L’opa fallida no altera el mapa bancari però obre la porta a noves fusions

Tots coincideixen. La frustrada opa que va concloure aquest dijous no posarà fi al procés de concentració, sinó que obrirà una nova etapa. La seva rellevància no rau únicament en la mida dels protagonistes, sinó en el canvi de lògica respecte a fases anteriors: ja no es tracta de salvar entitats en crisi o anticipar-se a un escenari d’ingressos deprimits, sinó d’aprofitar un cicle de beneficis històrics i excés de capital. La banca europea ha de guanyar mida en un context global dominat pels gegants nord-americans i xinesos i davant la cada vegada més competència d’actors 100% digitals com Revolut, N26 o Trade Republic.

Un sector en màxims

Des de la fallida de Lehman Brothers el 2008, que va precipitar la crisi financera internacional i l’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, el sistema bancari espanyol ha passat diferents fases de consolidació. La primera, entre 2009 i 2017, va estar marcada pels rescats i absorcions d’entitats en dificultats –com Banc Popular, Caja Castilla-La Mancha, CAM o Bancaja–, amb un elevat cost per a les arques públiques. Posteriorment, entre 2020 i 2021, es va produir una segona etapa en què bancs sòlids (uns més que d’altres) van optar per fusionar-se, com en els casos de CaixaBank-Bankia o Unicaja-Liberbank, per fer front a un context advers de tipus d’interès baixos i incertesa política. Des del 2024, ha començat una nova onada d’operacions motivades pels bons resultats del sector, amb l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell com a primera gran mostra de la fase de concentració.

Això sí. La banca espanyola viu un moment de fortalesa: l’any passat les entitats van registrar un benefici rècord de 33.246 milions en el mercat nacional, un 36% més que el 2023 i per sobre fins i tot del màxim assolit el 2007, en plena bombolla immobiliària. A escla global, els guanys van superar els 37.600 milions, amb una rendibilitat sobre recursos propis (ROE) del 14,1%.

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell regaran amb més de 5.000 milions els seus accionistes

Puig, crònica d’un malestar

Aquesta millora ha permès acumular capital, reforçar la solvència i tornar l’atractiu a les cotitzacions en borsa, molt castigades durant la dècada anterior. Els dividends i els programes de recompra d’accions han sigut la via utilitzada per retribuir l’accionista i sostenir la valoració borsària. Les perspectives, a més, acompanyen el sector pel cicle de creixement que viu l’economia espanyola i un escenari de tipus d’interès estable en què la inflació no desapareix del tot.

La concentració bancària ha arribat a nivells no vistos a Espanya. Segons el Banc Central Europeu (BCE), l’índex Herfindahl es va situar en 1.296 el 2024 (zona groga), lluny del monopoli però molt per sobre dels nivells dels anys previs a la crisi. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) calcula que si hagués tirat endavant la potencial fusió entre el BBVA i el Sabadell, s’hauria elevat fins a 1.408 en el conjunt del país, amb pics preocupants a Catalunya i en segments com el crèdit a pimes.