Les firmes elèctriques demanen poder invertir més

Així ho han expressat al Govern en les seves al·legacions al projecte de reial decret pel qual es regulen els plans d’inversió de les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica. La raó que esgrimeixen és que les empreses realitzen els seus plans d’inversió amb dos anys vista, de manera que la planificació de l’any vinent ja està feta, abans de saber que podien gastar més diners en el desplegament d’aquesta infraestructura. De fet, el nou període regulatori comença en menys de tres mesos, l’1 de gener del 2026.

Les companyies tenen limitada per llei la despesa anual en xarxes elèctriques amb càrrec al sistema elèctric per evitar pujades brusques en el rebut de la llum. El límit és el 0,13% del PIB..

Asturiana de Zinc, multinacional líder en la producció d’aquest mineral, va voler augmentar la seva activitat industrial l’any passat després de posar en marxa una nova nau d’electròlisi que augmentava la seva eficiència. Però no va trobar ni un sol endoll disponible. Va sol·licitar tres megawatts (MW) de potència contractada, l’equivalent a l’energia que demanden unes 150 vivendes, però relativament poc per a una indústria amb una potència de 236 MW i un consum d’uns 2 milions de megawatts-hora (MWh) a l’any

Aquest cas és només un exemple de la saturació de la xarxa elèctrica a Espanya, que s’estén per tot el territori. Pràcticament, el 100% de la xarxa de baixa i mitja tensió del país està saturada, segons els mapes de capacitat publicats per Endesa, Iberdrola, EDP i Naturgy, que controlen el 90% d’aquestes xarxes. Això significa que no hi ha cap endoll disponible per connectar la nova demanda, com la indústria que vol descarbonitzar-se o els centres de dades que volen instal·lar-se al país.

El motiu és que en els últims tres anys les sol·licituds d’accés i connexió a la xarxa s’han multiplicat per deu davant l’enorme interès dels consumidors per electrificar-se i la gratuïtat dels permisos. "La impossibilitat d’augmentar la potència dificulta inversions que podrien ajudar que l’empresa sigui més competitiva. La solució per ampliar potència elèctrica no es contempla a curt termini i esperem que aquelles empreses que tenen potència reservada finalitzin el seu període legal perquè s’alliberi capacitat", afirmen fonts de la companyia.

Red Eléctrica gestiona les xarxes d’alta tensió (de transport), que connecten els centres de generació (centrals elèctriques) amb les subestacions elèctriques. En canvi les distribuïdores elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) s’encarreguen del següent esglaó: portar l’electricitat des de les subestacions als centres de consum (xarxes de mitjana i baixa tensió).

Els permisos d’accés i connexió per endollar-se a la xarxa de distribució atorgats en els últims cinc anys doblen la demanda nacional actual. Sol dir el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, que "donen cabuda a una altra Espanya sencera". I sumen un total de 43 gigawatts (GW) i es reparteixen entre centres de dades (12 GW), indústria (11,3 GW), planejaments urbanístics (6 GW), hidrogen (3 GW) i infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics (2,3 GW).

Endolls sense funcionar

Això no vol dir que tots aquests endolls estiguin en funcionament ni tampoc que ho hagin d’estar en el futur. El principal beneficiari, el sector dels centres de dades, reconeix que molts projectes demanen diversos endolls, però que "part d’aquesta capacitat no es connectarà". És el que el Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) qualifiquen com a saturació "contractual" perquè són posicions acaparades per contracte, però físicament disponibles.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic estudia, al costat del regulador i les companyies, la manera de netejar aquesta congestió. En els últims anys, lluny de produir-se un increment en les connexions elèctriques, la demanda d’electricitat en ha decrescut fins a situar-se en nivells de fa dues dècades i a molta distància de les projeccions definides pel Govern en el full de ruta climàtic, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).

Entre els motius per a aquest retrocés hi ha la deslocalització de part de la indústria, l’eficiència energètica i l’autoconsum. Però dona mostra que l’estructura elèctrica actual encara té marge per connectar nous consums sense necessitat de desplegar noves infraestructures.

El ministeri ha presentat la planificació elèctrica 2025-2030, dotada de 13.500 milions d’euros davant els 8.203 milions del pla actual. La planificació elèctrica és un document quinquennal en el qual el Govern enumera les actuacions i zones en les quals s’estendrà la xarxa d’alta tensió. I a diferència dels plans anteriors, que se centraven a connectar la generació renovable, ara el focus és la demanda.

Més inversió

Alhora, el ministeri ha impulsat un canvi de normativa per permetre a les empreses gastar més diners en aquests desplegaments, tant en la xarxa de transport com en la de distribució. En concret, permetrà a les companyies invertir un 62% més que fins ara durant els pròxims cinc anys. En el cas de les empreses de distribució reconeix, a més, nous conceptes com les inversions anticipades o les relacionades amb l’avifauna. A més, com a novetat, l’Executiu reforça el control sobre els plans d’inversió de les empreses per fiscalitzar les seves actuacions, amb penalitzacions en cas d’incompliment.

Amb el mapa de la planificació elèctrica sobre la taula i la possibilitat d’invertir més cada any, totes les mirades estan ara posades en la CNMC, que és l’encarregada de definir la retribució que reben les empreses per les noves xarxes elèctriques i que es carrega els consumidors a través del rebut.

El superregulador va anunciar al juliol una taxa de retribució per a les xarxes de distribució del 6,46%, que és superior al 5,58% actual però també molt inferior a les pretensions que tenen les companyies, que aspiren a un mínim del 7%. I va plantejar un canvi en la metodologia que ha provat com una galleda d’aigua freda a les empreses, que diuen que frenarà les inversions.

Notícies relacionades

El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual

Renfe invertirà 1.000 milions els pròxims cinc anys als seus tallers

Les elèctriques confien que la CNMC cedeixi i plantegi una nova proposta, sobretot després que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic introduís noves inversions en la normativa (anticipades o avifauna) que no es contemplen en la metodologia del superregulador.

Però des de l’organisme independent insisteixen a refredar aquestes expectatives i defensen que el seu plantejament advoca per un marc "flexible, simple i sostenible" que permeti a les companyies "mantenir eficiències a les xarxes de distribució i que els consumidors tinguin un preu atractiu en els peatges".