El BCE ajorna al 2026 la guia per instar la banca a canviar el model de govern

Des que va assumir la vigilància dels grans bancs europeus, el 2014, el Banc Central Europeu (BCE) ha mostrat clarament la preferència pel model de govern corporatiu britànic, en què els presidents de les entitats financeres només tenen funcions institucionals i de control dels gestors, mentre que l’activitat diària del negoci la porta el conseller delegat. Per fer un pas més en aquesta direcció, l’organisme supervisor va publicar l’any passat un projecte de Guia sobre governança i cultura del risc per als bancs. Però el procés es retarda més del que s’esperava: la institució ha revelat que no preveu aprovar la versió definitiva fins a "ben entrat el 2026".

L’objectiu del BCE és empènyer els bancs a fer que els seus presidents no tinguin poders executius i tinguin la categoria de consellers independents. Un propòsit que desperta enormes recels en una bona part de la banca europea en general i l’espanyola en particular. Aquest doble requisit no el compleix cap dels quatre grans bancs del país (el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell), ni tampoc algunes entitats mitjanes i petites. De fet, el sector es va mobilitzar i va presentar al·legacions al projecte de la guia per mitjà de les patronals europees, com va revelar EL PERIÓDICO al desembre.

Mil comentaris

L’esborrany de la guia va ser sotmès a consulta pública entre el 24 de juliol i el 16 d’octubre de l’any passat i va rebre uns 1.000 comentaris de prop de 30 parts interessades. Aquesta és una de les raons per les quals oficialment s’ha retardat la publicació de la seva versió definitiva. L’altra és que el BCE vol esperar que l’Autoritat Bancària Europea (més coneguda com a EBA per les seves sigles en anglès) completi la revisió de les seves Directrius sobre governança interna de les entitats perquè la guia del supervisor sigui coherent amb els principis de l’organisme regulador.

Frank Elderson, membre del comitè executiu del BCE i vicepresident del seu mecanisme únic de supervisió, ho va argumentar la setmana passada a Florència: "Hem rebut comentaris molt valuosos del sector i, a fi de garantir la coherència, evitar solapaments i capes innecessàries de complexitat, també tindrem en compte el resultat de la consulta pública de l’EBA sobre la revisió de les seves pròpies Directrius sobre governança interna. Esperem que això retardarà la publicació de la guia definitiva fins a ben entrat l’any 2026".

Notícies relacionades

Els empleats de l’hostaleria amenacen amb una vaga el 24 i el 31 de desembre

França ordena bloquejar Shein arran de l’escàndol de les nines sexuals

El banquer central, a més, va anar un pas més enllà i va dedicar una bona part de la intervenció a mirar d’aclarir els "dubtes" dels bancs "sobre la naturalesa jurídica" de les guies del BCE. En aquesta línia, va remarcar que contenen tres tipus de continguts: obligacions vinculants (derivades de lleis europees i, per tant, ineludibles), expectatives de supervisió (mitjançant les quals el BCE "vol orientar l’actuació dels bancs en una direcció concreta", però que "no creen noves obligacions vinculants") i bones pràctiques (que "il·lustren exemples d’enfocaments que han funcionat bé en determinats contextos", però que no impliquen que siguin l’única manera d’assolir els objectius).

Es tracta d’una qüestió molt rellevant per als bancs, ja que deixa clar que l’esborrany de la guia no busca ni pot imposar als bancs les característiques dels seus presidents (per falta de base legal), sinó que els empeny a fer que no siguin executius com una expectativa de supervisió i els recomana ser un conseller independent com una bona pràctica. I en el cas que siguin o no executius, l’esborrany de guia fins i tot deixava marge d’actuació: "El BCE considera que aquesta no és la millor pràctica i recomana que es revisin els casos existents. Quan el president tingui funcions executives, es recomana que s’estableixin mesures mitigadores".