CONTEXT

Se’ns acumula la feina

És un pla nou i ambiciós i, tal com es va dir en la presentació, aspira que el país sigui sobirà en tecnologies clau

El conseller dEmpresa i Treball, Miquel Sàmper, en la presentación de la estrategia Catalunya Espai 2030

El conseller dEmpresa i Treball, Miquel Sàmper, en la presentación de la estrategia Catalunya Espai 2030 / Govern

2
Es llegeix en minuts
Joan de Dalmau
Joan de Dalmau

Membre de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

ver +

El pla Catalunya Espai 2030 va reunir ahir uns 80 representants d’empreses tecnològiques del sector espacial. És un pla ambiciós i pretén que el país sigui sobirà en tecnologies clau com, per exemple, l’observació de la Terra i les comunicacions del futur, i que ho aconsegueixi a través de la cooperació amb altres agències espacials, com l’espanyola (AEE) i les europees (ESA i EUSPA). El pla és el resultat d’una àmplia consulta amb actors de l’ecosistema espacial: empreses grans i pimes, universitats i instituts d’investigació, i diferents administracions públiques, que cada vegada més utilitzen informació provinent dels satèl·lits artificials en la seva tasca de prevenció i gestió.

Els nombrosos enginyers presents van poder captar la voluntat del Govern de fomentar amb recursos milionaris el creixement del sector, afavorir la inversió privada, la innovació i l’ocupació de qualitat en un sector clau per al futur del país.

Notícies relacionades

Es van anunciar sis programes tractors. Amb la Factoria de l’Espai es posaran a disposició de les empreses del sector espacial les infraestructures necessàries per desenvolupar, provar i escalar solucions. La Vall de l’Espai impulsarà la producció de càrregues útils, sensors, per exemple, d’alt valor afegit i buscarà el binomi indústria-espai. Per aprofitar el potencial de les dades dels satèl·lits, Catalunya Observa ajudarà a crear productes i serveis útils per a la presa de decisions, tant en el sector públic com en el privat. Alhora, es desplegaran quatre missions satel·litàries d’observació de la Terra i quatre missions de comunicacions. Tot, amb el Fons Catalunya Espai 2030, que busca impulsar el sector espacial com a motor de competitivitat, innovació i transició industrial. Aquest impuls també vol acompanyar la reconfiguració d’indústries tradicionals, com l’automoció, que poden aportar capacitats al nou model de cadena de valor vinculada a l’espai.

S’ha parlat de la utilització de l’espai com a eina de cooperació internacional i de protecció del planeta contra els riscos externs, com per exemple el vent solar o els impactes de meteorits i contra les amenaces de seguretat. En aquest sentit, va quedar patent que l’espai és dual, civil i militar, segons l’ús que se’n vulgui fer, i que és un component imprescindible per mantenir la pau; es dona la coincidència que el 10 d’octubre del 1967, en plena Guerra Freda, va entrar en vigor el Tractat de l’Espai Extraterrestre. Aquest tractat prohibeix l’estacionament d’equipament militar en òrbita, així com la utilització d’armament nuclear des de l’espai, i ha sigut ratificat per 115 països, inclosos tots els que tenen capacitats espacials. Ens encoratja saber que la pau és notícia en altres àmbits, com al Pròxim Orient i als Nobels.