El Consell Europeu insta a presentar "un pla ambiciós" d’habitatge

En l’última dècada, el cost de l’habitatge –tant per a la compra com per al lloguer– no ha deixat de pujar, la qual cosa ha fet com més va més difícil per als europeus permetre’s tenir una casa. Segons les xifres del Parlament Europeu, el preu de l’habitatge ha pujat un 53% de mitjana des del 2015; el lloguer, un 27,8%. En aquest context, és la primera vegada que el Consell debat sobre la crisi de l’habitatge. El debat és més un missatge polític que una declaració d’intencions. Les competències europees en matèria d’habitatge són limitades; el rol del Consell és poc més que donar suport polític al tema i la Comissió ja treballa en una agenda per promoure l’accés a un habitatge accessible.

"És un assumpte important per a molts països europeus", reconeixia una alta font comunitària abans de la reunió, per assegurar que la qüestió era una prioritat per al president António Costa. L’objectiu era tenir una profunda discussió política sobre la qüestió i analitzar com pot recolzar el bloc el treball que ja fan governs nacionals, regionals i locals.

Però no és un problema de competències i prou sinó també d’anàlisi. La crisi de l’habitatge és un problema en una àmplia majoria de països. L’impacte social, polític i econòmic és del tot innegable. Tot i que només una minoria de països han qüestionat que el debat arribi al més alt nivell comunitari, el context i el diagnòstic varien a través dels vint-i-set estats membres.

Els serveis acadèmics del Consell han publicat un informe que analitza la situació. L’informe conclou que, tot i que l’accés a l’habitatge és una preocupació per a una gran majoria d’europeus, les causes varien substancialment d’un país a l’altre. I així, també varien les respostes. El mateix informe rebaixa les expectatives d’una solució europea. "En el context del debat actual en l’àmbit de la UE, és fonamental reconèixer que moltes de les possibles solucions són competència dels estats membres", diu l’informe. El text remarca la importància de tenir en compte "tant la varietat de causes subjacents com la diversitat dels sistemes d’habitatge" als països.

Tot i que les competències són limitades, la UE busca tenir un paper més actiu en la qüestió, conscient de la preocupació dels ciutadans. Per primer cop, té un comissari d’Habitatge, Dan Jorgensen, i el Parlament Europeu ha creat una comissió amb l’objectiu d’abordar la qüestió. I al març, la Comissió i el Banc Europeu d’Inversions van anunciar un pla que aspira a dedicar 10.000 milions d’euros a inversions en habitatges assequibles. L’Eurocambra, per la seva banda, va recolzar una reforma de la política de cohesió que donarà més marge als governs europeus per dedicar fons comunitaris al mateix objectiu.

Notícies relacionades

Barcelonins i madrilenys dediquen més del 74% del sou a l’habitatge

Galán rep el Premi Internacional d’Energia a Qatar

"Cal prendre mesures"

Al terme de la reunió, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va remarcar que la Unió "no pot" permetre l’"emergència habitacional" que es viu a Europa. "Cal prendre mesures davant un mercat que clarament no funcional i impossibilita projectes de vida" de ciutadans europeus. I va donar les gràcies a alcaldes de ciutats europees com ara Barcelona, Jaume Collboni, per l’impuls que han donat a aquestes mesures perquè el dret a l’habitatge sigui una realitat i "no pas un privilegi".