Les exportacions catalanes als EUA cauen el 31%, el màxim descens des de la covid
L’anunci d’aranzels de Trump va iniciar a l’abril un retrocés de les vendes que va anotar a l’agost la pitjor dada en 5 anys / L’acord amb la UE podria estabilitzar la tendència, confien fonts del Govern
Després de 16 mesos consecutius a l’alça, les exportacions d’empreses catalanes cap als Estats Units han començat a caure. Ho han fet, a més, durant tres mesos consecutius, una cosa que no passava des de l’estiu del 2023, i registrant a l’agost la pitjor caiguda mensual des del primer abril de la pandèmia de la covid, quan la majoria dels mercats van tancar amb pany i clau.
El primer d’aquests mesos va ser l’abril, just quan el president del país nord-americà va protagonitzar el que va batejar com a "Dia de l’Alliberament", la jornada en què va construir un mur simbòlic d’aranzels pensat perquè els productes procedents de l’exterior s’encarissin i, així, els nord-americans prioritzessin els autòctons.
L’envit es va llançar el 3 d’abril en forma d’un 20% d’aranzels a la Unió Europea (després, negociant, ha baixat al 15%) i taxes de l’estil a altres mercats internacionals. La resposta, a Catalunya, va ser enviar aquell mes l’equivalent a un 11,5% menys de producte que l’any previ.
Els 343,5 milions d’euros que es van comerciar continuen sent una de les xifres més altes de la sèrie (fins aleshores, eren el 14è millor mes dels últims cinc anys), però no deixa de ser una caiguda reveladora.
Sobretot perquè el retrocés es va mantenir al maig i al juny, i es va tornar a donar de manera molt acusada en l’agost. El comerç amb els Estats Units va retrocedir un 30,9% el vuitè mes de l’any, en comparació amb el mateix moment del 2024, un percentatge només superat pel -34,2% que van baixar aquests enviaments l’abril del 2020. Es va exportar l’equivalent a 223,6 milions d’euros, en el pitjor agost des del 2020 i el 12è pitjor mes dels últims anys.
"Encara no sabem gaire bé si és efecte directe dels aranzels o que les empreses havien exportat molt els mesos d’abans prevenint el que venia", apuntaven, al detectar aquesta caiguda fa uns mesos, fonts de la Conselleria d’Empresa i Treball, de la qual depèn Acció, l’organisme públic que més monitoritza aquestes qüestions. "Veurem durant els següents mesos com es van consolidant aquestes dades, si realment les coses segueixen així, i quin efecte té l’estabilització d’aquest 15% [que s’ha pactat amb la UE]", prosseguien.
La veritat és que, el desembre de l’any passat, unes setmanes després que Trump fos elegit president per segona vegada, les exportacions catalanes als Estats Units es van disparar un 48% sobre les del mateix mes del 2024. Després, aquesta tendència a l’alça es va mantenir, però en unes cotes molt més discretes i habituals per la relació entre els dos països.
Relació amb el continent
La qüestió és que tot això ha arrossegat també a la baixa les exportacions catalanes a Amèrica en general, fins al punt de registrar al maig un dels descensos més greus del mil·lenni. En concret, es va exportar l’equivalent a 984 milions d’euros, un 35,2% menys que fa un any.
En la recopilació de dades que emmagatzema l’Idescat només figura una taxa més alta des de gener del 2000, el -38,9% que es va registrar l’abril del 2020, en ple tancament dels mercats a causa de la pandèmia. Ho explica el retrocés als Estats Units, el mercat més important, però també que els enviaments a Mèxic –segon país amb més moviment– van baixar gairebé un 30% o el comerç amb Panamà i el Brasil, un 85% i prop d’un 19%, respectivament.
Es pot dir que, per exemple en el cas de Panamà, el trànsit havia arribat a pujar un 1.100% els mesos abans i que, fa un any, tots aquests mercats estaven en taxes notablement positives.
Noves exportacions
En qualsevol cas, el que preocupa és que això incideixi en el comerç exterior de Catalunya en general. De moment, el semestre acaba en positiu, amb un 1% més de vendes fora que en el mateix període del 2024, però amb l’advertència d’haver encadenat dos mesos seguits d’exportacions, en general, en negatiu (–4,6% a l’abril i –3,4% al maig), una cosa que no passava des de feia un any. Al juliol va tornar a passar el mateix, tot i que amb un descens més discret (-0,5%). Això passa, a més, just quan el Govern ha posat la maquinària en marxa per encoratjar les empreses a obrir-se a l’estranger.
Notícies relacionades"Som una economia petita i els països petits, si volen prosperar i créixer, s’han d’internacionalitzar, perquè les seves empreses només arriben a un cert punt amb el territori natural", explicava recentment a EL PERIÓDICO Cristina Serradell, directora de negoci internacional d’Acció. "En un món globalitzat i interdependent, és important connectar-se a aquestes cadenes de valor global", va rematar.
Segons les últimes dades disponibles, Catalunya exporta normalment l’equivalent a uns 9.000 milions d’euros al mes. El rècord està en els 10.500 milions de març del 2023, llindar que no s’ha tornat a creuar des d’aleshores. En aquest sentit, la meta del Govern és que hi hagi 1.500 empreses exportadores regulars de cara al 2030, davant les 1.300 que tenen registrades ara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Col·lectius vulnerables Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO
- LA CRISI BLANCA Xabi Alonso, a punt de ser acomiadat
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Conflicte laboral en la sanitat La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i ball de xifres
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- Tribunals Detinguda per ordre de l’Audiència Nacional l’exmilitant socialista Leire Díez
- Figura influent Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro
- Entrega del guardó La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»
- Radiografia de l’educació superior Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares
- SANCIONAT A EUROPA Flick gestiona amb tacte les «petites decepcions» de Lamine Yamal
