Iberdrola eleva la previsió de benefici fins a un rècord de 6.600 milions

"Gràcies a les inversions més grans al Regne Unit i els Estats Units, les xarxes augmenten el resultat operatiu i la generació de caixa, fet que ens permet millorar la previsió de final d’any a 6.600 milions d’euros, amb un increment de dos dígits, i repartir un dividend a compte de 0,25 euros, mentre continuem augmentant la solidesa financera", va remarcar el president del grup, Ignacio Sánchez Galán. En la nova previsió de benefici s’inclouen 389 milions cobrats per costos passats de xarxes als Estats Units, però sense aquell extraordinari els guanys del grup ja arribarien a màxims històrics que superarien 6.200 milions.

Opcions de cobrament

L’elèctrica espanyola més gran també va anunciar un dividend a compte rècord de 0,25 euros per acció, un 8,2% més respecte a l’any passat i que ja implicarà distribuir uns 1.700 milions extra entre l’accionariat. I a aquest dividend s’hi afegirà el complementari, que haurà de ser aprovat en la pròxima junta general d’accionistes i serà abonat en el tercer trimestre del 2026. La companyia permet als socis triar cobrar en metàl·lic o en accions.

Iberdrola va obtenir un benefici net de 5.307 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any, cosa que representa una caiguda del 3% respecte al mateix període de l’exercici anterior, quan va registrar plusvàlues extraordinàries milionàries per la venda d’actius a Mèxic. El resultat brut d’explotació (ebitda) de l’energètica va arribar a 12.438 milions a tancament de setembre, un 6,3% menys, mentre que la xifra de vendes en el semestre va pujar a 33.863 milions d’euros, lleugerament per sobre que fa un any. Excloent-ne les plusvàlues per la desinversió d’actius de l’any passat, el benefici net d’Iberdrola creixeria un 17% i l’ebitda, un 4,4%.

Iberdrola s’ha proposat accelerar la seva transformació per esdevenir una companyia cada vegada més abocada als negocis regulats (en els de xarxes de llum i gas) i també més anglosaxona (concentrant l’expansió especialment al Regne Unit i els Estats Units). I els comptes des de començament d’any demostren que l’estratègia està en marxa.

En els nou primers mesos del 2025, Iberdrola va executar unes inversions rècord de gairebé 9.000 milions, fet que comporta un increment del 4% respecte a un any enrere. I d’aquestes inversions, més del 60% van tenir per destinació el Regne Unit i els EUA, i el 55% va anar al negoci estratègic de xarxes. En termes anuals, les inversions en el negoci de xarxes van augmentar un 12%, fins als 4.904 milions, impulsats per un augment del 25% en les inversions en distribució.

Desconnexió programada

Iberdrola, Endesa i Naturgy, propietàries de la central nuclear d’Almaraz, treballen a contra rellotge per presentar aquesta setmana al Govern una petició formal per ampliar la vida de la central i posposar-ne el tancament almenys fins al 2030. Totes tres companyies preveuen enviar una sol·licitud per ajornar la clausura dels dos reactors, la desconnexió dels quals està programada per al 2027 i 2028. I alhora treballen per enviar també al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la documentació per anar preparant el tancament, per complir els terminis legals, que obliguen a donar la informació abans de l’1 de novembre.

Notícies relacionades

Catalunya té sobre la taula 400 projectes d’inversió estrangera, dels quals 70 estan molt avançats

La vaga del metall talla carreteres de Barcelona a primera hora i porta la protesta al centre de la ciutat

Iberdrola, Endesa i Naturgy, que comparteixen accionariat en la planta, han comunicat per carta al Govern la "disposició" a posposar el tancament de la instal·lació. La decisió final sobre si Almaraz prolonga el funcionament o si es compleix el calendari previst correspondrà al Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta, Sara Aagesen. I les elèctriques fan pressió a l’Executiu en la cursa per salvar la planta de Càceres.

"Els tres propietaris [de la central d’Almaraz] demanem al Govern que hi doni continuïtat. Tècnicament es pot fer i és la millor solució. Però depèn de la decisió del Govern", va dir Sánchez Galán, en una trobada amb analistes amb motiu de la presentació dels seus resultats financers fins al setembre. "La política energètica depèn del Govern, que ha de prendre una decisió i haurà d’explicar les conseqüències del que decideixi".