Natàlia Mas (exconsellera d’Economia): «Catalunya necessita més projectes industrials arrelats al territori per prosperar»

«No podem potenciar una indústria de defensa local sense abans entrar en sintonia amb la resta d’estats europeus; no és l’ordre correcte de les coses», adverteix. Per aquesta raó, afegeix, «no hauria de ser la prioritat: les relacions internacionals es poden gestionar d’una altra manera que no passi per militaritzar les fronteres ni apostar per l’hostilitat, és un cost d’oportunitat molt elevat».

L’exconsellera s’ha pronunciat avui a Sant Fruitós de Bages, davant d’un auditori de 130 empresaris reunits en un fòrum empresarial. Ho ha fet des de la seva experiència en el sector públic, però amb la perspectiva que li ofereix el seu actual càrrec en el consell d’administració de la metal·lúrgica La Farga, –que ocupa des del passat mes de gener– i el seu lloc de consellera delegada d’Inspira Energia, del grup Respira Energia, empresa de la qual és copropietària amb el seu marit, Joan Giralt.

Per contextualitzar la seva implicació en aquest «projecte personal» –així el defineix ella mateixa–, de les 35.309 participacions que integren la companyia, Mas en posseeix el 31,17%, amb un valor nominal de 330.150 euros, segons els últims comptes del grup dipositats en el Registre Mercantil, difoses a l’abril, quan es va fer públic el seu fitxatge.

Una indústria verda catalana

Per Natàlia Mas, la importància de reindustrialitzar Catalunya implica revertir el gir que va prendre la comunitat el segle passat cap al sector serveis, que «va ser un error». Ho va ser, explica, perquè la producció industrial és el veritable motor de transformació econòmica i tecnològica. La indústria integra processos, coneixements i recursos per crear béns i serveis més eficients i avançats, i genera llocs de treball qualificats i fomenta la diversificació productiva.

«Contribueix a desenvolupar cadenes de valor i enforteix la internacionalització de les empreses, i fa que els països siguin menys dependents de sectors volàtils», afirma.

No obstant, desfer dècades de desindustrialització no és una tasca senzilla. Mas apunta que algunes claus passen per invertir en infraestructures, universitats i energia. El primer, diu, perquè permet que les empreses industrials i la seva imprescindible logística siguin més sostenibles. El segon, perquè el coneixement és essencial per generar noves idees, investigació i capital humà. I el tercer, perquè «Catalunya està molt per darrere en matèria de renovables».

Encara que no pot comparar-se amb territoris com Aragó o Extremadura –més extensos i amb menor densitat de població–, Mas considera que la resposta passa per dissenyar un model energètic propi, que aprofiti el territori i les cobertes sense valor econòmic o industrial.

Una estratègia energètica pròpia

Segons l’exconsellera, aquesta estratègia energètica catalana s’ha de basar en una planificació territorial precisa, que permeti identificar en cadascun dels prop de mil municipis del territori espais erials –és a dir, sense valor agrícola ni industrial– d’entre una i cinc hectàrees, aptes per a la instal·lació d’energies renovables.

Tenint en compte que un megawatt (MW) requereix entre 1,5 i 2 hectàrees, la substitució dels tres reactors nuclears actualment en funcionament a Catalunya exigiria la creació d’uns 3.000 MW de nova potència. Aquest objectiu es podria assolir ocupant menys del 2% del sòl català, complementat amb l’aprofitament de cobertes industrials o infrautilitzades.

Per Mas, la clau rau en un model eficient i descentralitzat, basat en projectes de petita escala –de menys de 5 MW– integrats en polígons industrials. Aquest enfocament permetria avançar en la transició energètica sense comprometre la biodiversitat ni el patrimoni del territori.

Burocràcia i impostos

Abans de convertir-se en la primera dona al capdavant de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, Mas havia liderat la Direcció General d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball, a més d’haver acumulat una àmplia experiència en institucions com el Banc Central Europeu i el Banc Sabadell.

Ara, des de Respira Energia, la seva visió sobre la pressió fiscal i la burocràcia administrativa s’aproxima a les crítiques habituals de les petites i mitjanes empreses, que reclamen menys càrrega impositiva i tràmits més àgils. «Quan ets directora d’una pime veus que hi ha molta pressió sobre el compte de resultats, però, en comparació amb altres països europeus, no estem en nivells de fiscalitat tan alts», matisa.

És conscient que la burocràcia pot alentir l’activitat econòmica, però recorda que el sistema actual, de caràcter garantista, és el resultat d’episodis de corrupció passats. Gràcies a això, assegura, «seria impossible que es repetissin casos de corrupció com els que es veuen a l’Estat dins de la Generalitat».

On Mas sí que mostra més preocupació és entorn del dèficit fiscal català respecte a l’Estat espanyol. Un desequilibri que, segons explica, es deu tant a una execució pressupostària molt per sota de les inversions assignades com a un model de finançament pel qual «acabem aportant molts recursos, però només ens tornen un 10% del PIB en forma de dèficit».

«Si observem models d’estats descentralitzats com Alemanya, veiem que aconsegueixen un equilibri molt millor. No podem donar per bo un sistema que tècnicament no se sosté; no es pot continuar així», afirma amb contundència.

Sobre el fòrum empresarial

Notícies relacionades

Els alcaldes de Manresa i Sant Fruitós s'avenen a estudiar una futura àrea metropolitana al territori

La CNMV comunicarà el 17 d’octubre el resultat de l’opa BBVA-Sabadell i el preu d’una possible segona oferta

El fòrum empresarial, organitzat aquest dimecres per EL PERIÓDICO,Regió7,Actius i Prensa Ibérica, ha comptat amb el patrocini de CaixaBank,l’Ajuntament de Manresa,l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages,Volvo Motorcat Premium i Lik & Co-Grupo Basols, així com amb la col·laboració de Món Sant Benet i el suport de la Generalitat de Catalunya.

Aquest any, la trobada ha posat el focus en els nous reptes que planteja un moment econòmic d’especial singularitat, marcat per les dificultats derivades d’un entorn global canviant i tensat per l’actualitat geopolítica.