L’FMI veu l’economia mundial en desacceleració pels aranzels

El document assenyala amb esperit crític no només la batalla d’aranzels sinó altres accions empreses pel líder nord-americà, especialment les pressions a la Reserva Federal. I es fa ressò d’una alarma creixent, sobre la IA. "Un potencial esclat de la bombolla d’intel·ligència artificial podria ser com el de les puntcoms del 2000 i 2001 en gravetat".

Les previsions dels economistes de l’FMI apunten a una lleugeríssima millora en les expectatives per a l’economia global respecte a les que van presentar en la reunió d’abril i en l’actualització de l’informe al juliol, però continuen mostrant un procés de desacceleració respecte al 2024 i són perspectives febles a curt i a llarg termini. Concretament, i després d’un creixement del 3,3% el 2024, l’FMI calcula que l’economia global tancarà aquest any amb un creixement del 3,2%, que es reduirà al 3,1% el 2026. En el cas de les economies avançades no es creu que en cap dels dos anys se superi l’1,6%. Per als Estats Units, els percentatges són 2% aquest any i 2,1% el que ve, i per a la zona euro, 1,2% el 2025 i 1,1% el 2026.

L’FMI veu resiliència de l’activitat econòmica i una resposta continguda de la inflació, però creu que si els preus no han pujat més ha sigut "per factors que donen alleujament temporal, més que per força subjacent en els fonaments econòmics". I assenyala que la incertesa per la política comercial segueix alta per l’"absència d’acords clars, transparents i duradors entre socis comercials".

Els senyals que els efectes adversos de les mesures proteccionistes comencen a aparèixer són, segons l’organisme, "cada vegada més clars". I també ho és que, "a mesura que l’economia global es va apropant cap a un paisatge més fragmentat, els riscos en les perspectives pugen". Per això, i tot i que l’impacte dels aranzels hagi sigut una cosa mitigada, negar que n’hi ha hagut seria "prematur i incorrecte", va escriure Pierre-Olivier Gourinchas, economista en cap de l’FMI, en un blog publicat en paral·lel a la presentació de l’informe.

Davant aquests cops, i els que s’anticipen que ha de venir, l’FMI advoca perquè els països "marquin i respectin fulls de ruta de política comercial clars i transparents per reduir volatilitat, estabilitzar expectatives i donar suport a inversions", i demana "cooperació pragmàtica i processos predictibles", que ajuden no només a limitar costosos ajustos sinó també a "assentar la confiança en un sistema basat en regles. Apunta, a més, que "l’objectiu hauria de ser reduir, no alçar, barreres al comerç i a la inversió i limitar elements de discriminació que amenacen amb renovades tensions i vessaments a tercers països".

L’FMI adverteix que "l’espai per a la política és limitat i les vulnerabilitats són elevades" i apunta problemes als quals prestar atenció. En concret assenyala com una "causa de preocupació" l’augment general del cost de l’endeutament públic.

L’informe fa una crida a fugir de pressions a institucions econòmiques que retallin la seva independència econòmica, crida que té un clar destinatari: Trump, que ha pressionat el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha intentat acomiadar Lisa Cook, una de les governadores en el comitè de política monetària del banc central nord-americà i va cessar la responsable d’estadístiques laborals després d’unes dades d’ocupació que no li van agradar.

"La intensificació de la pressió política en institucions salvaguardades per la Constitució d’un país, per estatuts i la llei (com els bancs centrals) podria soscavar la confiança ciutadana en la seva habilitat de complir els seus mandats", avisa l’informe de l’organisme.

Notícies relacionades

¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims

Una edició de fantasia

Complaença a les borses

L’FMI, a més, adverteix que els mercats financers estan subestimant tots els riscos existents en matèria geopolítica, comercial i fiscal, cosa que podria comportar en una "correcció sobtada" de la valoració dels actius financers, informa Celia López. "La calma aparent de les borses oculta un cert grau de complaença. Els inversors semblen haver minimitzat els possibles efectes dels aranzels sobre el creixement i la inflació, així com altres possibles esdeveniments adversos", exposa el text, que assenyala que els actius borsaris s’han continuat revaloritzant malgrat les vulnerabilitats detectades i els riscos, que es mantenen en nivells "elevats".