar la política de competència i avançar cap a més integració política si Europa vol preservar la seva sobirania econòmica i tecnològica. EuropeG diu que la política industrial ha passat de ser un assumpte marginal a convertir-se en un eix central de l’agència econòmica europea amb l’objectiu d’aconseguir una Europa més competitiva.

La UE afronta un canvi estructural en la governança econòmica global: d’un model basat en regles a un que estigui basat en blocs, en què la intervenció selectiva dels estats i la coordinació europea seran decisives per assegurar resiliència, autonomia i lideratge tecnològic.

Així mateix, l’estudi planteja un "trilema" entre política industrial, regulació i defensa de la competència, i descriu tres escenaris: mercat regulat (predomini de regulació i competència, model tradicional de la UE), mercat concertat (predomini de regulació i política industrial, pròxim al model dels EUA des del 1980), i mercat dirigit (predomini de competència i política industrial, similar al model xinès). Els informes Letta i Draghi s’inclinen per models entre el mercat dirigit i el concertat.

L’informe identifica el dèficit d’innovació privada com la principal causa de la pèrdua de competitivitat europea. Mentre que els Estats Units i la Xina concentren la seva inversió en tecnologies emergents, com intel·ligència artificial, biotecnologia o semiconductors, les empreses europees continuen centrades en sectors madurs com l’automoció o la maquinària industrial.

Debilitat estructural

L’estudi proposa duplicar el pressupost del Programa Marc d’R+D fins a 200.000 milions d’euros i crear una agència europea inspirada en el model nord-americà ARPA, famosa per haver impulsat avenços com internet o el GPS. Aquesta nova agència, integrada a l’European Innovation Council, permetria finançar projectes tecnològics d’alt risc i alt impacte, amb una gestió més àgil i més flexible per competir amb els EUA i la Xina en innovació disruptiva.

Una de les conclusions clau del document és la necessitat de revisar l’equilibri entre la defensa de la competència i la intervenció pública. EuropeG planteja que la UE ha de permetre estratègies industrials comunes, flexibilitzar les ajudes d’Estat i adaptar la seva política de competència per promoure campions europeus en sectors estratègics.

Mobilitzar més recursos

L’informe insisteix que l’escala de la transició tecnològica requereix instruments financers europeus més potents i coordinats. Proposa ampliar l’abast del Banc Europeu d’Inversions, enfortir els fons d’inversió pública i mobilitzar l’estalvi privat cap a projectes industrials i tecnològics.

Notícies relacionades

La indústria alimentària inverteix en R+D per trobar l’embalatge ideal

Els súpers preveuen gastar 600 milions més quan emmagatzemin envasos usats

També suggereix millorar la integració dels mercats de capitals i avançar cap a una unió fiscal parcial que permeti poder finançar projectes comuns d’innovació i sostenibilitat.

L’estudi conclou que la política industrial només pot prosperar en una Unió Europea amb institucions més fortes i una visió comuna. La intervenció selectiva de l’Estat beneficia uns sectors i territoris més que d’altres, i per tant requereix una legitimitat política que avui la UE encara no té plenament desenvolupada.