El BBVA i el Sabadell es discuteixen per la possibilitat d’una segona opa

Genç, en qualsevol cas, es va mostrar convençut que el BBVA superarà de manera "molt confortable" el 50% del capital social del Sabadell en la primera, en contra del que afirma l’entitat catalana, amb la qual cosa la segona opa no es produiria. En unes jornades financeres organitzades per KPMG i Expansión, el banquer turc va fer una interpretació diferent de la que fa el Sabadell de com es calcularia aquesta segona oferta en funció del que estableix la llei d’opa. "El que diu és que per calcular el preu d’aquesta possible i altament incerta segona opa prenent totes les accions del Sabadell comprades pel BBVA en els últims 12 mesos i s’agafa el més alt. No hem comprat cap acció del Sabadell en els últims 12 mesos. Les úniques accions que comprarem seran les de l’opa actual. Així que el preu de la segona opa serà el mateix", va argumentar.

La base de la disputa és que si la primera opa obté una acceptació superior al 30% del capital social del Sabadell però no arriba al 50%, el BBVA té l’opció legal d’abaixar el llindar mínim d’acceptació amb el qual es conformaria del 50% al 30%. Però això l’obligaria a llançar una segona opa per la resta del capital en el termini d’un mes i en efectiu al que la llei d’opa qualifica com un "preu equitatiu".

Interpretacions legals

La qüestió de fons que va provocar la poc habitual reacció de Genç és com es fixaria aquest preu equitatiu. El cert és que la llei d’opa és interpretable. En el seu article 9.1 estableix que les segones opes "hauran d’efectuar-se amb un preu o contraprestació no inferior al més elevat que l’oferent (...) haurien pagat o acordat els mateixos valors durant els 12 mesos previs a l’anunci de l’oferta". És al que s’aferra el BBVA.

La mateixa llei, amb tot, apunta en el seu article 9.2.e que per determinar el preu equitatiu, "quan l’adquisició dels valors s’hagi efectuat a través d’un canvi o conversió, el preu es calcularà com la mitjana ponderada dels preus de mercat dels indicats valors en la data d’adquisició". En això basa el Sabadell la seva interpretació que el preu podria ser superior i que, per tant, "l’intel·ligent" és acudir a la segona opa. Així, entén que la data d’adquisició és posterior a la final del termini d’acceptació de la primera opa, amb la qual cosa les cotitzacions borsàries podrien pujar.

El Sabadell també va fer el seu moviment en aquest particular camp de batalla. L’entitat catalana va demanar a la CNMV "que adopti, de manera preventiva, un criteri públic que hagin de complir tots aquells accionistes de l’entitat que vulguin fer públiques les seves intencions sobre l’opa, amb l’objectiu d’evitar potencials manipulacions de mercat". Al conseller delegat del BBVA no li va semblar malament: "La transparència sempre és bona".

L’objectiu declarat del banc català és evitar que hi hagi inversors que anunciïn que acudiran a la primera opa per provocar que es produeixi una segona, quan la seva intenció real sigui acceptar només la segona perquè podria tenir millors condicions.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 150 milions d’euros en l’estratègia catalana de l’espai fins al 2030

Els presidents del BBVA i el Sabadell s’embranquen en pulles creuades l’últim dia d’acceptació de l’opa

També és una reacció a l’"anunci realitzat per Algebris Investments respecte al canvi" la setmana passada. El fons, propietari del 0,05% del capital del Sabadell segons Bloomberg, va anunciar la seva intenció d’acudir a l’opa. En l’entorn del banc es vincula la postura del fons al fet que té en cartera una posició important de deute de l’entitat i podria estar interessat que el BBVA l’amortitzi.

Així s’entén millor la petició que ha traslladat l’entitat catalana a la CNMV: "Banc Sabadell ha demanat que exigeixi a tots aquests inversors que detallin quina és la seva participació total en accions de l’entitat, que assegurin de manera ferma i irrevocable que aniran pel 100% de la seva posició i que comuniquin qualsevol tipus d’interès addicional existent".