Catalunya reforça el seu pes en la indústria de defensa l’últim any: creix un 13% la seva contribució al PIB i l’ocupació un 20%

L’estudi, elaborat per a l’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (TEDAE), situa Catalunya com la quarta comunitat on les empreses del sector generen més impacte econòmic, per darrere de la Comunitat de Madrid, Andalusia i el País Basc. En concret, Madrid representa el 40% de l’activitat d’aquestes empreses al ser la seu d’Airbus, Indra o Navantia. Catalunya destaca pel seu ecosistema de pimes tecnològiques, enginyeries especialitzades i centres d’innovació, que la posicionen com un referent en la cadena de valor nacional i internacional, amb empreses punteres com Sateliot o Pangea Aerospace.

La facturació de les empreses catalanes del sector es va elevar fins als 189 milions d’euros, cosa que representa tan sols un 1% del total. L’aportació més gran arriba de la indústria aeronàutica amb una facturació de 120 milions, mentre que les empreses lligades a l’espai van ingressar 56 milions l’any passat. Les tres principals comunitats autònomes –Madrid, Andalusia i el País Basc– concentren prop del 80% de les vendes de la indústria amb 13.000 milions i de l’ocupació directa (prop de 61.000 treballadors), cosa que reflecteix el pes dels grans pols industrials.

A escala nacional, la indústria de la defensa va generar el 2024 un impacte total de 21.919 milions d’euros en el PIB espanyol, l’1,4% del total nacional, i 260.049 llocs de treball, cosa que representa el 10% de l’ocupació industrial del país. A més, van arribar a 9.931 milions d’euros en exportacions, equivalents al 61% de la seva facturació, i van destinar 2.614 milions a R+D+i, gairebé un terç de tota la inversió industrial en innovació a Espanya. La indústria espanyola de defensa, seguretat, aeronàutica i espai va consolidar el 2024 la seva recuperació després dels anys de pandèmia , i va assolir una facturació conjunta de 16.153 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 16,2% respecte al 2023 i el millor resultat històric per al sector. 

Indra s’interessa per Catalunya

El Govern de Salvador Illa s’està movent perquè el pressupost que maneja la Moncloa de 10.471 milions per modernitzar i reforçar les capacitats de l’Exèrcit arribin a les empreses catalanes. «Mentre altres territoris d’Espanya estan orientats a segments més clàssics de Defensa, a Catalunya tenim un ecosistema empresarial molt sòlid en tecnologies duals. El Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa del Govern d’Espanya té en compte les nostres prioritats», va remarcar Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, en el I Fòrum de Prensa Ibérica sobre Pau i Seguretat a Europa celebrat fa uns mesos a Barcelona.

En aquests moviments tectònics entre l’administració i les empreses del sector destaca la possible inversió d’Indra, participada per l’Estat en un 28% a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), a l’empresa catalana Comforsa, companyia controlada pel conglomerat públic Avançsa de la Generalitat. Comforsa compta ara mateix amb una plantilla de 370 persones i quatre fàbriques a la comarca gironina del Ripollès, tres en la població de Campdevànol i una a Ripoll. El 2024, va tancar amb beneficis d’1,6 milions i una facturació de 66 milions. 

Malgrat això, aquestes xifres no poden amagar que entre el 2016 i el 2020 la companyia va rebre una injecció pública de 36 milions per part de la Generalitat. El pla d’Ángel Escribano passa per aprofitar aquests centres de producció per fabricar munició i dotar d’autonomia estratègica l’Exèrcit. Illa mantindria l’ocupació gràcies als plans de creixement d’Indra i a canvi esborraria les pèrdues d’una empresa que està sota el paraigua de la Generalitat des del 1998.

Aquest dijous la companyia participada per l’Estat ha firmat una aliança amb la fabricant de components de l’automòbil Ficosa per col·laborar en el desenvolupament d’equips electroòptics amb capacitats de suport a la conducció i vigilància (LSAS,Local Situational Awareness System) per als vehiclesVCR 8x8 Drac i VAC. Paral·lelament, també ha subscrit un memoràndum d’entesa amb l’empresa barceloninaSirt, especialitzada en ciberseguretat, amb l’objectiu d’impulsar solucions avançades en ciberdefensa i en l’àmbit espacial.

Notícies relacionades

Del paper al digital: així serà el registre horari presentat pel Govern per al control laboral a Espanya

Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”

La industrial catalana Gutmar, que ocupa l’antiga seu de Delphi a Sant Cugat, també aspira a grans contractes en defensa després d’arribar a un acord a començaments d’octubre amb General Dynamics-Santa Bárbara. L’empresa controlada pels fons Lauria Partners i Hyperion Fund, que lidera Pablo Casado, aspira a participar en la producció dels sistemes llançaponts sobre rodes Anaconda que la multinacional nord-americana pretén proporcionar al Ministeri de Defensa. El model també es fa servir en casos d’emergències i és un exemple paradigmàtic de l’ús dual civil i militar de la tecnologia que desenvolupen aquestes companyies. Gutmar va néixer el 1951, compta amb 110 empleats i està especialitzada en soldadura d'alumini i mecanitzats d'alta precisió. 

La mateixa Margarita Robles va assegurar fa uns dies en un acte al Cercle d’Economia que Catalunya compta amb un «enorme potencial» en aquesta indústria que juga un paper transcendental en l’autonomia estratègica europea. Fins ara, el 70% de la tecnologia feta servir pels exèrcits del Vell Continent prové dels Estats Units.