Els súpers preveuen gastar 600 milions més quan emmagatzemin envasos usats

Algunes cadenes de supermercats ja han començat a buscar espais a les seves botigues per col·locar les futures màquines de dipòsit o per habilitar zones d’emmagatzematge. I els fabricants de refrescos, que seran els primers afectats per la nova normativa, treballen en noves etiquetes, en el desenvolupament de materials més sostenibles i en campanyes informatives per a la ciutadania, perquè "seran ells, els consumidors, els que hauran d’aprendre que determinats envasos es poden retornar al supermercat, com una alternativa al contenidor groc", explica Beatriz Blasco, directora general de l’Associació de Fabricants de Begudes Refrescants (Anfabra).

La implantació el novembre del 2026 del nou sistema de devolució, dipòsit i retorn d’envasos, el batejat amb les sigles SDDR, fa anar de bòlit el sector de l’alimentació, que estima que, només d’entrada, li suposarà una inversió d’entre 400 i 600 milions d’euros.

Un sistema comú

La mesura, que en la primera fase afectarà els consumidors que comprin begudes en llaunes, brics i ampolles de plàstic d’un sol ús, s’anirà ampliant posteriorment a altres àrees, també a l’hostaleria. "Estem treballant conjuntament amb les empreses i organitzacions afectades per mirar de dissenyar un sistema comú per a tots, però això no significa que cada companyia, de manera particular, no hagi començat ja a calcular com afrontarà aquest canvi important a cada establiment", diu Amaya Prat, responsable de Sostenibilitat del grup Ametller Origen, que té una xarxa de més de 140 punts de venda a Catalunya.

"En el nostre cas, estem analitzant cada situació, cada excepcionalitat: els metres quadrats de les botigues o si es tracta d’un nucli aïllat...Hem d’estudiar-ho tot de manera individualitzada", remarca tot seguit Prat.

El grup de treball que esmenta la directiva d’Ametller i que prepara el desplegament de l’SDDR el formen "prop de 400 persones, que representen en aquests moments més del 90% del sector i que ja estan valorant com actuar àmbit per àmbit, des del logístic fins al legal, passant per altres com el de la comunicació", indica el seu president, Josep Maria Bonmatí, que també és director general de la patronal del gran consum Aecoc. I és que, recorda Bonmatí, un desplegament de les dimensions que tindrà aquest nou sistema "requereix un desenvolupament molt important abans de prendre decisions d’inversió". "Encara estem en una fase molt inicial, pendents que el Govern ens concedeixi l’autorització per reconèixer-nos com a operadors i fins que això no passi no podem facilitar una xifra exacta de l’impacte econòmic de la mesura", apunta.

Dissenyar un model complex

El model espanyol d’SDDR serà un dels més complexos que hi hagi a tot Europa, segons expliquen fonts del sector de la distribució a aquest diari. Cada any s’utilitzen a Espanya al voltant de 18.000 milions d’envasos. "Però també cal tenir en compte que aquí venen anualment més de 90 milions de turistes, que consumeixen begudes i els seus envasos moltes vegades acaben quedant sense ser reciclats", assenyalen les mateixes fonts consultades.

La implantació d’aquest model, que funciona des de fa anys en altres països europeus com Alemanya, ja estava prevista de fet en la llei d’envasos comercials i industrials del 2022, però el Ministeri per a la Transició Ecològica ha decidit accelerar-ne el desplegament, després de ser advertida per Brussel·les de l’escàs èxit del sistema de recollida actual, el dels contenidors als quals els ciutadans porten de manera voluntària els seus residus. El 2023, Espanya només va aconseguir recollir de forma separada el 41,3% de les ampolles plàstiques de begudes, un percentatge que encara està molt lluny de l’objectiu del 70% fixat per a aquell mateix any en la llei espanyola de residus.

Notícies relacionades

Espanya inverteix un 35% menys que els EUA en noves tecnologies

La indústria alimentària inverteix en R+D per trobar l’embalatge ideal

El sistema de retorn, tal com s’aplica en altres països, consisteix a cobrar un dipòsit addicional quan la persona compra una beguda. L’import encara està per decidir però diverses fonts apunten que podria anar dels 7 cèntims d’euro als 40 cèntims. Aquesta quantitat es torna quan el client retorna l’envàs buit en un punt de recol·lecció habilitat, que no sempre coincideix amb l’establiment en què l’ha comprat.

"Nosaltres ens estem basant en el que diu la llei del 2022, però el Govern treballa mentrestant en un reglament que concretarà els aspectes del sistema", explica Bonmatí, que tem que "quan surti aquest nou document, el sector es trobi que només disposa d’uns quants mesos per poder adaptar-ho tot a l’entrada en vigor del sistema, que està previst per a d’aquí un any". Ara per ara, "el que està fent cada empresa és decidir, per exemple, quin tipus de màquines instal·la, si són automàtiques o si són separacionals".